Des de la infància, sempre he estat convençuda que calia emprendre una recerca anomenada "espiritual" per poder trobar-se plenament. Des mil·lennis i en nombroses tradicions i moviments "new age", se'ns parla d'evolució, que si s'arriba a sanar-se, a fer la pau amb el passat, es podrà estar plenament "fet" o fins i tot "evolucionat" ... una mica com un superhome! I com molts, he caigut en aquest parany.
Fins que un dia, on la meva recerca ha acabat, molt naturalment, per una nit de primavera del 2012. Una nit on em preparava a adormir-me, sense voler res, tranquil·lament Quan de sobte, l'Evidència ha aparegut, s'ha manifestat molt rpidament, vinguda de cap part i alhora de tot arreu. Per a la personalitat, això correspon a la Res, un gran negre en el qual es té la impressi que se'ns deixa anar la mà, on s'est sol, totalment sol Tingues a alhora aquesta mirada, del punt de vista de la personalitat, que estava terroritzada, com si caigués en el negre, en un buit sense fons i alhora, el cor va veure l'Evidència que aquest gran forat negre no era un buit sinó era tan ple, tan ple, tan ple d'un Amor inimaginable que conté tot, absolutament tot. En aquest moment, en aquest cara a cara (ja que és un) es realitza que totes les nostres experiències passades, que tota la nostra vida, tot aquest carrusel, aquests escenaris no són res, absolutament RES front a aquest Amor incommensurable, davant d'aquesta Evidència que es presenti i que est ah, que ha estat sempre ah des de sempre i que hem passat tant de temps buscant. Però massa ocupats pel nostre petit tren, tren, els nostres costums, les nostres creences, etc., no hem vist el que estava AH, just AQU ia tot arreu I en aquest moment, un s'adona de la vanitat de l'humà que vol jugar, que vol guardar el poder, dirigir la dansa
Aquest cara a cara ha estat un veritable xoc, 1 Shock d'Amor, ja que des d'aquest moment ms enll del temps i de l'espai, el meu recerca s'ha aturat i poc a poc, a mesura que la personalitat s'esborra per deixar lloc a la Veritable Vida, a la Evidència, que és la nostra naturalesa profunda, la nostra Essència, l'Evidència es manifesta, cada vegada més, molt naturalment. Això es manifesta des del moment en què vam deixar caure les mscaras, que acceptem no ser res, que no és la petita personalitat, aquest ego que es creu sper potent, que decideix. És la Vida La petita gota d'aigua, en aquest moment, s'adona que s'ha allunyat del Ocano, per set d'aventura I quan ens hem desidentificado d'aquesta petita gota, podem ser de nou aquest Ocano que ondula, és un tal Bao d'Amor, una Pau, un Levitat sense igual Som aquest Bao, a través de tot el que est Viu és una tal Evidència que davant d'això, l'ego est aterrit però, és només ell mateix
Qu Alegra, qu Gràcia! A poc a poc, a mesura que l'ego o l'S s'abandonen a Això, tot s'obre miraculosament! Cada instant és una meravella indescriptible Les lgrimas de Alegra corren sobre aquest rostre efmero, tanta Bellesa del que est AH és indescriptible
Com tenir por de Això? Com resistir a aquest moviment de Gràcia, aquesta Dansa infinita? Els passos de Dansa no són decidits ms per la personalitat, és la melodia que orquestra tot, en perfecta sincronicitat amb l'Univers, ms enll fins i tot de tots els universos, i en tal Ba o de Beatitud, el sofriment i les pors no poden existir ms ja que tot és vist com un miratge, tot s'esborra davant de la Majestat de la Vida, l'amor, més enllà de tot amor humà imaginat o projectat.
Volen vostès ser la gota? O bé l'Oceà?
Volen vostès continuar patint? O bé Obrir-se a la Gràcia? Per rendir-se a l'Evidència que no són res més que Això ...
La pel·lícula on cadascú ha tingut tots els rols, al llarg de les vides, dels cicles que hem creat, no ha existit mai. Només existeix perquè nosaltres els creiem. És un somni col·lectiu on cada un està enganxat als seus petits jocs egòtics, però la Veritat està més enllà, molt més enllà d'aquest carrusel i ella conté però aquest joc de rols.
Volen vostès retrobar-? O volen prosseguir el joc (el jo)?
Volen ser un personatge que només coneix una felicitat efímera, enganxant als somnis efímers que mai ho ompliran enterament? O volen ser la Gràcia, l'Amor Veritable, aquest Oceà de Beatitud i de Felicitat que es manifesta, aquí, en cada un?
Volen quedar tancats a les vostres il·lusions? O volen ser la Llibertat?
Per a mi, està tot vist ... estic disposada a perdre tot ... La Vida és un tal Bany d'Amor que davant d'això, els somnis de la personalitat, no tenen cap pes ...
La Felicitat hi és, a tot arreu, a cada cosa, a cada un, en cada flor, en cada mirada ... és el que som ... I com és dolça fer les seves carreres en tal Bany de Felicitat, tot és Alegria, no més preocupacions, els altres són "coneguts" als nostres ulls, només hi ha Amor, a tot arreu ...
No és una cosa d'adquirir, està ja aquí, des de sempre ...
I només quan acceptem ser humils, molt petits i Silenciosos, és que la nostra mirada pot canviar i veure la Veritat ... veure l'Evidència, que dansa des de sempre ...
Veniu a dansar al cor de la Vida! ¡Reuniu amb el que vostès són! Aquí, continuant les vostres vides, siguin el que vostès són!
http://gracedelamour.blogspot.fr/
http://gracedelamour.blogspot.fr/2013/09/lorsque-la-quete-sarrete.html#more
Quan la recerca es deté ...
