Est on est. Tingueu l'edat que tingui. Visca com viva. Sàpiga que pot canviar el seu món. Pot transformar la seva realitat. La màgia interna existeix. Modificar el rumb sols requereix d'una simple qesti d'actitud que obre les portes a una nova percepci sobre la vida. La felicitat i l'alegria diuen present si un s'anima a fluir amb l'existència, si un té l'agosarada d'obrir el seu cor. Som responsables dels nostres actes. Ningn mortal pot arrabassar-nos el dret de volar cap a la llum i de co-crear un món més humà, sensible i harmnic, on el sentir no sigui una utopia i l'amor regni per sempre.
No serà novetat que alguns dels que llegeixin aquestes línies em creen un desequilibrat, al qual serà bo internar. As és com pensen els morts. Qu morts? Els que tenen les seves ments encofrades en la cobdícia i no deixen que els seus cors floreixin. És cert que vostè els veu desenvolupar-se dins de la societat, ocupant diferents rols i activitats, però no es deixi engaar estan morts. Són cossos que caminen, respirant inconsciència, cap a una tomba que els donar la illusi que han viscut.
Els morts en vida són fciles d'identificar. Viuen aparentant. Aparenten estimar, aparenten ser feliços, aparenten viure, aparenten saber, aparenten gaudir. Noms aparenten. Paraules com acumular, estatus, poder, diners i prestigi són una constant en les seves boques rgides, que ja no recorden cmo era sonrer. Ells són els mestres de la confusió. Són els que ens volen fer creu que no sms feliç el que menys necessita, sinó el que ms té. Morts són tamb els que abusen de l'alcohol i de les drogues per sentir-se vius. Els que exploten als altres per creure importants. Els que fan de la seva imatge un culte. Els que no s'animen a viure la seva pròpia vida. Els que tenen por al canvi. Els que no s'animen a créixer. Morts. Estan morts.
Morir pot ser que sembli una qesti que est relacionada amb el temps, però sms que res una actitud cap a la vida. La clau està en poder sentir, però per a això cal fer un pas previ: obrir el cor. Si ho aconsegueix, si es permet sentir, la seva percepci del món canviar. Néixer de nou. La vida esclatar en mil colors, aromes i sons. Veure la divinitat manifestar-se en tots i en tot. El seu ésser intern dansar dins d'un mar de inexplicables sensacions noves. Conèixer la dita d'estar viu. La benaurança besar els seus llavis.
És cert que des del punt de vista objectiu vostè seguirà immers en la mateixa realitat. Les parets de casa seran les mateixes, tindrà els mateixos veïns, continuarà conduint la mateixa interlocutòria, etc; la diferència estarà dins seu. Vostè ja no serà el mateix. Veureu amb ulls nous. Obtindrà profunditat i sensibilitat. El seu món es vestirà de festa. Serà una celebració constant, perquè aprendrà a reconèixer quines són les coses que veritablement importen. Se sentirà un privilegiat.
Potser sembli simple, però sentir no és tan senzill com sembla. La cuirassa interna que en el seu moment va ser funcional, perquè ens va ajudar a no patir ia suportar els cops del destí, asfíxia quan un intenta donar les primeres passes d'obertura. Recentment aquí, un pren veritable consciència del gruix de l'armadura i reconeix que per sentir cal tenir la valentia de tornar-vulnerable.
No existeixen fórmules matemàtiques per al desarmament. Només puc suggerir-li que apagui el soroll de la seva ment. Escolti. Hi ha una veu al seu interior que li implora que canviï. No tema. Mai és tard. Deixeu-vos guiar per la intuïció. Abandoni la vergonya. Acabi amb la monotonia. Transcendeixi la rutina. Vagi a un arbre, abrace'l. Faci olor una flor. Contempli un capvespre. Expressi els seus sentiments. Sigui agraït. Comparteixi. Gaudi. Alliberi les seves emocions. Canti. Feu exercicis. Expandir el seu llum. Deixi que la seva imaginació enlairament. Pinti.
Faci el que senti, independentment de si el critiquen. No es pot donar el luxe de passar per aquesta vida sense sentir.
De vegades considerem que al món ho fan els altres, que la realitat és una cosa que es mira per televisió, perquè els nostres treballs no són significatius i les nostres accions semblen irrellevants. Mentides. Simples creences. Tots som els constructors d'aquesta realitat.
Gestos, paraules, actes, mirades, fets, pensaments ... cada pas que donem construeix, i moltes vegades destrueix. Per això, vuélvase conscient. Desperti. Obriu el seu cor. Senti per primera vegada. Viva. El seu món pot canviar.
Juliol Andrés Pagano
