Entrevista a Agustín Pániker, ens parla de la seva experiència vital i professional amb la meditació i el mindfulness
- 2014
Augustín Pániker és un entusiasta de tot el que emprèn; el rigor i la passió afloren en els seus escrits, els seus chalas i sobretot en l'editorial que dirigeix des de fa més de 20 anys. Editorial Kairós, especialitzada en cultura oriental, filosofia, espiritualitat i assaig, és referència entre els lectors de parla hispana interessats en aquests temes.
En aquesta entrevista Agustín Pániker ens parla de la seva experiència vital i professional amb la meditació i el mindfulness i sobre la responsabilitat de divulgar de forma honesta i autocrítica, més enllà dels interessos econòmics.
"El mindfulness és una pràctica espiritual normalment indissociable d'una visió del món basada en la interdependència, en la no-violència, en la cooperació, els eixos són la compassió, la saviesa, l'equanimitat, la serenitat."
Créixer en un entorn cultural tan divers i avançat, obert a altres maneres d'entendre el món, havia de ser fascinant per a un nen ...
Confesso que vaig tenir una infància feliç. No se si deuria al fet que vaig estar envoltat de trilions de llibres, però sens dubte l'entorn cultural va encoratjar la meva curiositat i el meu interès per conèixer diferents formes d'entendre el món i la realitat. Ja de jove vaig llegir a filòsofs, vaig viatjar per molts continents, vaig dissenyar ciutats, vaig experimentar amb estats alterats consciència, vaig escriure contes ... i un llarg etcètera. Crec que la flama de la curiositat i la imaginació no s'apaga mai. O això espero!
Va heretar un negoci i passió familiar, quanta d'aquesta passió segueix viva? I com la transmet?
Sense passió difícilment podria viure. Després de més de 30 anys com a editor (encara que podria dir el mateix com a escriptor, professor o conferenciant), segueixo amb el mateix entusiasme que en els començaments. Probablement més; perquè ara jo tinc la suficient experiència i l'editorial la solidesa com per trobar un millor equilibri entre els aspectes més comercials i els aspectes més intel·lectuals. En el món editorial actual hi ha un paorós divorci entre aquests àmbits. Jo crec que si el sector editorial segueix publicant qualsevol cosa, amb l'únic objectiu de generar beneficis a curt termini, el llibre té llavors els dies comptats. (No es pot competir amb productes d'oci més dinàmics, immediats i addictius.) Penso que un editor mai ha d'oblidar que és un generador i difusor de cultura, ja sigui una novel·la, un assaig, un conte per a nens o un llibre pràctic. No tot s'hi val. Per a mi, és essencial que encara pugui publicar llibres que m'interessen, que m'estimulen, que considero que aporten alguna cosa realment interessant al coneixement. L'equilibri entre el rigor editorial i l'amenitat comercial és, al meu parer, la clau perquè l'edició em segueixi apassionant. I és la recepta que recomanaria als joves editors. Un cop aquest maridatge fructifica, es transmet fins pels porus. Queda incrustat en el segell de l'editorial.
Vostè que ha conegut a diversos "gurus" internacionals, ha trobat entre ells algun mestre?
He conegut a molts autors de renom ia mestres espirituals de gran reputaci, però cap d'ells sembla que em captivés prou com perquè el prengués com a mestre. Confesso que tinc una certa al·lèrgia per molts dels gurus que circulen pel món. I crec que aquesta vena autocrtica a part d'anar amb el meu caràcter és necessària en el món de l'espiritualitat. Cal conrear el discerniment. I saber destil·lar el intemporal del que passatger, el que a un li convé del que est merament de moda. Això no treu que algunes personalitats m'hagin influït molt. Però nova confesin! Generalment ms per la lectura dels seus llibres que no pel seu carisma i personalitat. No sóc un bon devot.
Kairs és un referent editorial en religions orientals, budisme, meditaciny per extensió mindfulness, tan de moda en els temps que corren. Ser abanderat porta alguna avantatges en una societat global i tan rpida?
Certament, Kairs és pionera en la divulgació de les tradicions espirituals d'Orient i d'algunes de les seves pràctiques espirituals ms importants (meditacin, ioga, mindfulness, qigong, etc. tera). L'any proper complirem 50 anys. En tot aquest temps hem intentat anar més enllà de modes passatgeres i busquem la serietat i intemporalitat. I això és una cosa que els nostres lectors i el públic en general ha sabut apreciar. I dóna cert prestigi. De vegades, però, podem arribar a avançar-nos als temps que corren i introduir algun autor, corrent de pensament o pràctica que encara necessitar cert temps en cristal·litzar. Això em va ocórrer a la fi dels 1970s i principis dels 1980s quan va apostar per publicar textos del pensament ecolgic. Va ser un rotund fracàs. Però això són inconvenients de l'ofici.
Es multipliquen els llibres imtodes per prestar atenci en diferents rees de la vida (alimentaci, esport, rendiment professional) Correm el risc de McMindfulnizacin ? De que es converteixi en una nova tendència de consum?
Un risc molt real i que jo, personalment, tinc ben present. Penso que és important que els que ens dediquem a divulgar i expandir la meditacin, el ioga, el mindfulness o la plena consciència ho fem de la manera ms honesta possible i, alhora, amb esperit autocrtico. El supermercat de l'espiritual (el capitalisme en darrer tèrme) és capaç de fagotizarlo tot. Les pràctiques espirituals esdevenen amb facilitat en meres tcniques utilitàries per retre ms, ser ms destres, ms egocentrados i competitius. Per això cal recordar de dnde procedeix ydnde s'incrusta el mindfulness. En qu valors, pràctiques i cosmovisin enfonsa les seves arrels. No és que vulgui tornar el mindfulness a la seva matriu budista (i al cap ia la fi, tcniques d'contemplacin han existit en moltes tradicions del món, bé que potser no amb la intensitat o centralitat que el budisme li atorga), però sí que penso que és important recordar a aquells que el practiquen en hospitals, presons, teràpies, empreses, escoles ... que el mindfulness és una pràctica espiritual normalment indissociable d'una visió del món basada en la interdependència, en la no-violència, en la cooperació, els eixos són la compassió, la saviesa, l'equanimitat, la serenitat, etcètera. Benvingut sigui tot bon ensinistrament en focalitzar, a posar l'atenció en el moment present, en la pràctica de la concentració ... Algunes societats ho conreen des de fa molts segles. Però no caiguem en l'estupidesa d'aprendre-, idealitzar-lo, desgajarlo i -lògica del consum exigeix- llençar-la un cop l'haguem d'esprémer. L'estupidesa seria llavors doble. Però com va passar amb el ioga (el "boom" ja va passar fa dècades, però la popularitat segueix acreixent), la gent que l'ha practicat amb certa serietat no només ho ha incorporat a la seva vida, sinó que inevitablement s'interessa per les dimensions més profundes i fins a la filosofia de la qual dimana.
Quins valors creu que la meditació i el mindfulness poden aportar a la societat en què vivim, i en especial als més joves? Hauria de ser part del programa escolar com ja passa en alguns estats dels EUA?
La meditació i el mindfulness porten a una millor conscienciació de nosaltres mateixos, tant a nivell físic, psíquic, emocional com social (hi ha moltes formes de meditar). No cal caure en la ingenuïtat de vendre'l com el remei de tots els mals, ni com l'elixir de la felicitat (el gran parany del consumisme: adquireixi això o allò -material o immaterial- i serà vostè feliç). Fugim de banals promeses de felicitat. Però la meditació sí que pot ser d'incalculable valor en una societat hiperactiva, multitasca, competitiva, narcisista No per capejar com es pugui aquestes inèrcies, sinó precisament per sosegarnos, reconnectar, generar empatia, altruisme ... és a dir, contrarestar en certa manera les tendències alienants a què tots -i molt particularment els joves- estem subjectes. Que aquestes pràctiques es duguin a les escoles em sembla una notícia excel·lent.
Quin és el millor regal que la meditació ha portat a la seva vida?
Adonar-me, o millor, aprehendre (subratllant aquesta "h" intercalada) que això que dic "jo" només és un nus, un discret centre de gravetat indissociable de la naturalesa o de la societat de la qual forma part (de la qual és part). No es tracta d'un coneixement intel·lectual. És la percatación que la respiració, el batec del cor, el pensament que brolla, el sentiment que assalta ... tot això no és "meu". És només un moviment, l'ona en un oceà més vast. Un regal paradoxal i inesperat. I emancipador.
Web d'Agustín Paniker
Web i botiga en línia d'Editorial Kairós
Font: http://sloyu.com/blog
Entrevista a Agustín Pániker, ens parla de la seva experiència vital i professional amb la meditació i el mindfulness
