Daniel Jimnez 26/5/10 En la categoria Vida sana
Actualment vivim envoltats de substàncies qumiques txicas. Ens arriben a través del menjar, l'aigua, els productes de la neteja, pesticides, cosmticos, etc. Sovint, són la causa d'importants malalties, com l'al·lèrgia, l'asma, la diabetis o fins i tot el càncer. Però hi ha alternatives per portar una vida més saludable. Moltes d'aquestes alternatives són presents a "Anti-Tòxic, Viu una vida més sana". Editat per Espasa, és l'últim llibre de Carlos de Prada, conegut periodista i escriptor, la destacada tasca en defensa del medi ambient li ha valgut importants reconeixements, com el Premi Global 500 de les Nacions Unides, el Premi Nacional de Medi Ambient o el premi Internacional Fitness, entre d'altres. En aquesta entrevista, de Prada ens parla sobre aquesta interessant obra, que ja es pot adquirir a les llibreries.
Notícies Positives: En aquest llibre mostra per on ha transcorregut la seva feina en els últims anys, centrat en la denúncia de la presència de la contaminació química en pràcticament tots els espais de la vida quotidiana, i en la promoció d'altres formes de vida més saludables . Però fins on arriba actualment la gravetat del problema de la contaminació química?
Carles de Prada: Pocs problemes de salut i ecologia hi ha més importants que aquest. Fa alguns anys, en la Crida de París, diversos premis Nobel i molts altres importants científics de tot el món van subscriure una declaració en la qual afirmaven que una de les majors amenaces per a la salut en el món és la contaminació química. Després hi ha hagut altres declaracions, com la Declaració de Praga sobre alteradors endocrins, en què s'alerta de les substàncies químiques que pertorben el sistema hormonal, problema que està associat a moltes patologies.
Milers d'estudis científics demostren que l'exposició, de vegades a nivells molt baixos, a una sèrie de substàncies contaminants està associada a l'increment de determinats problemes de salut, que van des de les al·lèrgies a l'asma, passant per les malalties autoimmunes o diversos tipus de càncer . L'obesitat, la diabetis o la infertilitat també estan associades amb l'exposició a aquest tipus de substàncies.
L'home ha produït en els últims cinquanta anys més de cent mil substàncies químiques sintètiques, que a més, combinades entre si, han donat lloc a centenars de milers de substàncies químiques que no hi havia a la natura. Com en el cos humà tot funciona per l'equilibri molt fi i delicat de substàncies químiques, la presència d'aquestes substàncies, capaços d'alterar aquest equilibri, pot produir efectes molt notables.
N +: Si aquest és un problema tan greu, per què es parla tan poc d'aquest en els mitjans de comunicació convencionals i en els debats polítics?
CP: En general, la presència mediàtica de molts temes d'actualitat sol ser inversament proporcional a la seva importància. Com més frívol i més patètic és el tema, més presència té. No hi ha res més a veure la premsa rosa, el futbol o els politiquejos més barats. Al marge d'això, cal no oblidar que hi ha interessos econòmics compromesos amb això. La indústria química, cosina germana de la petroliera, de la petroquímica, està en tots els àmbits de la vida. Des de les pintures als plàstics, passant pels pesticides o els fàrmacs.
Per tot això, les resistències existents perquè s'apliqui el que la ciència sap són enormes. Es triga dècades, fins i tot malgrat que hi hagi evidències molt fefaents del dany produït per qualsevol substància, fins que es prenen una sèrie de mesures. Així ha succeït en casos com els de l'amiant o per exemple amb el plom, fins que es va treure de les gasolines, tot i que se sabia dels seus efectes negatius sobre les persones.
N +: "Anti-Tòxic" està escrit des d'un enfocament positiu, oferint alternatives saludables en multitud d'àmbits de la vida quotidiana. El llibre presta molta atenció a l'entorn més proper de les persones, als articles de tota mena que entren a la llar. En aquest sentit, on cal prestar més atenció?
CP: Hi ha la idea que la contaminació és una cosa que té a veure amb alguns treballadors d'algunes indústries, com la indústria pesada o les indústries químiques, o amb gent que viu en un entorn contaminat, com la badia d'Algesires, Huelva o Tarragona . El que molta gent no sap és que una bona part de les substàncies contaminants no és que siguin emeses a l'atmosfera des de les xemeneies d'una fàbrica o abocades a través d'un col·lector a un riu, sinó que formen part d'objectes usats quotidianament en les cases.
Hi ha substàncies tòxiques que estan en els cosmètics, en els sabons, en els xampús, en les pintures que es fan servir en una casa. Poden estar en un ambientador, en un perfum, en els retardants de flama que s'utilitzen perquè un sofà no cremi fàcilment. Poden estar en coses a les quals estem exposats diàriament. Aquesta és la raó per la qual molts d'aquests contaminants apareixen a la sang i en els teixits de la major part dels occidentals. El que procuro en aquest llibre és cridar l'atenció sobre les exposicions inadvertides a les substàncies químiques tòxiques per posar sobre avís a la gent, i donar-los alternatives, perquè hi ha alternatives.
N +: Per exemple, en aquesta obra es parla d'alternatives en camps com l'alimentació, els electrodomèstics, els perfums o articles per a la neteja i la higiene.
CP: És un llibre escrit com una mena de manual, com una guia molt senzilla. En la qual es parla, per exemple, dels productes de neteja convencional, que poden contenir substàncies molt conflictives. També es parla de l'existència d'altres productes de la neteja, que es poden comprar a ecobotigues, o fins i tot és possible fer-los amb coses existents a casa, emprant substàncies com el vinagre, el bicarbonat sòdic o el bòrax. Es pot netejar perfectament una casa sense utilitzar aquests productes comercialitzats de forma més àmplia, que poden donar en algun cas problemes. Per exemple, els treballadors de la neteja tenen índexs d'asma molt superiors a la mitjana.
També hi ha cosmètics naturals, que no contenen una sèrie de substàncies que poden produir alguns problemes de salut. A més, hi ha pintures ecològiques, basades en olis vegetals.
D'altra banda, l'alimentació és molt important. Una part dels tòxics, com els contaminants orgànics persistents, ens poden arribar a través dels aliments. Aquests compostos han aparegut lligats, segons milers d'estudis científics, als més diversos problemes de salut, incloent el càncer. Amb una alimentació biològica, que no té pesticides, per exemple, estàs d'alguna manera evitant l'arribada al teu cos d'alguns tòxics. Tòxics que en el cas de les dones poden acabar en la llet materna, passant així als fills. O quan tenen els fills en formació dins d'elles, es poden generar algunes alteracions, que després potser es manifestaran en l'estat adult, i ningú ho relacionarà amb aquesta exposició quan era un embrió.
El que intento fer en el llibre és mostrar que hi ha alternatives. Perquè la gent en general ni tan sols vol saber d'aquestes coses. Molta gent té una tendència a la hipocondria, s'espanta de les coses i llavors diu que no vol saber-. Es creuen que amb la tàctica de l'estruç va conjurar els problemes, quan, per molt que no vulguin veure-les, aquestes substàncies segueixen estant aquí.
El que proposo en el llibre són unes senzilles mesures d'higiene, igual que les que s'adopten per eliminar els microorganismes. A vegades de forma exagerada, perquè hi ha molt histerisme en això. Jo proposo mesures d'higiene enfocades cap a altres agents patògens, causants de malalties, que són les substàncies tòxiques. Es pot realment fer moltíssim d'una manera molt senzilla.
N +: Pensem en una persona que desconeixia tots aquests assumptes i llegeix aquest llibre i es planteja que vol portar una vida més saludable. Per on s'ha de començar a introduir canvis per viure de forma més sana?
CP: A priori, a una persona li pot semblar molt complex. Saber que hi ha cent mil substàncies químiques sintètiques, que milers d'elles poden ser tòxiques i que estan en totes les coses que ens envolten pot crear una sensació de desbordament. En el llibre mostro que el que cal fer és establir un ordre de prioritats. Potser no es pot evitar tots els tòxics, però sí una bona part d'ells. Per a això cal adoptar una sèrie de mesures, de passos molt simples, que et poden dur a reduir considerablement aquesta càrrega de tòxics, i per tant a reduir el risc de patir una sèrie de problemes de salut.
L'important és establir un ordre de prioritats. És la màxima de Maquiavel, de "divideix i venceràs". En lloc de abrumarse, cal seleccionar una sèrie de coses. Per exemple, l'alimentació, o les pintures de la casa, o productes de la neteja, o els cosmticos. Simplement amb actuar sobre els cosmticos o els productes de neteja personal, ja ests reduint considerablement l'arribada al teu organisme d'una sèrie de compostos, per exemples ftalats o mescs sinttics.
N +: Vostè tamb s'ha caracteritzat per denunciar moltes de les malalties que estan directament relacionades amb la contaminació química. En aquest sentit, és un abanderat de la causa d'un col·lectiu especialment vulnerable, com és el dels afectats per la sensibilitat química mltiple.
CP: Aquest llibre podria ser perfectament una guia per a persones amb sensibilitat química mltiple, encara que no sols, perquè va enfocat a la població en general. Però així com la població en general es pot sotmetre a la exposicina aquestes substàncies i creure que no els passa res, (encara que despuss els pugui passar), en el cas de les persones amb sensibilitat química mltiple no ho han obviar, perquè no poden exposar-se a aquestes substàncies, que els produeixen immediatament un reacci. De fet, algunes de les dades del llibre procedeixen de fonts que tenen a veure amb aquestes persones, que a causa de la seva malaltia s'han cuidat molt de buscar alternatives. Són productes que no els provoquen reacci, precisament perquè no contenen aquestes substàncies txicas, que no solament causen reaccina els afectats de sensibilitat química mltiple, sinó que a més determinats estudis lliguen a altres malalties.
N +: Qu tipus de reconeixement tenen a Espanya les malalties ambientals, com aquesta de la sensibilitat química mltiple, per part de les administracions públiques?
CP: A Espanya, lamentablement la sensibilitat química mltiple no est reconeguda, com s ho est a Alemanya o al Jap. Les malalties ambientals no tendeixen a estar ben tractades o reconegudes, la qual cosa succeeix de dues maneres. Algunes, com en el cas de la sensibilitat química a Espanya, no estan reconegudes. Ara hi ha un procés obert sobre aquesta qesti al Ministeri de Sanitat; veurem en quin queda. Després hi ha malalties que s estan reconegudes com a malalties, com el càncer o l'asma. Un percentatge molt important de les mateixes pogués tenir a veure amb la exposicina substàncies qumiques txicas, però no és habitual que es reconegui aquest origen, perquè això pot suposar que potser hagués de pagar una indemnitzaci n.
Espanya és un dels passis, pel que fa a malalties laborals que moltes vegades tenen a veure amb la exposicina substàncies qumiques txicas, on menys es reconeixen aquestes malalties ims es maltracta els treballadors que les pateixen.
N +: Per acabar, deixem un missatge positiu. Un altre món sense txics és possible si
CP: Perfectament serà possible un món sense txics. Realment, moltes d'aquestes substàncies químiques tòxiques són directament prescindibles. Es va crear una falsa necessitat per part d'unes empreses que tenien uns productes que volien vendre. Van fer unes campanyes de màrqueting meravelloses per vendre'ls, i la gent, en una societat moguda per les presses i per la falta de reflexió, s'ha dedicat a comprar aquestes coses com si fossin les úniques possibles. Però realment hi ha alternatives. Des del principi les havia. Hi havia per exemple altres productes de la neteja abans que es fessin servir aquests que ara es venen, i tothom netejava les cases perfectament.
A més hi havia ja, abans que es comercialitzessin els pesticides, mètodes de lluita biològica que estaven donant molt més resultat. També existien perfums naturals, però es van fer sintètics. Realment, alternatives hi ha hagut sempre, ja que amb molta freqüència, el que s'ha fet és crear falses necessitats per donar sortida a uns productes sintètics. Perquè el sintètic, a diferència del que és natural, és sintetitzat per algú, que ho patenta i el ven, mentre que el natural és una altra cosa.
En molts casos, seria perfectament possible un món sense la major part d'aquestes substàncies químiques tòxiques. És més, la pregunta no és si seria possible un món sense aquestes substàncies sintètiques, sinó si el món serà possible, tal com el coneixem, amb elles, ja que això no només afecta les persones, sinó que també està alterant als ecosistemes. La pregunta és si un món en condicions serà possible si seguim creant i posant en el mercat substàncies sense haver estat anteriorment testades degudament per comprovar els seus efectes sobre la salut de les persones. Jo crec que és possible un món on no s'anteposin els interessos mercantils a un altre tipus de consideracions. El que no sé si serà possible és aquest món al revés en què vivim.
DADES DE CONTACTE:
Direcció: www.fondosaludambiental.org
Correu electrònic:
Imatge: Portada del llibre. Cortesia de Carlos de Prada.
