"Tots els canvis són difícils perquè requereixen un esforç, un petit dolor. Però l'elecció està entre aquest petit dolor o el gran mal de seguir presos dels nostres errors, bloquejos i sofriment, i repetir-los a perpetuïtat ".
De què parlem quan parlem de la ment?
A occident es tendeix a identificar la ment i el pensament, però no són el mateix. La major part del temps ens deixem portar pel pensament, reflexionant sobre les coses, en una reflexió que, generalment, ens allunya del silenci, la pau, la claredat, que és realment la naturalesa de la ment.
La felicitat és precisament no pensament. En qualsevol moment de felicitat que tinguis, observaràs que no hi ha pensaments. No obstant això, sempre estem buscant la felicitat a través del pensament; buscant raons, tècniques o estratègies per ser feliç. Quan, en realitat, per ser feliç només necessites fer callar el pensament i obrir-te.
No obstant això, tot i que en la felicitat no hagi pensament, ¿el pensament sí que pot ser una forma de començar a acostar-nos a la felicitat, de començar la cerca? Un pensament adequat pot ajudar-te al principi, encara que sigui per destruir amb arguments nous els vells pensaments que t'impedeixen ser feliç. Però seguir pensant, sumar pensaments, no et farà més feliç, sinó que pot anar sumant capes que cobreixen i amaguen la felicitat que ja tens a dins. Podeu fer servir el pensament, al principi, per acabar fora del pensament.
És complicada la nostra ment o són els nostres hàbits de pensament dels que la fan complicada?
La nostra ment no és complicada. El que són complicats són els nostres pensaments. El pensament pot ser molt útil, però ens cega, ens deixem arrossegar per ell. Comprens les coses, les veus, no necessites més, però segueixes pensant encara que no ho necessitis. I ho compliques tot.
Quins són els principals enemics de la ment, per aconseguir la felicitat?
Bàsicament, la ignorància. Especialment, aquesta ignorància de no saber que no saps. Creure que saps tot el que cal saber, et fa mantenir-te en la teva postura i repetir errors. Repetir situacions que et porten a la infelicitat. Actituds dirigides per la por, l'enuig, l'afecció, la confusió ...
Com afrontar la ignorància?
El primer pas és reconèixer-la. Dir: no sé res. Això et manté obert a aprendre. El que passa és que molta gent no pot acceptar aquesta incertesa, necessita respostes ràpides, ja, i si no, s'omplen d'ansietat, i per evitar-s'inventen les respostes. Qualsevol resposta que els funcioni durant un temps. Però això els segueix mantenint en la ignorància i en la repetició d'errors i, per tant, en el sofriment. El millor que pots fer és acceptar que no saps i que no necessites saber-ho tot per ser feliç.
Com afrontar la por?
La por apareix precisament per la ignorància i perquè no l'acceptem. Ens aterreix el que no sabem. Per això, el millor antídot de la por és l'acceptació. La por és resistència a allò desconegut i de vegades, resistència al conegut també. La millor manera d'afrontar-és l'acceptació.
Com afrontar l'enuig?
La millor medicina contra l'enuig és l'amor. Quan una persona està enfadada amb algú, tot en aquesta persona ho veu malament, lleig, criticable. I per extensió, s'enfada amb el món, que és lleig i criticable també. Llavors cal practicar l'amor; meditar en l'amor i practicar-lo.
Però estimar resulta difícil, quan estàs enfadada.
És cert, no arribes a l'amor de cop i volta quan estàs enfadada, perquè estàs bloquejada. Vols estimar i et trobes com una aixeta que l'obres i no hi ha aigua. Quan ets presa de l'enuig, l'amor no arriba de cop i volta, però has de seguir intentant-ho, seguir practicant. Només tu pot arribar a sentir-lo, ningú t'ho va a fer sentir. És la teva elecció.
Com afrontar l'afecció?
De la mateixa manera que l'enuig. Amb l'amor. En català diem "t'estimo", i en aquest concepte està intrínsec la inclinació, la propietat. Substitueix la paraula "amor" per "donar". Quan diguis "jo t'estimo" pensa en "jo et dono". Practica el donar, més que el controlar, en l'amor. Deixa de banda les expectatives i les exigències. Estima amb llibertat. A les persones, les coses, les situacions que més t'agraden a la vida. Lliura't a l'experiència, gaudeix-, però no vulguis retenir-la.
El millor antídot de la inclinació és l'amor; i no obstant això, massa sovint cometem l'error d'identificar-los i ens convencem que com més afecció hi ha (gelosia, possessió, exclusivitat, control, etc.) és més gran l'amor. Un dels més grans errors.
Quina és la diferència entre meditar i practicar?
Meditar vol dir fer callar la ment, observar els pensaments que apareixen, deixar-los passar, afrontar sense por els sentiments que apareixen, recuperar la calma, instal·lar-se a la claredat. Pots meditar en quietud o en moviment. D'altra banda, la pràctica consisteix a posar-se en acció: practicar l'amor, la paciència, desbloquejar-se, el que sigui. A través d'exercicis i, finalment, en la vida quotidiana. La meditació és una bona preparació per a la pràctica.
Com organitzar-se quan tenim la sensació que "no tenim temps"?
És clar que tens temps. Des que et lleves fins que te'n vas a dormir tens temps; una altra cosa és en què ho utilitzes. La realitat és que creiem que tenim massa temps i per això ho desaprofitem o el vam omplir de coses que ens compliquen la vida. Cal fer un esforç per canviar els hàbits. Per exemple: parlem molt, sense parar, tot el dia. Quant trobem a una persona, parlem. Però parlem sense sentit. Pots estar parlant durant 6 hores al dia sense haver dit gairebé res til, parlar per parlar. I amb una hora de parlar amb consciència podria ser suficient, i dedicar la resta a una altra cosa. I est clar que dediquem molt temps del dia a fer coses que no són imprescindibles i ni tan sols ens agraden molt, i les fem servir com a distraccions o com a formes d'omplir el temps, matar el temps. Però, pinsalo bé, matar el temps és matar la teva pròpia vida. És clar que tens temps, però potser cal canviar la forma en què fas servir el temps.
Com afrontar la confusiny la ignorància?
Quan et sentis massa confusa, deixa de pensar, perquè pensar en excés et porta ams confusió. Prate una estona, abandona el tema i dedcate a una altra cosa que no requereixi ms pensament. Igual que quan est cansat teu cos li permets descansar, deixa descansar la teva ment. Com? Mou-te, fes exercicis fsics, estira el teu cos, bota, surt al córrer I després, reprèn el tema una altra vegada. El ms difcil és deixar de pensar quan et sents arrossegada per una obsessi. Però cal parar, i tornar a començar ms tard, ms fresca.
Diuen que l'ésser humà és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Per qu ens enfrontem tantes vegades al mateix problema (gelosia, exigències, perfeccionisme, etc.) tot i que ho veiem venir? Forma part de la naturalesa humana o és que no aprenem? I si és es, per qu no aprenem?
Tots els canvis són difcils, requereixen un esforç, un petit dolor. Però la tria est entre un petit dolor (el canvi) o un gran dolor (seguir presos dels nostres errors, bloquejos, sofriment, i repetir-los a perpetuïtat). Cada vegada que tinguis un problema, quan el vegis venir, mralo i pregntate: puc controlar-ho o no? Si est a les teves mans, el resols, i si no, ho acceptes. Una vegada que acceptes la situació, ja no repetirs el problema a nivell mental; és a dir: ja no ho vivirsms amb ansietat, por, rebuig, enuig, etc.
D'una banda, volem simplificar la nostra vida i aconseguir un estat de harmonia tranquil·la. D'altra banda, social i culturalment (en el cinema, en la literatura, en els mites socials) se'ns presenten com a molt ms interessants els personatges ms complicats, amb tempestes emocionals. Això resulta una gran contradiccina l'hora d'educar els nostres joves, o de autoeducarnos.
Com transmets la importància de ser bones persones, senzilles i amables quan el missatge meditic és que els nois dolents heretaran la terra "?
Amb l'exemple. Si ets una persona feliç, probablement intentaran repetir les teves pautes de vida, abans o després. Potser no durant l'adolescència, perquè es perdran i es trobaran mil vegades en la seva pròpia recerca, però sí més endavant.
Però, finalment, cadascú pren les seves pròpies opcions i això no depèn de tu: poden triar el camí de l'amor i la felicitat o el dels remolins emocionals i seguir patint. Deixa'ls. En aquest cas, potser el que necessiten és patir molt més, fins al límit, fins que no ho suportin més. Hi ha persones que només llavors reaccionen i aprenen a estimar els altres: per necessitat de supervivència. Altres persones trien la via de l'amor per pur cansament de patir, per pur avorriment. Llavors descobreixen que l'amor fa la vida més intensa, alegre i gratificant.
Entrevista realitzada per: Marié Morales.
