Hem de creure a Steiner quan manifesta que la investigació espiritual que realitza té la seva base en la "lectura" directa de la coneguda com Crònica del Akasha, aquest "text" ocult en el qual es troba "inscrit" tot el que ha esdevingut en la història de l'univers, tot un món energètic al qual s'accedeix alliberant-se del espai i del temps, per així poder percebre el que va succeir en el passat en el seu "caràcter etern" com si estigués passant en l'actualitat. Steiner ens diu que és únicament amb posterioritat a la seva tasca d'investigació oculta quan va a acarar la informació obtinguda amb els textos corresponents, en aquest cas amb les Sagrades Escriptures, especialment amb els relats dels quatre evangelis sinòptics. Segons manifesta el propi Steiner, la missió que li va ser imposada pels mons espirituals va ser la de mostrar als homes la manera d'arribar al coneixement espiritual de manera "conscient", perquè no es deixessin caure en el materialisme imperant. Per a això, com iniciat modern, va tractar de transmetre les seves pròpies investigacions en el món espiritual per al desenvolupament espiritual de l'ésser humà. El paper de les Religions
Cadascuna de les diferents religions, inclosa la cristiana, va tenir una funció que complir en una determinada època històrica. En l'actualitat totes s'han institucionalitzat, fundant-se esglésies i establint formes de retre culte. Segons Steiner, en un futur llunyà l'home tornarà a adquirir el coneixement clarivident i podrà percebre novament a éssers espirituals, però ja de forma conscient, de manera que no tindrà necessitat de religions establertes. Tot el sentiment religiós serà directament dirigit als éssers espirituals, sense intermediacions, i el coneixement hi haurà reemplaçat a la fe. Pel que fa al cristianisme Steiner deixa clar que romandrà com a missió fonamental de la humanitat, durant tota la seva evolució terrestre, no només mantenir, sinó incrementar la seva relació amb el Crist, ésser espiritual que romandrà per sempre unit a l'home. Tot el temps que li queda a l'home de romandre a la terra ho haurà d'ocupar en transformar-se a si mateix per mitjà de l'impuls crístic. La llibertat de l'home i les forces opositores al Pla Diví
Llucifer (portador de llum) i les forces que representa, és el senyor de l'il·lusori, apel·la a l'orgull i l'ambició humana i vol fer retrocedir a l'home a la seva infància còsmica perquè no arribi la seva meta de llibertat, fent-li creure que és igual als déus, coneixedor del bé i del mal. Ahriman (i les forces que dirigeix) és l'ésser que diu a l'home que només és un ésser humà, sense res diví, que només existeix la matèria, que com home pot conquerir el món i posar-lo al seu servei mitjançant el desenvolupament científic i tecnològic, incitant-li a l'amor pel poder i les possessions. La tasca dels esperits ahrimánicos, dotats d'una astúcia i poder sobrehumans, és la d'introduir-profundament en el cos astral de l'home fent-li oblidar el seu origen diví. Desitgen que l'home quedi definitivament atrapat en la matèria, amb una tecnologia poderosa però sense esperit. Durant el "punt mig" de la seva evolució terrenal l'home va completar el seu descens dels mons espirituals, encarnant-se plenament en la terra. Abans que les forces opositores al Pla Diví poguessin apoderar completament de l'ànima humana, els mons divins van donar a l'home l'oportunitat d'aconseguir la seva llibertat espiritual i així dirigir la seva pròpia evolució. I això només podia realitzar-lo el Crist mateix, fent-se home i morint com a tal a la creu, tornant posteriorment als mons espirituals després de la seva resurrecciny ascensi, en un procés misteriós que es coneix com el Misteri del Glgota. L'home necessitava l'ajuda divina que va rebre del Crist per poder combatre aquestes forces poderoses. Quin era realment el Messies?
En un passat molt remot ja saba el Crist que li serà necessari entrar en un cos humà per poder controlar la influència de les forces opositores al Pla Diví, i impulsar a l'home mitjançant el desenvolupament del seu propi Jo. Ja els antics indes clarividents, coneguts com els sagrats Rishis, sabien de l'existència de l'ésser del Crist al Sol, així com el profeta Zaratustra en la segona etapa post-atlante, que el coneixia a com Ahura Mazdao i que habitava en el Sol. Des de la seva estada en l'esfera espiritual del Sol, el Crist ja es preparava i s'acostava gradualment a la terra. Afirma Steiner que la missi del poble hebreu havia estat la de preparar, durant 42 generacions (d'Abraham a Jess) un ésser humà capaç de rebre en si la tremenda força d'aquest ésser diví que hi haurà de venir: l'esperit del Crist. Aquest ésser diví habit en les tres embolcalls corporals d'aquest ésser humà altament desenvolupat, ple de sabiduray amor, conegut com Jesús de Natzaret, que va viure com el Jo del mateix durant tres anys, des del seu encarnació en el baptisme per Joan al riu Jordà i fins a la seva mort a la creu. La mort i resurrecció del Crist Segons explica Steiner, el Misteri del Gòlgota (la mort i resurrecció del Crist) va ser una obra dels mons divins executada a l'escenari humà i que mai podrà ser plenament compresa pels homes. Hauríem de poder comprendre, per ex. que la terra mateixa va ser transformada, fent-resplendent a la visió espiritual en el mateix moment en què la sang de Crist es va vessar sobre ella. Des de llavors el Crist ha estat actuant en els mons espirituals ia la terra mateixa, i pot ser acceptat dins del propi ésser interior de l'home, ja que està actiu com el seu Jo superior, i el Jo superior de la humanitat és el Crist mateix. Per Steiner, l'adveniment del Crist és el màxim esdeveniment possible que li ha passat a la humanitat ja que amb ell se li va obrir l'ésser humà la possibilitat de la seva evolució futura, com un ésser moralment lliure capaç de complir el seu destí diví assumint la plena responsabilitat dels seus actes. El Jo superior, o "ser en si mateix" de l'home com a naturalesa divina es va poder encarnar "dins" de la mateixa gràcies a l'encarnació, mort i resurrecció de l'ésser més elevat que s'interessa per l'home, i al qual es va cridar el Crist . L'impuls crístic Hem d'entendre que, mitjançant l'impuls crístic, l'ésser humà va rebre la possibilitat de "ascendir" de nou als mons espirituals amb la seva acabada d'adquirir consciència terrenal, però afegint-hi la consciència dels mons espirituals. És difícil de comprendre la transcendència i significat de l'acció del Crist per a l'evolució de la humanitat, com l'obra d'un ésser elevat que es va fer home i es va sacrificar morint com a tal per després ressuscitar, unint-se així a la destinació humà per a tota l'eternitat .
L'acció crística va tenir lloc a l'escenari humà per a tots els homes. Ser cristià, llavors, significa acceptar a Crist com el nostre ser més elevat, i viure d'acord amb això, en un acte totalment lliure en el qual no cal formar part de cap església cristiana organitzada. L'ànima ha d'aprendre a ser lliure, i aquesta llibertat l'ha fet possible l'acció crística. Crist només pot actuar a través del Jo de l'home i ajudar-lo a combatre les forces del mal assentades en el seu món de desitjos i emocions, perquè reconegui i resisteixi les múltiples temptacions que se li presentin. Amb la resurrecció del Crist se li va donar a l'home la possibilitat del que els déus havien projectat per a ell: esdevenir un ésser veritablement lliure. Des de llavors, com diu S.Pau, el Crist pot viure al seu interior, però sense privar-lo de la seva llibertat. És tasca de l'home adonar d'aquest fet i demanar la seva ajuda enfront de les forces del mal, que interfereixen en aquesta llibertat. Qui va ser Jesús de Natzaret? Hi ha un gran misteri al voltant de la figura de Jesús de Natzaret. Els relats dels Evangelis de Mateu i Lluc difereixen granment en el relat del naixement i infància de Jesús. Segons Steiner, en realitat hi va haver dos nens Jesús, cadascun d'ells descrit per un evangelista, però és clar, un sol Crist. El nen descrit en l'evangeli de Mateu, descendent dels reis de Judea, en una encarnació anterior havia estat el gran profeta de l'antiga Pèrsia conegut com Zaratustra. Hi havia reencarnat moltes vegades i era un ésser humà altament iniciat, i que per tant posseïa extraordinaris dons naturals, especialment dotat d'una gran saviesa.
L'existència de dos nens s'explica, entre altres coses, el que el descrit per Lucas, quan els seus pares el van trobar al tercer dia d'haver-se perdut, estava discutint amb els doctors en el Temple i fent-los preguntes, considerant miraculós el canvi produït en un nen considerat retardat. Segons Steiner, el que havia passat és que s'havia efectuat un misteriós canvi de personalitat, pel qual el Jo del Jesús que anteriorment havia estat Zaratustra, havia abandonat les tres embolcalls corporals en què havia viscut anteriorment, passant a ocupar les del Jesús descendent de Natan, el que explica la sobtada saviesa del nen. La presència d'aquest Jo ple de saviesa, amb la incorporació de les embolcalls plenes d'amor pur del Jesús natánico, va produir un ésser humà tan avançat i ple d'amor-saviesa que va ser capaç, als trenta anys, de donar els seus embolcalls plenament desenvolupades al Crist en l'acte del baptisme per Joan al riu Jordà, i amb les que hauria de viure durant tres anys fins que les va abandonar a la crucifixió. La missió del Crist comença doncs, seguint a Steiner, amb la possessió del cos més perfecte que mai havia existit a la terra. No obstant això, aquest cos va ser consumit en tres anys per les tremendes forces que vivien en ell, fins que ja no va poder contenir al Jo Crist. Ja hem vist que el que el Crist va fer després del Misteri del Gòlgota, va ser prendre sobre si mateix les conseqüències dels actes humans, quant aquests afecten a la terra i l'univers, fent amb això possible la futura evolució de la terra. Les principals conferències de Rudolf Steiner sobre el tema del cristianisme són: Comentaris als evangelis: al de Sant Joan a Kassel, 1909, (Ed. R.Steiner Madrid 1988), idem a Hamburg, 1908 (ed.Kier 1981); al de S.Lucas a Basilea, 1909 (ed. Kier 1979); al de S.Mateo a Berlín, 1909 i Berna, 1910 (ed.Kier 1980); al de Sant Marc a Berlín i Basilea, 1910, 1911, 1912 (ed.Kier 1980). De Jesús el Crist, Karlsrushe 1911 (Ed. Antroposòfica, Mèxic 1976) Crist i l'ànima humana, Norrkoping 1914 (Ed. Antroposòfica, Mèxic 1983) _ Crist i el món espiritual, Leipzig, 1913 Sobre l'impuls crístic i el desenvolupament de la consciència del jo, Berlín 1909y 1910 La guia espiritual de l'home i la humanitat, Copenhaguen 1911 El cinquè evangeli, Colònia 1913, (ed.Kier 1982). Andrés Piñán - Vist a revistabiosofia.com |
Són moltes les conferències en què Steiner, ja des de 1908 fins poc abans de la seva mort el 1925 va tractar el tema de l'critianismo, i en particular pel que fa a la figura de Jesús de Natzaret i del paper fonamental exercit pel Crist en l'evolució humana, tema molt extens i complex, i per tant molt difícil de resumir. No obstant això, pecant en excés de simplificació, podem treure algunes conclusions sobre la seva visió del tema, que poden únicament considerar-se com introductòries a aquest.
Ja en 1908 Steiner considerava que el paper de la Religió era el de connectar novament a l'home amb el món suprasensible, connexió que ja havia existit en temps Atlantes, en els quals els homes "coneixien" l'espiritual per percepció directa clarivident. Quan aquesta percepció directa es va anar progressivament perdent, pèrdua necessària per al desenvolupament de la capacitat intel·lectiva, la connexió amb els mons superiors haver de ser redescoberta per l'home mateix. D'aquesta manera sorgeixen les religions revelades, facilitades per iniciats que encara posseïen l'anterior coneixement clarivident i que la resta dels homes havien d'acceptar mitjançant la fe.
En el punt central de l'evolució terrestre, l'home es trobava al nivell més baix del seu descens a la matèria, a mercè de les forces oposades a la Voluntat Divina "personificades" en éssers o esperits malignes, en dues categories clarament identificades per Steiner, i coneguts com a éssers luciféricos i ahrimánicos. La llibertat implica la possibilitat de desobeir a la Voluntat Divina. Per fer possible la "desobediència" de l'home (i per tant perquè aconseguís la seva llibertat) se'ls va donar a aquests éssers, altament elevats, la possibilitat de rebel·lar-(sacrificant-i renunciant temporalment a la seva pròpia evolució) perquè poguessin influir directament sobre el home, especialment sobre el seu món de sentiments i voluntat.
Segons explica Steiner, el que s'exposa en els Evangelis és una mnima part del que podrem conèixer sobre aquest ésser espiritual tan elevat, que es involucr directament i per sempre en l'evolució l'home i la terra. La imatge de Jess es veu reemplaçada per la d'un Déu que es va fer home per executar una acció transcendent, i que continua exercint, no sols per a l'home, sinó per a tota la terra . A la visi cosmolgica esotrica de Steiner es fa referència a les diferents incorporacions anteriors a l'actual de la terra (veure la seva Ciència Oculta) i que l denominar com antic Saturn, antic Sol i antiga Lluna. Ens diu que en l'etapa planetària d'antic Sol, el Crist era l'ésser planetari del Sol, dotat de la major de les disposicions de autosacrifici i devocin, disposat al compliment de qualsevol tasca que se li assignarà, en contraposicina Llucifer, plenament ple d'orgull i que llavors era l'ésser planetari de Venus. En el període ja d'incorporaci de la terra, Crist era el ms elevat dels esperits solars i va posar límits a la influència lucifrica en el cos astral humà.
En el futur, ens diu Steiner, la forma en què l'home pot progressar espiritualment és permetent que el seu ésser s'ompli del Crist, en un acte lliure i conscient de reconeixement i cooperació amb aquest ésser diví que ja ha començat a manifestar-se al món eteri proper a l'home, i que es coneix com el Segon Adveniment.
El Jesús descrit en l'evangeli de Lluc, descendent de Natan, fill de David, ens diu Steiner que mai havia encarnat amb anterioritat com a ésser humà, sinó que la seva ànima i esperit havien estat preservats en el que ell anomena la "lògia materna" de la humanitat; no tenia karma, i per tant tampoc cap influència de les forces luciféricas o arithmánicas. Era un ésser pur, que avui consideraríem retardat, sense la més mínima saviesa terrenal però plenament ple d'amor, misteriosament dotat en el seu cos astral de les forces de la compassió, que des del món espiritual li havia incorporat l'esperit del Buda.
