La Ètica en els Trasplantaments per Alfonso Del Rosario

  • 2012

L'ETICA EN ELS TRASPLANTAMENTS

per Alfonso Del Rosario

Poques vegades ens hem detingut a reflexionar sobre la importància dels trasplantaments d'òrgans. Probablement sigui degut per la complexitat de pronunciar d'alguna manera sobre aquest assumpte o potser per comoditat, per no donar el valor que tenen aquestes pràctiques per al desenvolupament integral de qualsevol persona. Pot ser que a molts, els sembli una pèrdua de temps dedicar-se a aclarir certs esdeveniments que tenen lloc en el desenvolupament d'aquestes tècniques tan noves, de tenir així elements de judici i una opinió més justa i exacta sobre aquestes pràctiques quirúrgiques tan difoses fa ja bastants dècades. Si és així, si estem disposats a embarcar-nos en aquesta travessia d'anàlisi i investigació, lliures de dogmes, creences i de prejudicis molts d'ells ja caducs i passats de moda, llavors, podríem intentar veure si en alguna mesura podem aconseguir-ho.

Abans de res, cal reconèixer que els trasplantaments d'òrgans són un dels exponents més significatius del progrés científic de la medicina actual, i que la bioètica moderna, hauria de tenir present la sensibilitat de les persones afectades per poder així, canalitzar correctament els aspectes ètics i morals que envolten als trasplantaments d'òrgans, des de la seva extracció, fins a la seva implantació, tenint-principis ètics que la societat accepta com lògics i naturals.

Sobre la predisposició o no de donar òrgans, en recents enquestes realitzades a familiars responsables d'aquestes donacions, pocs més de la meitat van estar a favor, la resta no la van consentir. Un dels factors d'aquesta negació, va ser a causa de que el possible donant en vida, va expressar als seus familiars la seva oposició en aquest sentit. Quan es coneixia el consentiment, només dos de cada cinc casos, els familiars van estar a favor de la donació.

Tant donants com receptors, no només comparteixen òrgans, sinó que també molt subtils i invisibles llaços que el karma mantindrà units, perquè aquesta llei universal actuï de la forma més convenient en el desenvolupament evolutiu de les dues persones. Aquest fet, ens condueix a contemplar la donació d'òrgans des d'una perspectiva holística i transcendent, on l'ètica pren uns valors més universals i coherents amb la realitat de l'ésser humà, amb el seu dual essència interna, espiritual i humana, una entitat constituïda per un ésser immortal i uns vehicles de percepció i d'experimentació que vida després de vida van evolucionant, transformant-se cap a un estat de perfecció que culmina amb l'alliberament dels lligams als mons inferiors (físic, astral i mental), el "samsara", en on actualment estem gairebé la totalitat de la humanitat.

Les expectatives ètiques, morals i religioses, com de qualsevol altra índole que s'han de tenir en compte, en la forma i maneres en què han de ser aplicats aquests avenços mèdic-tecnològics, hauria de fer pensar en l'ampli ventall de conseqüències imprevisibles, unes positives i altres negatives amb les que l'home haurà d'enfrontar en algun moment. Ser conscients d'aquesta realitat, fa que ens plantegem interrogants sobre el correcte o incorrecte de l'aplicació d'aquestes noves tecnologies tant pel que fa a l'home com als animals, que pateixen en moltes ocasions fins a fora mida quan se'ls sotmeten a certes i innombrables pràctiques de laboratori en nom (segons la ciència), del progrés de la humanitat.

Els avenços i transformacions en qualsevol camp de la ciència, sempre han creat problemes i conflictes quan s'ha tractat de conjugar els aspectes morals i ètics de la societat amb els més transcendents i sublims de l'existència. Aquest equilibri i complementarietat que hauria d'haver entre la ciència i la filosofia més transcendent, lamentablement no es manifesten en el nostre entorn, i pot induir a moltes persones a errar en la comprensió d'aquesta realitat que la ciència ofereix per al benestar de l'ésser humà.

L'anàlisi i la comprensió de la vida i de la forma, signifiquen un repte ineludible que qualsevol investigador del món ocult no ha de deixar de costat, per molt complex i difícil que li pugui semblar, sempre ha d'estar preparat, amb una ment oberta i impersonal per descobrir les correctes respostes a les interrogants morals i filosòfiques que se li poden presentar en qualsevol moment de la seva vida.

En contemplar els trasplantaments d'òrgans des del costat ocult, sabem per estudis realitzats per prestigiosos i reconeguts investigadors sobre la reencarnació, dades i fets verificats, de persones que recorden vides anteriors, i de tares i seqüeles físiques i psicològiques que vénen repetint-se en el transcurs de diverses existències. Moltes d'aquestes persones recorden amb detall problemes funcionals, tant d'òrgans, com d'ordre psicològic, traumes, fòbies, etc., heretats pel karma. A tot això, s'afegeix també en algunes ocasions, la presència de marques a la pell, cicatrius, deformacions, etc. Tots aquests tipus de casos de variada índole, es poden constatar avui en dia, en molts dels mitjans de difusió, on es detallen situacions de vides anteriors, i el com i el perquè de moltes de les tares físiques amb les que han nascut .

En aquest context, la Ciència Esotèrica explica amb detall la gran importància que té el karma i la seva íntima vinculació amb els Àtoms Permanents, responsables de tot el procés d'evolució i desenvolupament dels vehicles de la personalitat de qualsevol ésser humà, i de l'enorme sensibilitat i interrelació que tenen cada un d'ells amb l'Ànima o Ego.

Davant d'aquesta situació, podríem fer-nos algunes preguntes, ¿a donar un òrgan, resta afectat d'alguna manera aquest òrgan per a futures existències en ambdues persones, donant i receptor? ¿Repercuteix d'alguna manera en els vehicles subtils del donant i receptor l'òrgan sostret i / o implantat, al qual lògicament s'ha de considerar que posseeix certes condicions de vida ?.

Tots els components atòmic-moleculars dels òrgans, posseeixen una contrapart etèrica i vital, una altra contrapart astral i una part mental, que al desencarnar, lentament han de dissoldre amb tots els seus components energtics, en cada un dels plans o nivells de on prenen aquesta matèria constitutiva en cada encarnacin. Quan aquest normal procés de dissolució s'interromp qu succeeix i / o queda afectat dit òrgan en les experiències devachnicas i en les següents existències? qu passa a la ntima estructura dels Àtoms Permanents?

Dit tot això, podem ampliar una mica ms la realitat i la importància que per a l'ésser humà tenen els Àtoms Permanents (un per cada vehicle de experimentacincclica), recordant, que aquests especials i sensibles toms, estan constituïts per la matèria ms subtil de cada un dels plans a què pertanyen, per la qual cosa estan dotats d'una textura i composici atmico-molecular molt dctil i subtil, capaços de registrar i emmagatzemar permanentment, d'instant en instant, el que podrem definir com la sntesi de tots els pensaments, emocions, sentiments i accions, tant positives com negatives, com tamb tot el concernent a la salut o malaltia en cada moment de la vida de cada persona.

Aquests especialitzats toms, durant tota la vida, guarden el que podrem definir en termes científics, com la memòria gentic-espiritual, que encarnacin després encarnacin van a definir fins als msmnimos detalls, la composició, qualitat, qualitats i sensibilitat de la matèria subtil yfsica de cada un dels vehicles diaris de l'Ego a l'encarnar en el pla fsic.

Sabem per l'Antiga saviesa, que és en el Cos ètric, donada la seva especial plasticitat i mal·leabilitat, on queden impreses tot el que passa en el Cos Fsic. Pel que es pot deduir en termes generals, que malalties, patologies orgàniques o aix com tamb, una bona o mala salut, queden registrats com llum o taques en l'aura de els vehicles diaris, a través d'aquesta simbiosi amb els toms permanents, el que podria donar lloc, al fet que l'Ego en la següent o futures encarnacions, aparegui amb els mateixos o molt semblants problemes funcionals i de salut als quals va tenir instants abans de desencarnar en una vida anterior, sent lgic suposar que formen part del bagatge i condicionants krmicos que cada personalitat ve arrossegant vida després de vida, de manera que és per aquest motiu normal que es puguin manifestar en una determinada existència certes patologies i disfuncions, físiques, emocionals o mentals, heretades amb anterioritat. El Mestre Tibetà, ve a dir amb aquestes o semblants paraules que cada Ego ve a l'existència d'una nova vida, en les mateixes condicions físiques, sicolgicas i internes que tenia en el moment de la seva anterior desencarnacin.

Si bé és raonable pensar que cal fer tot el que estigui a les nostres mans per salvar qualsevol vida i que la ciència actualment posseeix els mitjans per ajudar a donar solució a molts dels problemes de salut que fins fa pocs anys semblaven insalvables, no està de més considerar a més dels aspectes ètics i morals de la societat en què vivim, els aspectes ocults i el funcionament de les lleis que es manifesten més enllà de la realitat del món físic.

Davant les incògnites que se'ns puguin presentar i als possibles plantejaments que puguem fer-nos sobre aquestes o semblants situacions, com és el cas dels trasplantaments, les respostes que podem trobar depenent de la nostra situació personal i de la nostra visió global de conjunt, poden ser molt variades i de vegades incòmodes.

No es tracta des d'aquí establir les bases sobre el correcte o no d'aquest tipus d'investigacions i d'aplicacions en els camps de la biomedicina i de la biotecnologia, sinó de replantejar-aquestes situacions amb una nova visió més global, més real de la Vida i de la Forma, on l'aparentment correcte o incorrecte, queda desdibuixat i diluït quan es contempla tot aquest procés des d'un lloc més elevat, el que dóna lloc al fet que es generin en nosaltres interrogants que hauríem de desxifrar per donar respostes el més encertadament a la realitat del conjunt, d'ànima i cos, com una cosa indissoluble i íntimament units en aquesta aparença física que anomenem home, tenint sempre present d'incloure l'aspecte kàrmic i d'intenció, que com sabem, repercuteixen sempre d'alguna manera en el projecte evolutiu i de futur de qualsevol Ego.

Article Següent