SLO ÉS FELIÇ QUI ES PERMET SER FELIÇ
Per Francesc de Sales
Ser Feliç és, en gran mesura, una elecció personal.
I Ser Feliç és una responsabilitat que cal assumir dedicant-li atenció plena i prioritat preferent.
No som més feliços perquè no sabem amb què o amb quant és suficient per ser feliç.
En més d'una ocasió hem sentit la sensació de plenitud de felicitat amb una trobada, un somriure, o una trucada ... sense més.
Tots hem vist persones que, tot i no tenir possessions, i vivint en unes condicions dures, són feliços.
Tots hem assistit a una conversa en què un acaba dient, més o menys, "es pot ser feliç amb qualsevol coseta ..."
La infelicitat es basa, en gran mesura, en les inconscients preocupacions que tots tenim.
Sabem, i li estem donant voltes contínuament encara que no ens n'adonem, que un fill té un problema, que a la casa cal fer una reparació, que notem distant a una amiga, que ens anem fent grans, que ens falta la nostra estimada mare ... i això espanta a la felicitat.
Ens agradaria tenir-ho tot i que tot fos perfecte al nostre voltant.
Gastem massa energia, massa atenció, i massa temps, en enyorar el que ja no tenim, el que no s'ha complert, l'impossible ...
I aquest temps que dediquem a això podríem invertir-millor en estar presents en el present, en gaudir el que som i el que tenim al nostre abast
La felicitat es manifesta en els moments en que la nostra ment no està divagant en els seus pre-ocupacions, en què estem en contacte només amb el nostre centre, i quan no estem distrets amb altres coses.
Diem en moltes ocasions, d'aquests que saben ser feliços sovint, que són "uns irresponsables".
Serà que és bo ser "un irresponsable"?
Serà que de vegades ens estanquem en el paper que nosaltres anomenem "responsable" i no ens donem permís per gaudir la felicitat?
Serà que a mesura que ens anem fent grans creiem que hem de ser seriosos?
Crec que només s'és feliç quan s'usa el cor.
La felicitat no és un assumpte de la raó.
Pensa en els moments en què t'hagis sentit absolutament feliç, i veuràs que tenen coses en comú: No estaves pendent d'una altra cosa més que d'allò que va activar la teva felicitat, i el que et va produir felicitat no era una cosa material.
Comprar un cotxe nou o una nova casa, un ascens a la feina, gastar diners, un bon àpat en un bon restaurant ... això et produeix satisfacció, entusiasme, plaer, eufòria, content, una mena d'alegria ... i tot això està molt bé, però això no és la felicitat: això són moments puntuals en el temps que van desapareixent.
La suma d'alegries, rialles, somriures, satisfacció, diversió, bon humor, plaer ... tot i no ser l'autèntica felicitat -perquè són efímeres- sí que provoquen una "sensació" de felicitat, una "sensació" que s'assembla bastant a la felicitat -que és menys aparatosa, i és més discreta i prudent-; la part bona és que predisposen en bona mesura a ser feliç perquè provoquen un optimisme que encoratja a relacionar-se bé amb la felicitat.
Ser feliç no és estar alegre, això ja ho sabem, tot i que estar alegre pot ser una manifestació de ser feliç.
Ser feliç es pot manifestar com una serenitat que no requereix demostracions externes -encara s'aprecia en la mirada, en el somriure i en el aura-.
La felicitat no és eufòrica, és gairebé invisible, perquè és un sentiment interior que s'assembla més a la pau que a qualsevol altra cosa.
És una satisfacció íntima amb un mateix, resultat d'una acceptació de Si Mateix, i del seu passat i el seu present.
Qualsevol oposició a l'acceptació total impedeix la manifestació de la felicitat.
I aquesta acceptació necessita una comprensió de tot el que hagi fet un al passat: el que es pugui qualificar com a "dolent" i el que hagi estat bé. Comprensió que un va actuar de la manera que va considerar adequat o de la manera que li van permetre les seves capacitats o circumstàncies de llavors. I he escrit "comprensió", i no "perdó". Perquè no hi ha res a perdonar ni auto-perdonar-se. Això només mostraria una mena de superioritat i prepotència del que perdona avui al que va ser ahir.
Ser feliç es basa, bàsicament, en trobar-se bé d'Autoestima, en tenir una bona relació amb un mateix, en saber apreciar la vida i les seves coses, en saber renunciar a l'impossible i no obsessionar-se amb la consecució d'utopies, en comprendre que no es pot tenir tot ni ser el millor, en saber acceptar i saber renunciar, en adonar-se que el que veritablement val i és important és cultivar la relació amb si mateix, i admetre sense condicions en el que un diu equivocadament seus "imperfeccions" i seus "fracassos".
Només seràs feliç si realment et proposes ser feliç i elimines les teves pròpies oposicions.
Permet-ser feliç ... i seràs feliç.
(Francesc de Sales, és el creador del web www.buscandome.es, per a persones interessades en la psicologia, l'espiritualitat, la vida millorable, el Autoconeixement i el Creixement Personal)
