L'Esperit de la Veritat i la Vida per Yolanda Silva Solano

  • 2010

Molts emmarquen les seves creences en la Bíblia, El Llibre d'Urantia o l'Alcorà i pensen que han de ser fidels al que en ells es diu, però Jesús va ser molt més enllà quan ens va demanar que "no ens tornéssim dogmàtics i súper especializados.1726" perquè "és un error per a qualsevol grup de religiosos concebre que el seu credo sigui La Veritat; aquesta actitud parla més d'arrogància teològica que de certesa en la fe. No hi ha religió en Urantia que no pogués aprofitar l'estudi i assimilar el millor de les veritats contingudes en cadascuna de les altres fes, perquè totes contenen verdades.1012 "

"El veritable fill del discerniment universal busca l'Esperit viu de la Veritat, en tota paraula sàvia 1949" perquè "l'autoritat de la Veritat és l'esperit mateix que habita en les seves manifestacions vivents, no en les paraules muertas.1768" ja que "la saviesa és de doble origen, deriva de la perfecció del discerniment diví intrínsec en els éssers que aspiren a la perfecció i de l'experiència personal adquirida per la criatura.216 ja que "els llavis de la saviesa romanen tancats, excepte per a l'oïda capaç de comprendre, doncs on siguin les petjades del Mestre, allà les oïdes del que està aviat per rebre els seus ensenyaments s'obren de bat a par.Cuando l'oïda és capaç de sentir, llavors vénen els llavis que han d'omplir-los amb saviesa.

Amb aquesta petita introducció presa de l'LU estic intentant excusar la convalescència del meu braç que encara no em permet escriure molt i per això els envio una cosa que va arribar "per casualitat" al meu correu i que em va impactar molt perquè en paraules senzilles, ens permet adonar-nos del que podria ser la nostra vida, si en veritat tinguéssim ulls per Veure i orelles per Escoltar perquè "la religió ha d'arribar a ser realitat en la nostra experiència individual.1630" ja que "el veritable fill de discerniment busca l'Esperit viu de la veritat en tota paraula sabia.1949.

Esforcem-nos per buscar i trobar la veritat, on mai abans ho havíem fet, perquè d'aquesta manera creixerem a Amor i en Saviesa ...

Amb molt d'afecte els va convidar no només a llegir, sinó a meditar en aquesta

Carta de la vida

Hola! Em coneixes. Em dic Vida, sí, sóc la teva Vida. Sóc molt bonica. Ho sabies?

Observa la Natura. Té un encant especial per a cada moment.

De dia pots veure una gran torxa que mai s'apaga per donar-te llum clara

i veus un blau que mai s'acaba.

Veus uns núvols inquietes que et entretenen corrent d'aquí cap allà.

Veus les plantes que en la seva senzilla manera de viure et criden a viva veu

que encara en elles el Creador està present i els dóna infinit valor

doncs et proveeixen oxigen.

De nit veus milers de llumetes al firmament, les estrelles, perquè

recordis que tot i estar en els teus moments foscos, hi ha una esperança de Llum ...

Els dies de pluja també tenen el seu encant.

Cada goteta d'aigua de Cel porta en si grans benediccions que baixen

directament de la Llar de Déu. Aquests trons que de vegades et fan por,

s'assemblen i et recorden a la veu de Déu. Així entens que Ell és

Gran i Sobirà.

L'arc de Sant Martí segur et sembla bell i és encara més

bonic quan entens que no és un simple arc de colors, sinó que és

una promesa que qui la va fer, l'ha complert per milions d'anys i la seguirà complint.

Què et sembla el mar? I la lluna, les muntanyes?

Què en penses de les flors? Oi que són boniques totes aquestes coses?

Cadascuna d'elles té alguna cosa bell que oferir-te.

Ara mira't a tu.

Examina't.

¿No et sembla grandiós que el teu cos material tingui un alè de vida?

També és bonic el fet que tu ets tu mateix i no la còpia d'una altra persona.

Ets únic a l'Univers sencer, per això ets tan immensament

important. Només tu ets tu. Cap dels milions de milions d'éssers

que han tingut Vida en tota la història i els que en el futur la tindran,

és semblant a tu. Impressionant, oi?

Tens belles qualitats i fins bells defectes que et fan ser tu

i et fan tan especial i diferent.

Si fossis perfecte, no existiries. Per això és bonic tenir defectes.

És cert que pots modificar la teva manera de ser, però mai pretendre

ser perfecte. Noms hi ha un Ésser Perfecte i és el Senyor de l'Univers.

Ara entens, qu bo que ets com ets, perquè tens molt a fer per tu mateix.!

Observa a més que tots els òrgans del teu cos funcionen per s sols

sense necessitat que t els forces o els motivis.

Cada òrgan sap, sense tenir coneixement, qu és el que té

de fer i com fer-ho. És meravellós! Gràcies a Déu que l és el que fa això per t.

Sóc bella tanben pels bons sentiments i les alegres, però

tamb pel sofriment i la desgràcia. Si no hi ha dolor, la felicitat

no serà. Si no existís el plor, qu encant tindra el sonrer?

En mai, t saps que cada cosa que et passa és per algun propòsit especial.

Moltes vegades et passa alguna cosa que et fa patir i passat el temps,

entens el motiu, aprens una cosa nova per al teu benefici i fins

agraeixes que hagi passat. Totes les coses t'ajuden a bé.

I és una altra raó més perquè vegis que sóc bonica. Sempre mira el costat

positiu de les coses, encara de les més difícils de suportar.

En cadascuna veuràs al Senyor. El vol el millor per a tu. Si alguna vegada

fracasses, tingues la seguretat que aquesta no és la porta per la qual has

entrar o potser no és el moment. Sempre trobaràs alguna porta oberta.

Que bonica és la teva Vida que et dóna l'oportunitat d'aprendre fins

en els moments més amargs!

No ho oblidis: sempre, després de la pluja, surt el sol per formar

el promès arc de Sant Martí. Cada cosa que et passa, té el seu costat positiu.

Mira al teu voltant. No estàs sol. Comptes amb l'estima i afecte

d'altres persones. Ets de valor per a ells. Aprèn a apreciar les coses

tan simples que tens al teu voltant, però que són tan grans.

Mira els nens amb aquesta innocència tan pura i aquestes energies de Vida;

els adolescents que lluiten i s'esforcen per aprendre a ser adults.

Mira les il·lusions i somnis dels joves, els treballs i esforços

dels adults, la saviesa i serenitat de la gent gran.

Mira't tu una altra vegada.

Has arribat fins al dia d'avui passant per camins amples i altres

estrets i segueixes en peu. Mira al Cel. En aquest profund blau hi ha Angeles

que vetllen per tu. Més encara, allà dalt hi ha Amor, un Gran Amor.

El més bonic que hi ha a la teva Vida, és que ets estimat en gran manera.

Per això vius el que vius, per això ets qui ets. Tan immens és el

Amor de Déu, que el seu únic Fill, Jesucrist, va patir per tu.

Tan profund és el seu amor que Ell t'està esperant en una Morada Celestial.

No creus que hi ha infinites raons per veure, comprendre i sentir que la

Vida que tens és Bella i de Incalculable Valor?

Aquesta Vida tan meravellosa la vius perquè la Vida mateixa et va donar el regal de la Vida.

Déu et dóna el regal de Vida. Ara viu, però viu feliç. Viu per ell i en ell.

Aprèn a ser agraït. És el mínim que pots fer per tot el que

se t'ha donat. Sense Ell, llavors res tindria sentit. Mírame a mi.

Jo sóc el teu Vida i et somric. Sonríeme tu a mi.

Encara seguiràs queixant de mi per petiteses? No!

Ara pots cridar amb tot el Alè de Vida:

Què bell és viure!

Yolanda Silva Solano

Article Següent