"Diversiverdad" El gran aparador de la sanació física i espiritual en línia. Per Maite Barnet.

Vagi per davant la meva declaració de principis. -La meva-

- No estic en possessió de la veritat. Tinc -el meu veritat- aquesta que és vàlida per a mi, almenys en aquest moment i ni tan sols aquesta suposada veritat puc afirmar que sigui vertadera, que ho hagi estat alguna vegada, o que pugui arribar a ser-ho ...

Vaig publicar fa uns dies un post a les xarxes socials:

-Tinc por molta por, no crec que aconsegueixi viure eternament i això m'espanta, tampoc crec que aconsegueixi evitar totes les malalties. El meu evolució espiritual avança a un ritme més lent del que m'agradaria i enmig de tot això no sé què fer.

Abans, fa un temps, em sentia tranquil·la, podia menjar i gaudia amb el menjar, intentava evitar allò que em feia mal, però no li tenia por i em esqueia. Quan tenia una malaltia buscava és clar una forma de curar-me o sanar-me sota el paradigma en el que cregués en cada moment i seguia el meu camí amb les meves lluites diàries, amb els meus encerts i amb els meus errors. Crec que Vivia o això em sembla recordar ... Ara miro el menjar i temo que els alls, els tubercles, els llegums, els cereals i tants i tants aliments que han permès a la humanitat alimentar-se durant mil·lennis i ens han ajudat a arribar on estem avui em matin, em emmalalteixin ... i no puc gaudir de menjar amb el mateix plaer amb què ho feia. En uns pocs anys hem passat pel vegetarianisme, la macrobiòtica, paleolític, vegà ... i tots intenten demostrar que els altres són nocius estan equivocats i ens fan malbé.

Cada vegada que estic malalta em sento culpable de no haver estat capaç de resoldre adequadament els meus complexos problemes espirituals i emocionals i em sento responsable del que m'està passant, la malaltia ha deixat de ser una cosa que pot ocórrer-li a qualsevol, per convertir-se en la llum d'advertència que alguna cosa no estem fent bé. Llavors miro les plantes i als animals, que també emmalalteixen i em pregunto que hauran fet per merèixer-ho i amb quines estratègies d'evolució espiritual i emocional comptaran per sanar-se. I certament la perspectiva de viure eternament mai m'havia angoixat, acceptava les etapes de la vida com a part d'un cicle que té principi i final i sentia que l'eternitat era ja part de mi mateixa essència, a ella pertanyia ia ella tornava ... Ara em miro al mirall i conte els dies que em queden intentant sumar anys a força de complements nutricionals que són l'altra cara de la farmacologia normal i de no menjar no viure, i no sentir, de no permetre ser com sóc i gaudir de la vida i surfejar amb ella quan toca i patir algun revés de tant en tant, que entenc que això també forma part del procés mateix de viure.

I no sé si arriba a la il·luminació, no sé si aconseguiré canviar de dimensió en la freqüència adequada o hauré de morir com a conseqüència de no ser capaç d'això i no perquè sigui part del procés natural de l'existència.

Ja per últim tampoc es en quina llengua he de parlar perquè les paraules no em facin mal ni em manipulin i allò que dic sigui exactament el que he de dir encara que el significat no ho entengui i no em ressoni ...

M'he perdut enmig de tot aquest aldarull que circula per les xarxes i que pretén fer-nos més sans, més espirituals, més longevos- sinó eterns- i millor parlats.

Per descomptat tot el que acabo d'escriure és una caricatura bastant grotesca i els que em coneixen saben com penso i actuo però necessitava expressar el meu desconcert entre tanta i tanta informació entre tanta i tantes promeses, en definitiva mentrestant i tanta por encobert d'una o altra forma i deixar obert una petita escletxa per a la reflexió.

Els que em coneixen saben el que penso.

Només espero que la resta no es molesti, no és ni ha estat mai el meu intenció-.

Aquest text llevo alguna que altra ampolla. El que pretenia ser només una reflexió en clau d'humor, se me'n va anar de les mans i hi va haver qui va afilar les armes sentint-se atacat i agredit.

Em plantegi eliminar aquesta publicació, algú que em coneix i m'aprecia em va dissuadir de fer-ho i em va fer veure que estava en el meu dret d'opinar sobre un tema tan divers, dispar i controvertit com ho són els continguts que es difonen a la xarxa.

Porto temps pensant, terra fer-ho, m'agrada reflexionar donar-los voltes i girs a les coses, a les idees, a les paraules disseccionar de vegades els continguts buscant allò amb el que vibri o em identifiqui en un determinat moment.

Em trobo, almenys de vegades així ho sento, enmig d'un mercat virtual, una fira ambulant d'idees i conceptes on cadascú exhibeix la seva mercaderia ja sigui espiritual o de salut buscant posicionar-se com la millor opció, l'única i la veritable ... la competència de vegades és fort i alguns en el seu afany de fer sentir la seva veu prenen el paper d'aquests antics xarlatans de fira que tantes vegades hem vist sobretot en les pel·lícules de l'oest. Venedors de miracles, d'elixirs màgics, de veritats entre cometes i de mentides disfressades. Una variada oferta que passa de mur en mur prometent, ensenyant, dirigint els passos i guiant a tants i tants.

Que fer, sentir, de menjar, com parlar ...

frases boniques, imatges suggerents, enunciats sensacionalistes que prometen una panacea per a la salut, la longevitat. la bellesa, o el despertar espiritual i la il·luminació. Indicacions de com hem de sentir, actuar i pensar, fins i tot com parlar i de sobte ens trobem aprenent un llenguatge que no és el nostre que no té significat per a nosaltres, amb el que difícilment podem fer més que adorar i idolatrar als que ens guien per aquest camí. I alguns, fascinats enalteixen de nou falsos déus enviant ofrenes virtuals d'or i altres en un intent de desprogramar amb paraules el que amb paraules es va programar i tornem-hi.

Em pregunto si hem canviat tan poc des dels temps antics en què la por manipulava les accions les idees i les vides dels homes, la religió es va apoderar del que pensar, de sentir, de dir i fins i tot de menjar. Avui sota la forma laxa de múltiples "diversiverdades" contínua aquesta manipulació, encara que creient sempre que és la nostra decisió personal i ens col·loquen aquestes orelleres virtuals que ens condueixen a on interessa i en nom de tot això pensem i actuem, mengem i parlem d'una determinada manera. La por sempre la por darrere de qualsevol ideologia per molt aparentment discreta que aquesta sigui i ens deixen sense xarxa, desprotegits de nosaltres mateixos. Mercaders de tot en aquest gran aparador en què es converteix la pantalla del nostre ordinador o el nostre telfon.

No estic dient que tots ens engaen. Aproximacions a alguna veritat n'hi ha, estic segura. Tamb persones carregades de bones intencions que es preocupen pel nostre benestar a tots els nivells i que se senten d'alguna manera motivats a fer proselitisme d'allò en el que creuen i això he de confessar que, amb mesura i discerniment em sembla coherent. Però sento i és opini personal en tot moment, que de vegades em sento incomoda davant la idea o la sensaci que allò que es transmet sigui del tema que sigui, competeix entre si per intentar convertir-se en dogma, en una veritat absoluta, en la veritat. Alguns dels que ens ensenyen, ens il·lustren i ens guan intenten vendre la seva veritat de la manera ms impactant possible ja sigui transmetent por o entusiasme, de vegades desmesurat i sento que aquestes suposades veritats que de ser alguna cosa no snms que diferents parcel·les o versions d'altres veritats o formes d'entendre el món i la vida acaben convertides en molts casos en màscares per encobrir un negoci o una ideologia que d'alguna manera es ven, s'exhibeix i es mercadeja ja sigui en forma de productes, de reflexions o fins i tot de monlogos espirituals que d'alguna manera manipulen a qui les segueixen perquè actuïn sentin i pensin segons els seus dictats.

Probablement hi haur qui en llegir aquestes paraules es portar les mans al cap o em titllar de boja o d'alarmista i estan en el seu dret, és clar que s, perquè la ma tamb n és una entendre, una manera d'entendre i d'actuar. Busco l'equilibri, no sempre el trobo, no és fcil. Sóc conscient que si bé vivim en una poca que podrem d'alguna manera considerar privilegiada ja que la humanitat en conjunt ha assolit un nivell d'evoluci tecnolgic i algunes conquestes socials altament destacables, a un altre nivell continuem dominats per la por, aquesta por inconscient que s'infiltra per totes les escletxes del nostre ésser sense que amb prou feines ens adonem. Vivim moltes vegades en un no viure dominats per la por ocult a la pèrdua de la salut i la joventut a la recerca de la longevitat a qualsevol preu, la salvacin espiritual segueix sent una meta llunyana inabastable i la por als propis temps que estem vivint, de vegades ens deixa en una inevitable situaci de vulnerabilitat i és lgic que enmig de tant caos intern i extern, la gent es posicioni i busqui una gu ai un camí a seguir.

Tamb jo que em permeto dubtar i mirar amb lupa tot el que m'arriba, m'identifico ms amb alguns pensaments, sentiments i teories que amb altres fins i tot he de reconèixer que jo mateixa en ocasions els exprés. No obstant això, m'adono que estem enmig d'aquest immens mercat virtual de "diversiverdad", o suposades veritats absolutes que ens deixen certament poc marge a pensar i actuar des de la reflexió personal sentida per nosaltres mateixos i ens apuntem a la moda d' moda a cada moment.

Al meu entendre hi ha tantes veritats com individus siguin capaços d'acceptar-les o acatar-les.

No estic dient, res més lluny de la meva intenció, que tots som tontos i que ens deixem enganyar Ni que tot sigui mentida i ens enganyi. Això és només una reflexió que sorgeix de la meva necessitat de pensar, sentir i buscar respostes, una necessitat que sé, és compartida per molts.

Vull mantenir la meva ment i el meu esperit oberts, a escoltar, a entendre, a comprendre ia vibrar i ressonar amb diferents aspectes de diferents veritats que van constituint la senda per la qual vaig caminat en aquesta vida. No sé a on em portarà ni quina serà la pròxima ruta a seguir després de la següent pregunta, de la nova reflexió, de la propera dubte. Només sé que no vull deixar-me atrapar per la por, no vull que ningú em manipuli ni dirigeixi els meus passos en una sola i única direcció suposadament veritable que exclou per definició totes les altres. La diversitat, enriqueix, la recerca ens manté alerta. Sigui el que sigui allò en el que creiem o amb el que ens sentim més identificats, aturem-nos un moment a preguntar-nos si ens fa vibrar o sentir en por o en pau interior, tranquil·litat o fins i tot amor, però fem-ho des del nostre interior, sentint com respirem davant aquesta veritat. Allò que decidim serà bo per a nosaltres, almenys en aquest moment i podrem abandonar o canviar quan creguem que ja no ens satisfà, sense por, sent capaços de descórrer el vel de la falsa fascinació de la suggestió que exerceixen molts dels que mercadegen amb les suposades veritats i sentint-nos veritablement lliures de triar i dirigir els nostres propis passos.

Que el discerniment sigui la nostra millor eina.

Autor: Maite Barnet