COM CANVIAR EL MÓN
Una de les primeres coses amb les que ens trobem quan despertem per primera vegada a aquest món espiritual, és el CONFLICTE. El conflicte amb el món en què vivim, el món que volem i el món que ÉS.
Aquesta fu una de les primeres coses amb les que jo em va enfrontar des del principi: Qu faig: accepto aquest món tal com és o el canvi ?. A hores d'ara ja tinc les meves respostes, però això que escric va dirigit a aquells que encara les estan buscant, per si els ressona el meu descobriment.
Qui em llegeix sap que no crec que el canvi de res sigui responsabilitat dels de dalt (polítics, multinacionals, farmaceticas, ejrcitos, Iglesias, etc.), sinó dels de baix, entre els quals em trobo.
Creure que el canvi està en mans d'ells és una falsa creença que ens genera frustaciny estancament.
El canvi no es genera amb una gran i espectacular transformació sinó amb humils i, de vegades, gairebé imperceptibles transfomaciones individuals.
Jo sola no vaig a moure una muntanya, però puc apartar les pedres que em corresponen. Cada vida de cada individu pot semblar pequeae insignificant vista de forma individual, però saps qu ?, que part de la vida en aquest planeta (i dic part, perquè el regne humà és només una part de la vida al planeta) est formada per la suma de totes i cadascuna d'aquestes diminutes vides.
Si cada un de nosaltres com a individus ens responsabilizaramos amb consciència d'apartar les pedres que ens correspondenen una sola generació haurem mogut entre tots la muntanya.
Els romans van conquistar imperis amb el seu lema: Divideix i vencers, és es de sencillocada vegada que ens vam dividir entre nosaltres creant la illusi de la separació ens debilitem deixant que la pOR entri sense avisoCada vegada que ens unim en AMOR, la por es dissipa i ens fem forts.
S, al món hi ha tragèdies, injustícies, calamitats, éssers humans amb molta por i poca consciències, n'hi ha, ho veiem tots. Per tamb hi ha bondat, amor, gratitud, goig, felicitat i éssers humans excepcionals amb una gran capacitat d'estimar, sense por i amb molta compasin que saben per on començar el treball de transformació de la consciència humana.
No es tracta de negar el que no està en equilibri amb La Font, sinó de centrar-se en fer créixer i florir allò que sí que està en equilibri amb la Font i amb nosaltres mateixos ... a poc a poc.
Mentre dura el procés de transformació de les nostres consciències (evolució) seguiran succeint fets que ens commoguin i ens afectin profundament, com he dit abans, aquest canvi no va a seceder d'un dia per l'altre, però no ens quedem aferrats al sofriment de viure en un món "injust", siguem observadors i enfoquem la nostra atenció, intenció i propòsit en allò que volem que floreixi.
Entrecomillo el concepte de "món injust" perquè el món és perfectament just en cada instant ... tot té un propòsit, que es transforma en transformar la consciència col·lectiva.
Per exemple, si la consciència col·lectiva vibra en el núm 5 els fets i situacions que mouran a aquest món seran també de consciència vibratòria nº5, una vegada que el planeta passi a consciència vibratòria 6, les situacions transformadores de consciència 5 ja no serien necessàries i simplement ja no succeirien mes perquè no estarien en la mateixa vibració. Així successivament.
Quan et quedes estancat i identificant-te amb el sofriment del món, et quedes atrapat en aquesta freqüència vibratòria de sofriment (ull, parlo de sofriment, no de dolor, el dolor és natural en l'ésser humà, el patiment no, és una creació mental provocada pel rebuig al dolor).
En canvi si l'observes, sense identificar-te, sense entrar en el drama, respectant la perfecció d'aquest moment, en aquesta vibració, és quan tens l'opció de triar entre el drama o entre enfocar-te en co-crear el món que vols, i per tant d'afavorir el canvi a una freqüència més alta.
Com veieu, la transformació es produeix quan ens tornem conscients i per tant amos de les nostres realitats.
NO ÉS EL QUE VEIEM, SINÓ COM HO VEIEM.
Tots podem estar veient una mateixa situació i no obstant això estar percebent coses molt diferents, tot dependrà del grau de consciència que cadascú tingui ... i la consciència és com un múscul, s'expandeix o es contrau en la mesura que la exercitis.
Perquè quedi ben clar, a què em refereixo quan parlo de "pedres" ?, les pedres són els teus reptes quotidians, aquests que et fan la vida més difícil, i que quan els superes et converteixen en un millor tu.
Moltes vegades, costa molt d'esforç transcendir una petita pedra en el nostre interior, i ens pot semblar que gairebé no hem avançat res dins ... però aquest petit pas en el teu interior es manifesta en cinc passos en el teu exterior.
No transformarem el món mitjançant la LLUITA contra res (i quan dic món, parlo del regne humà únicament, la resta de regnes l'única transformació que necessiten és la nostra), sinó mitjançant la FLEXIBILITAT, L'ACCEPTACIÓ, l'anar a favor del que vols i no en contra del que no vols.
Estàs disposat a transformar el món mitjançant la teva pròpia transformació?
Elvira López del Prado
