Em preocupo per tu, per això vull que canviïs, el que ests fent est malament, jo et puc ajudar, hauràs de fer les coses d'altra manera, aquesta persona no et convé. Aquestes i altres frases fan part de la nostra diària comunicació. Constantment estem veient persones que cometen errors, que poden arruïnar per complet la seva vida i creiem que és la nostra obligació, deure o missió salvar-los. Podem començar amb la idea de parlar amb elles i fer-les entrar en raó, que reconeguin el seu error i dir-los que "és pel seu bé", però elles semblés que no comprenguessin el que tractem de dir i al contrari es molesten amb nosaltres.
I és que hem crescut tenint creences particulars de com s'ha de viure la vida, tenim prejudicis de la forma correcta i incorrecta de viure. Volem ser els salvadors de la gent encara que aquestes no vulguin ser salvades. Ens estem fent responsables per la vida de l'altre encara que aquest NO ho hagi demanat. Creiem que comprenem el problema de l'altre millor que ell mateix i per tant intentem resoldre-ho des de la nostra perspectiva de vida.
Tot això ens porta obligatòriament al sofriment, ja que aquest altre moltes vegades no vol canviar, se sent en una zona de confort amb aquesta situació i no veu problemes on nosaltres ho estem veient. Des d'aquest punt de vista el intentar ajudar es fa impossible, doncs qui vol canviar la seva zona de confort si no és conscient que està enmig d'un error? Ningú pot ser ajudat mentre no demani ajuda. Hi ha persones que ni tan sols s'interessen per escoltar la nostra opinió però mentrestant nosaltres estem gastant la nostra energia i la nostra vida intentant canviar una realitat que no és la nostra i que no ens correspon canviar.
Veiem altres persones que encara que saben que estan cometent un error no volen canviar, per por o per la raó que sigui. Llavors la nostra lluita continua sent una empresa impossible. I si decideixen en algun moment canviar, serà sota els seus punts de vista i no sobre els nostres. De qualsevol manera estem interferint en el seu procés d'evolució i portant ansietat a la nostra vida.
El problema segurament està en nosaltres que no assimilem el procés de l'altre. En realitat tot el que pensem i diem pot ser correcte per a la nostra pròpia vida però no per la de l'altre. És com anar a comprar un parell de sabates per a una altra persona però provant-en els nostres propis peus; encara que siguin de la mateixa talla és possible que no s'ajustin als seus peus particulars. Cadascú ha recorregut un camí diferent que el fa veure les experiències des d'un punt de vista diferent, no estem permetent que aprengui la lliçó que la vida li ha i sobretot estem sent arrogants, creient que la nostra forma de viure és la correcta i la de l'altre no ho és.
"No miris la palla en l'ull aliè, si no la biga en el teu propi"
Estem vivint tan fora de nosaltres que veiem l'error de l'altre però no el nostre. Potser això que veiem en l'altre sigui una cosa que ens està trucant a canviar dins nostre. L'error de l'altre és un mirall del nostre propi ésser. Preguntar-nos què hi ha dins meu perquè em afecti tant això que veig fora? Quan hi ha un problema dins de nosaltres que no podem enfrontar ja sigui per por, vergonya el que fem és projectar-lo en l'altre. Aquesta és la forma en que la nostra ment inconscient es defensa com una forma de mantenir la seva estabilitat. Però en realitat tot el que veiem en altres ja sigui bo o dolent pertany al que existeix dins nostre. Quan parlem de l'altre estem parlant més sobre nosaltres mateixos que sobre l'altra persona, estem mostrant les nostres mancances i limitacions. Així que abans d'intentar ajudar els altres, ens hem de fer conscients que aquesta situació que m'està afectant fora és només un signe que alguna cosa no està bé dins meu.
És en aquest moment de reconeixement de mi mateix on em deixa de molestar el problema de l'altre i començo a fer canvis en pro de la meva benestar personal. Potser quan acabi de solucionar el que m'afecta dins meu pugui veure que això que em molestava fora ja no genera cap efecte sobre mi, o que l'altre hagi vist el meu canvi i això ho hagi motivat a canviar. Quan ens sanem a nosaltres mateixos, sanem a uns altres. Quan intentem curar a altres sense haver-ho fet nosaltres generem malestar en els altres i en mi mateix.
els consells
Donar consells que no han estat demanats només ens portarà problemes i encara que ens demanin el consell, això també ens posarà en situacions difícils. En donar un consell estem veient les coses des del nostre punt de vista i no des de la història de vida de l'altre. Quan donem un consell no estem en les sabates de la persona que està vivint la situació, tan sols estem tractant de veure la situació de l'altra persona, per molt empticos que siguem i per ms que intentem posar-nos al lloc de l'altre la decisi la responsabilitat és de la persona que est vivint la situaci i de ningú ms. El que accepta el consell si aquest no us es ressent i el que el dóna si funciona se sent arrogant en creure que sms savi per arreglar la vida d'un altre, el que produeix una sensaci de desempoderament en l'altre i pot arribar a generar una dependència.
Si realment volem ajudar a algú podem mostrar diferents perspectives de la situació de manera que la persona pugui veure i decidir que és millor per a ella. Encara que en molts moments és millor romandre en silenci i permetre que l'altre flueixi. La nostra cultura occidental ens ha ensenyat a mantenir-nos en un constant soroll que impedeix que la nostra ment es prengui un recés per pensar amb claredat i tranquil·litat, per escoltar l'altre des del silenci sense emetre judicis i de la mateixa manera ens hem acostumat a no escoltar-nos a nosaltres mateixos.
Pensa en el moment de la teva mort i pregntate si vas ser realment feliç durant la teva vida. Si preocupar pels problemes dels altres i buscar-los soluci va fer que la teva vida fora ms fructfera. Potser els consells que vas donar no van ser presos en compte it no vas fer res per donar-te una millor qualitat de vida, per gaudir teu temps o per buscar la felicitat, tan sols vas estar intentant trobar fora el que sempre va estar dins teu.
Necessitat de control
La necessitat d'ajudar a altres pot estar relacionada amb la nostra necessitat de sentir que tenim el control sobre l'altre. Això només demostra el meu propi buit i la meva incapacitat per assumir la responsabilitat sobre la meva pròpia vida. Si tinc el control i el poder sobre mi, no necessito controlar la vida d'un altre. La manca d'autoestima ens porta a aquest tipus de situacions. Creure que NO posseïm les estratègies d'afrontament necessàries per poder gestionar les adversitats i per això voler que les persones actuïn d'una manera que jo sàpiga que puc manejar-les. Tenir el control sobre l'altre ens dóna una sensació de seguretat, perquè ens espanta l'inesperat, perquè si podem predir el futur sabrem com actuar davant del que es presenti. Possiblement alguna cosa en el meu passat que no vaig poder controlar em va fer sentir ferit i ara tracte de controlar a altres perquè no em fereixin. Llavors la solució no està en aconseguir que l'altre actuï d'acord al que jo vull sinó curar les ferides per poder ser feliç sense saber el que les persones i el futur em deparen.
El món exterior és només un reflex del teu món interior. Si vols que alguna cosa canviï fora has de començar per canviar endins.
Autor: JP Ben-Avid
Redactora Germandat Blanca
