Dels llibres d'Hermes, el "Tres vegades Gran", procedents del país del Nil, han quedat molt poques dades i escassos originals dignes d'autèntica fe.
Segons antigues cròniques, a la famosa Biblioteca d'Alexandria, durant el regnat de l'última dinastia dels Tolomeos, es guardaven d'Hermes, el més savi mestre de l'antiguitat, 42 llibres esotèrics que resumien tota la saviesa de les edats.
Mas, després de la immensa catàstrofe que va significar el gran incendi que va assolar aquesta Biblioteca arran del desembarcament de l'armada romana de Juli Cèsar al port d'Alexandria, no es va poder recuperar sinó alguns fragments que se suposen són derivats de fidels traduccions gregues efectuades per escribes i erudits per encàrrec dels faraons Tolomeos.
Ells són "El Pymander", "El Kybalion", certs llibres de poemes solts i "El Llibre a la Sortida de la Llum del Dia", més conegut com "Llibre dels Morts", per haver-se trobat exemplars d'ell dins del sarcòfag de les mòmies d'alguns destacats egipcis. Alguns fragments solts procedeixen de cites de les que van ser dipositàries diverses escoles de l'època: gnòstiques, teosòfiques, platòniques, hermètiques o eclèctiques, acollides a Alexandria i més tard agrupades i interpretades sota el títol genèric de "Llibres de Toth-Hermes".
Tals llibres de Toth van circular profusament durant el període de dominació romana pels tres continents d'Àfrica, Europa i Àsia propera sota el lema de "Corpus-Hermeticum" en traducció llatina què, unida a la grega, a altres de procedència àrab ia les egípcies en llengua popular, han arribat fins als nostres dies.
La línia essencial de tota la ideologia hermètica és l'afirmació bàsica d'un sol immens déu i d'una sola religió arrel, científica i filosòfica, a la qual servien savis moral i espiritualment excelsos, ja que no podia encarnar tan elevada doctrina en qui no estigués dotat de veritable experiència espiritual. Així ho justifiquen els savis hermètics.
D'això s'infereix que les veritats hermètiques no podien transferir integralment més que a través d'un autèntic i provat mereixement.
La senda més peremptòria de tal assoliment era el coneixement, però no a través d'estudis mentalitzats, sinó de l'anomenada ment il·luminada o superior, el que podríem anomenar intuïció adherida al super-raonament, traduïda per NOUS per grecs i exegetes hermenèutics.
L'opinió dels antics respecte als ensenyaments d'Hermes es objectiva en aquesta imatge: és una porta oberta a una dilatadíssima perspectiva de praderies verdes, immenses, plenes de sol i de flors precioses i multicolors.
Aquesta meravellosa "porta oberta" a allò desconegut, i el alt mirador franqueaban els escrits d'Hermes, constituïa el gran alè vital, l'alè de l'esperit de tota agrupació humana selectiva, la finalitat era la investigació de la veritat en l'home i en el cosmos. I la seva divisa comuna, la famosa frase de l'anomenada Taula Esmeraldina del propi Hermes: "Com a baix, així és dalt; com a dalt, així és a baix. "
D'aquesta manera, el fundador de la religió-filosofia, posant en joc l'estudi i l'experiència profunda i directa a través de la supermente i de l'esperit, va alimentar, des d'aquella remota època, tot afany de l'home en entreveure les essències reals de la vida divina, així a l'interior del propi individu com en l'Univers, en totes les seves transcendències i els seus misteris. Fills de la saviesa hermètica van ser, doncs, els missatges espirituals de Pèrsia, Síria, Judea, Anatòlia, Grècia, i altres nascuts i derivats d'aquesta llavor espiritual dipositada en les fecundes aigües del Nil. Totes les civilitzacions antigues tenen, per tant, la mateixa font.
Perquè des d'Egipte Hermes va passar a Grècia, recolzat en la seva transcendent mitosofía i aportant-hi tot el seu bagatge de saviesa. Per al delta del Nil es va vessar el missatge profund i llegendari del "Tres Vegades Gran", des d'Alexandria a tota la Mediterrània.
Entre les obres hermètiques perdudes a causa de catàstrofes, guerres, ignoràncies, fanatismes i la manca de comprensió posterior, sembla que es trobava una obra anomenada "Llibre dels alens o de les Respiracions", la ciència va ensenyar el gran Hermes, i les lliçons es van recollir a l'Índia i van ser divulgades a través del Hatha Ioga, i, si més transcendent efectivitat, mitjançant el Raja Ioga o Ioga Real. De totes maneres, també a occident existeixen testimonis fidedignes d'aquestes específiques ensenyaments del mestre egipci i de la seva importantíssim libro.Mead, el gran escriptor hermetista del segle avantpassat, va realitzar un exhaustiu estudi de les obres hermètiques. Ens diu a propòsit d'elles que va arribar a la conclusió que aquestes obres s'originen en un altre Hermes predecessor del "Tres Vegades Gran", un Hermes antiquíssim, anterior al diluvi, és a dir, anterior a l'enfonsament de l'Atlàntida. Això confirmaria el nostre asserció que la saviesa, la ciència, les arts totes del primitiu Egipte, tan extraordinàriament avançades, els van ser llegades pels atlants abans de l'enfonsament. Les dades més precises es troben gravats en un piló de pedra d'una de les més antigues construccions d'Egipte. I a través dels mil·lennis successius, sobretot durant el període alexandrí, altres savis van testificar diversos successius Hermes, avatars cíclics que renovaven el missatge de les edats mitjançant l'adaptació cíclica de la mateixa eterna saviesa. És per això que els ensenyaments hermètiques constitueixen una síntesi de veritats perennes.
Els savis que han donat fe de les originàries ensenyaments d'Hermes i dels esmentats principis, van ser Manethon, Ciceró, Ammiano, Josep, Heròdot, en certa manera Plini, així com molts altres.
En succeir-se les poques i les dinasta a les ribes del Nil, es van anar trobant fragments dels Llibres de Toth en inscripcions d'origen antiqusimo, sobretot a l'interior de les criptes secretes dels grans temples, especialment en les properes al Delta, on van florir els primers nuclis de civilizacin egípcia, no lluny de l'Esfinx i de les Pirmides.En el proper orient es van conèixer durant molts segles aquestes veritats compilades en una obra que portava per títol La Profeca d'Hermes.
Les ensenyaments hermticas van aconseguir un immens auge amb l'extensió del platonisme en el món culte, durant l'esplendor de la civilizacin grega que va néixer entremesclada amb l'egípcia. Tamb sembla que els ensenyaments hermticas van constituir el rerefons de l'ideari de l'escola estoica; el que dóna a entendre la seva força i la seva importància i la collita de la seva poderosa sembra eficaç en el món antic, així com la seva transcendental nissaga prosseguida i reconeguda en el camp de les idees mares i de la conducta de l'home superior.
Com hem insinuat al començament, van ser els grecs il·lustres els que van traduir pulcra i fidelment els ensenyaments hermticas, fent que sobrevisquessin i es difonguessin al món antic desprs de la gran catstrofe de l'incendi de la Biblioteca i la desaparició de l'Escola d'Alejandra. Aquestes traduccions van ser citades posteriorment i abocades al sirià, a l'rab, a diverses llengües asiticas, fins arribar als nostres dies ia la nostra poca, la qual est en trànsit de renéixer espiritualment a l'iniciar-se un nou cicle zodiacal de civilizacina nivell mundial: l'Era d'Aquari. Perquè a causa de l'acci d'aquesta llei cclica i als seus ones d'avanç i aparent retrocés, s'indaguen els orgens d'aquestes immenses arrels espirituals que van alimentar edats i que van constituir la divina herència del món de tots els temps.
Sembla ser que la darrera dinastia egípcia de faraons, la dels Tolomeos, fomentar excepcionalment l'estudi i la fidel versina diversos antics idiomes de les obres hermticas. A les aules d'Alejandra, a la seva biblioteca i museu, sostinguts pels faraons, fava centenars de mestres consagrats a la còpia manual de tals primitius cdices all dipositats, arxivats com joies aut ntiques del saber en les lleixes del ms destacat centre cultural del món antic.
Consta en les antigues cròniques disperses que els Llibres d'Hermes, fragmentàriament salvats, van constituir després l'aliment espiritual de filòsofs, profetes, pedagogs, científics, investigadors, poetes i místics de tots els països en totes les llengües cultes conegudes. L'ànsia de recerca i estudi encoratjava a tots els ansiosos de la veritat que s'afanyaven a reunir coneixements en aquelles netes fonts del saber, sense discriminació d'escola, tendència, religió, psicologia, formació o raça. A causa d'aquest element eclèctic imperant en la millor època alexandrina, podem encara avui aprofitar l'ofrena mil·lenària d'aquells ensenyaments pures.
Pel que fa als Llibres hermètics, cita Duncan Grenlees un passatge d'Efraïm Syrius, en el qual es diu que l'any 365 d, c. existien diversos llibres d'Hermes a Síria, sens dubte traduïts del grec o del llatí.
Altres afirmen que els primers musulmans protegien la secta dels hermètics, i que en ells s'inspiraven els seus llibres. La veritat és que fins al segle VIII, podien trobar-se en Síria diversos fragments.
L'escriptor hermètic Scott, afirma que al segle XI una còpia de tals llibres va passar a Constantinoble, llavors la capital del cristianisme. Aquesta còpia, pel que sembla, va arribar més tard a Florència, centre del renaixement de totes les cultures clàssiques, especialment impulsat per l'hegemonia dels Medici i de la seva Escola Neoplatònica, la qual va atreure als millors talents asiàtics quan els turcs van envair Constantinoble.
Tornant al període alexandrí, Jàmblic, el gran mestre sirià radicat a Egipte, afirma que el pensament hermètic va impregnar en aquella època a la filosofia platònica.
Posteriorment, autors ignorats van difondre els llibres d'Hermes en forma fragmentada i potser mistificada, com diàlegs breus entre Hermes i el seu fill o deixeble Tat. Dos d'aquests fragments dialogats eren coneguts com a ensenyaments d'Isis al seu fill Horus. Segons els crítics antics, tals diàlegs eren els millors perquè constituïen una traducció fidel de l'antic original egipci, el que és dubtós. No obstant això, en aquests diàlegs no s'adverteix la influència gnòstic o hebreu, ni tampoc les tendències d'altres escoles de l'època alexandrina. D'acord amb aquesta afirmació, sembla que les obres de Plutarc sobre Isis i Osiris, i els mateixos escrits de Manethon, el favorit del segon Ptolemeu, s'inspiren en els textos hermètics directes que van alimentar, al seu torn, les còpies successives.
De tots aquests llibres hermètics, vulnerat en part el seu sentit original a través del temps i les excloents tendències ideològiques, el conegut com "Asclepi" és de la màxima importància per als estudiants d'hermetisme, tot i les naturals corrupcions. Sembla que el seu millor part ha estat compilada sota el títol de "Pymander" i que ha conservat força bé el seu alè original gràcies a haver estat acuradament traduït al demòtic o llengua jeroglífica popular a les acaballes de la gran civilització egípcia.
