La Re-Empremta, o com integrar i actualitzar les nostres creences

  • 2015

Una empremta és un esdeveniment significatiu que va tenir lloc en el passat, a partir del qual adquirim una creença o un conjunt de creences. En aquest context, partim de la base que els comportaments actuals sovint han estat creats o configurats per conductes i vivències passades. Per a nosaltres el ms important de les experiències passades no és el seu contingut objectiu, sinó la interpretacino creença que la persona es va formar a partir d'aquesta experiència.

El concepte d'empremta va ser acuado per Konrad Lorenz, qui va estudiar el comportament de les cras d'ànec quan salen del cascarn. Lorenz va descobrir que els aneguets rebin una empremta de la figura materna durant el primer dia de vida. Per a això, es basaven en el moviment, de manera que si alguna cosa es movaa seu costat quant salen del cascarn, aquesta cosa es converta en la seva mare. En mai, va descobrir que si ms tard els reuneixi amb la seva veritable mare, els aneguets no la reconocan com a tal; els aneguets ja havien rebut l'empremta.

Konrad Lorenz creia que les empremtes s'establien en certs períodes neurològicament crítics, i que un cop passat el període crític, el que quedava "imprès", fos el que fos, era permanent i no susceptible de canvi.

No obstant això, investigacions posteriors sobre el fenomen de empremta en éssers humans van revelar que, en condicions apropiades, era possible accedir als continguts que s'havien improntat en anteriors períodes crítics i es podien reprogramar o reimprontar. Aquesta possibilitat de la qual gaudim els éssers humans es deu al fet que el nostre sistema nerviós és més refinat que el dels animals salvatges.

Quin contingut es empremta a partir de les experiències viscudes durant els períodes crítics?

Supervivència biològica (gana, set, menjar, son, sexe).

Sensació de benestar i aspectes emocionals.

Desenvolupament i capacitat intel·lectual i cognitiva.

Rols socials.

Percepció i maneig dels estímuls del medi exterior i l'apreciació estètica.

Les empremtes establertes durant aquest període instauren creences nucli que modelen la nostra personalitat. Les empremtes poden ser experiències significatives positives, que condueixen a creences útils, o bé experiències traumàtiques o problemàtiques que condueixen a creences limitants.

Tècnica de reimpronta

Per al procés de reimpronta haurem localitzar esdeveniments o períodes de temps de la nostra vida que estiguin relacionats amb el nostre símptoma o situació conflictiva actual. Reviurem des d'una altra perspectiva determinats funcionaments, estats o tensions que hem experimentat en el passat.

El que ens fa patir són els enregistraments que hem registrat de les nostres experiències, no la realitat en si.

En externalitzar aquests esdeveniments és molt més fàcil dissociar d'ells, reflexionar i reavaluar les creences que ens hem format a partir d'ells. Amb aquesta tècnica obtindrem nous coneixements i connectarem amb els recursos que van ser necessaris però no estaven disponibles en aquest moment per les pròpies circumstàncies. No estem buscant una solució a un esdeveniment del passat, sinó més aviat una integració i actualització de les nostres creences i del sentit d'identitat en relació amb el sistema de relacions que hem mantingut amb persones significatives.

Font: descodificacionbiologicabcn.com

per loheriva

Font: https://sanacionholisticasalamanca.wordpress.com

La Re-Empremta, o com integrar i actualitzar les nostres creences

Article Següent