Tots tenim en el nostre poder l'educació que reben els nens. L'educació infantil, impartida als nens entre 0 i 6 anys aproximadament, és fonamental; doncs en ella hi ha les primeres vivències i contactes amb el món. Aquesta marca el creixement i la connexió entre el cos i l'espai, creant així la consciència, millor coneguda com el coneixement que tenim de la nostra pròpia existència, del nostre estat i el nostre actuar.
Tant les famílies com els docents, o especialistes, són fonts educatives que posseeixen l'orientació adequada per a educar nens autònoms i conscients. Però, ¿A què ens referim amb un nen conscient? Doncs bé, un nen conscient és un ésser que disposa de característiques especials, reconeixent-les i enriquint-, a mesura que es va descobrint a si mateix, en la primera etapa de la seva vida. Un infant aprèn del seu entorn, adquirint informació tant beneficiosa com perjudicial, segons les condicions i societat en la qual es trobi. No obstant això, som nosaltres els adults els responsables de guiar-los, però no sobre protegir-los, i així aconseguir que ells mateixos potencialicen el seu criteri i confiança en si mateixos; fent possible que diferenciïn entre una oportunitat i una adversitat.
Sent nosaltres fonts educatives, tant innates com a professionals, hem de tenir clar que un nen ja és format saludablement quan adquireix consciència. Una consciència sana i en progrés. L'anterior s'aconsegueix educant amb amor en totes les assignatures de la seva vida, humanitzant l'acadèmic i explotant el psicològic, ja que d'aquesta manera formem a nens amorosos que es convertiran en adults amorosos, i amb amorosos no em refereixo específicament a relacions interpersonals o emocionals sinó, a la relació amorosa pròpia de cada un d'ells. Un nen que aconsegueixi entendre el seu valor i la seva capacitat de descobrir-se i estimar-se tal com és, serà sens dubte, una persona gran, nascuda per enfocar-se en el bo i positiu, preparat per enfrontar situacions o obstacles amb amor. Un amor conscient.
Un dels temes que s'han vingut discutint i enfortint amb el passar dels temps, és la idea que cada nen és únic. L'educació infantil no pot avui dia enfocar-se en una sola metodologia o posició, ja que cada nen posseeix els seus principis adquirits a casa, les seves opcions d'estudi, la seva cultura, les seves creences, els seus avantpassats i les seves condicions. És per això que al treballar amb nens, s'obre un gran camp d'informació veloç del que es pot aprendre de manera progressiva i bilateral. L'anterior es justifica en veure que un nen és també font d'informació i font d'energia, que porta a l'adult al més innocent nivell de reflexió, traient a la llum el nen que hi ha dins nostre.
En l'actualitat, el desenvolupament emocional és el motor principal de la vida. Doncs vivim en un món de sensacions, on els nostres cinc sentits estan exposats en tot moment. En aquest moment es pot afirmar que els nens actuen com esponges en la seva primera etapa, absorbint les emocions i situacions del seu entorn, sobretot les de gran impacte negatiu com a situacions de violència intrafamiliar, divorcis, separacions primerenques i sobtades per part dels pares, calamitats familiars, abandonament, abusos, entre d'altres. Això afecta directament i indirectament el creixement del nen, tant intel·lectual com emocional. Tots dos conceptes esmentats van de la mà dins de l'etapa de l'educació infantil, i és aquí on les institucions com les llars, han de prendre cartes en l'assumpte i molta cautela per protegir i defensar aquest nen conscient que pretenem formar com a tal. Altrament, està clar que qualsevol tema negatiu o condició, repercutirà en el seu procés d'aprenentatge, amenaçant i arriscant el seu futur, per tant el d'una nova generació de la societat.
Tot l'anterior, ens obliga a destacar la necessitat d'educar nens amb molt d'amor i consciència. És inacceptable no valorar aquest moment meravellós on un nen explota la seva curiositat i es pregunta pel món. Un nen porta dins seu una necessitat biològica d'entendre l'entorn en on complirà una missió i plasmarà un talent. Per aconseguir això, és fonamental oferir una educació infantil digna de ser, basant-se en l'amor i la consciència plena de llum; conceptes pels quals es tindrà un nen sa enfront del món.
Sumat a l'anterior, és indispensable aplicar diverses recomanacions dins d'una educació infantil conscient i que pretén formar éssers humans plens de llum des de primerenca edat. Tota persona que tingui a càrrec un nen, o sigui a prop a un, ho ha d'entendre com un ésser meravellós, poderós i amo del nostre futur. És per això que parlem de formar cors més que tot: no jutjar-los, doncs ells aprendran a jutjar. No maltractar-los, doncs ells aprendran a castigar. No abandonar-los, doncs ells patiran del rebuig. Per el contrari; hem de valorar-los, acceptar-les seves opinions, respondre'ls les seves preguntes sense por, empènyer-los a trobar les seves pròpies respostes. En fi, formar nens sans, que en descobreixin la consciència i la capacitat de brillar amb llum pròpia.
Autor: Daniela Navarro, Redactora de la gran família de hermandadblanca.org
FONT: http://lamenteesmaravillosa.com/los-15-principios-de-maria-montessori-para-educar-ninos-felices/
