Hola, sóc la Laura Foletto. ¿Renaixem a la tendresa?
Necessito inspiració. Estic en blanc. Després de meravellosos dies a Xile, amb aniversari inclòs, i l'internament del meu pare (està millorant de la seva pneumònia), moltes coses em donen voltes, però em vaig asseure a últim moment a escriure aquest Butlletí i no se m'acut res ... socors! !!
Observo que estan passant situacions extremes (les inundacions al meu país, per exemple) i no està passant res. Tot al mateix temps. Certs esdeveniments, tant personals com socials, ens colpegen i exigeixen respostes transformadoramente profundes. D'altres es triguen més del que volem tolerar.
Entre mig del que aconseguim crear o ajudar a crear i del que hem d'esperar, em pregunto qu és el que s podem fer i, sobretot, cmo realitzar-ho: una pregunta que pocs es fan al fragor de la conjuntura.
Acostumats al que no est passant, al que no som, no tenim, no podem, en definitiva, a nonearnos (a ningú se li va ocórrer inventar aquest verb, que és tan actuat ?!), ens perdem de ssearnos (sona valent) i de dir les benediccions. Estem plens d'elles i, si les apreciem i agraïm cada dia, crecerny atraernms benediccions. En mai, com escrib una vegada, si creus que alguna cosa li falta al món perquè siguis feliç, tingues en compte que és justament això que t portes per lliurar, es que desperta el teu potencial i dati i dóna-li al món la teva preciosa contribuci.
Com concretar-és una decisi fonamental. Quan les coses es posen lletges o triguen, tendim a reaccionar erradament, a dramatitzar, a fer massa o el que no correspon, a maltractar-, a desitjar que passi qualsevol cosa de qualsevol manera, i, lamentablement, l'univers sol donar-nos el que demanem o d'acord a la nostra energia del moment.
Poques vegades, ens parem a considerar qu pensaments poblen la nostra ment, qu emocions alberga el nostre cos, qu incitem amb la nostra conducta diària. No obstant això, tot això constitueix el material de la creació. La inconsciència és la mare de les repeticions i els problemes.
Fas un alt, respires, sents el cos, les cames connectades a la Terra i el tors al Cel, atures els pensaments amb una veu de veritable autoritat interna? Aquest moment és únic. Tu ets únic. Calma't, centra't. Digues als aspectes de la teva Ego que callin una estona. Fes silenci un minut. Permet que la teva ànima es comuniqui (no crida, xiuxiueja amb càlides i fermes paraules o et mostra imatges o et provoca sensacions). Pot trigar, no estàs acostumat encara. Persisteix fins que ho aconsegueixis. O estudia els senyals, tot el que t'envolta et manifesta el camí.
Quan demanes ajuda al teu Ésser Superior o li "tires" un problema, no t'estàs rentant les mans. Estàs acudint a un altre aspecte de tu, un que té el panorama complet i les connexions necessàries. Quan apareix la solució, no et desdigas ni fugis, posa el cos i fes-ho, afírmate i gaudeix el procés de fluir amb l'univers.
Mentre això passa, cessa de maltractar-. Mima't, Valora't, tingues paciència, sigues constant, treballa cada dia una mica, festeja els teus èxits i deixa passar les baixeses. Darrerament, se m'està apareixent molt la tendresa. Com ens falta i quant ens ajudaria! Aprenguem a ser tendres amb nosaltres mateixos, com si fóssim nadons començant el camí de la Llum, i prodiguemos tendresa als altres, ja que tots estem en el mateix camí.
Al final, vaig arribar al final. Això es va acudir. M'alegra el resultat ... Déu / Deessa ens estima tendrament ... Obrim el cor a rebre-la.
font: www.abrazarlavida.com.ar
