Recorden quan FORA era la realitat i ENDINS era, bé, no sabíem el que era. Sí, sí sabíem què era. Sí, sí sabíem. FORA de nosaltres era la realitat. Ningú deia que el INTERIOR era el REAL.
A dins nostre hi havia els òrgans, els ossos, les cèl·lules, i la sang, però ells no eren conscients. NOSALTRES érem nostre cos! DINS del nostre cos estava el que mantenia al nostre cos viu. La nostra aura estava fora de nosaltres i tot el religiós, l'espiritual o el multidimensional (un terme que no havíem sentit) estava fora de nosaltres, i usualment, molt per sobre de nosaltres. NOSALTRES érem només el nostre cos. Crèiem que érem nostre cos i que tots els elements espirituals / religiosos de les nostres vides estaven fora de nosaltres, i per l'usual, molt per sobre de nosaltres.
ÉREM només el nostre cos. Ens havien ensenyat que el nostre interior no era important. A més, el nostre jo real / extern estava tan ocupat tractant de sobreviure que teníem molt poc TEMPS per buscar una essència interna. Si érem molt bons, llavors potser podíem pregar al Cel molt per sobre de nosaltres i demanar ajuda. Després, quan moríem, podíem sortir dels nostres cossos i viatjar molt DALT al Cel on Déu vivia lluny, lluny molt per dalt de nosaltres. La nostra Guia Espiritual no estava DINS de nosaltres. De fet, seria escandalós i presumit considerar tan sols aquesta noció. Nosaltres érem NOMÉS humans Durant moltes encarnacions es castigava amb la mort dir que estàvem connectats a un ésser superior. Per tant, per tal de sobreviure i protegir la nostra família dèiem als nostres nens que el seu poder intern era només la seva imaginació. El món real estava fora. El poder real estava fora de nosaltres.
El món REAL estava fora de nosaltres. Durant incomptables encarnacions aquestes vides vivint fora es van repetir a si mateixes. De vegades érem els herois i altres vegades érem els dolents. Després, durant una vida molt especial, vam tenir una oportunitat de percebre realment al nostre propi JO dins del nostre vehicle terrenal. Trobem que aquesta perspectiva interna era molt sàvia. més enllà de nuestos anys, i NOMÉS deia la veritat. Ara bé, la veritat era un problema perquè ens havien criat amb mentides i il·lusions. Hauríem de DEIXAR ANAR tot el que ens havien ensenyat que era REAL i veure en el nostre interior per percebre la nostra realitat externa des de la 'torre de control' del nostre JO Intern.
Per descomptat aquesta perspectiva no ens feia sentir-nos especials. De fet, la major part del temps ens feia sentir que estàvem bojos. No obstant això, si tornàvem a nuestroas velles maneres de percebre, llavors REALMENT empezábmos a sentir-nos bojos. Una cosa ens estava succeint. No sabíem què era aquesta cosa, però era atemorizante, excitant, més enllà de les paraules, ens posava eufòrics, i ens va fer desvincular cada vegada més de les nostres regles de la 3D que sempre havien controlat la nostra consciència. Quan érem només el nostre jo extern, crèiem en aquestes regles de la 3D, però ara aquest nou jo intern ens està fent sentir i actuar diferent. Els nostres sentiments diferents van crear noves accions, així com una sempre expandiente consciència. Vam descobrir que a mesura que la nostra consciència s'expandia, la "necessitat de sobreviure" era superada per la "necessitat de saber." Aquest desig o ànsia de "saber" ens feia veure més enllà dels confins de la nostra realitat local. A mesura que el nostre món es va empetitir, ens vam veure exposats a altres cultures que ens van dir que anéssim al nostre interior. Així que, secretament, vam veure en el nostre interior.
Va requerir més coratge del que pensàvem, però a mesura que aprofundim més en l'interior del nostre ésser descobrim un cert sentiment que no podíem trobar a l'exterior. Després vam començar a diferenciar entre dins i fora de nosaltres. Aquesta diferenciació va ser un gran pas en el camí a la consciència més elevada. Aquesta Senda Interna ens va conduir a descobrir una essència vivent dins nostre que NO es trobava fora. Després, després de molts anys de meditar i d'anar a l'interior, comencem a descobrir a l'JO que sabia tot el que havíem experimentat, après, patit i estimat mai. De fet, aquest JO Intern tenia una perspectiva totalment diferent de la vida. En comptes d'enfocar-se en la supervivència i en el que el món exterior ens deia que penséssim, féssim, sentíssim i tinguéssim, vam començar a reconèixer els nostres propis pensaments, sentiments i desitjos INTERIORS.
Aquest enfocament ens va posar al comandament de la nostra pròpia vida. Llavors vam començar a canviar realment. Quan els "ells" externs a nosaltres eren els caps de les nostres vides, vam haver de treballar tan dur que la nostra realitat es va empetitir. Vam haver de guanyar prou diners per sobreviure, o fer-nos rics perquè ells (volent dir aquells que eren externs a nosaltres) ens volguessin més, ens aprovessin més o els impresionáramos, o el que sigui. A mesura que continuem anant al nostre interior i parlant amb el nostre JO Intern, l'ànsia de "obtenir diners" a causa de "ells" va començar a disminuir. Lentament la nostra vella ànsia de "guanyar més diners" va ser reemplaçada amb l'ànsia de "obtenir més saviesa."
Va ser llavors que vam començar a veure l'exterior, no amb la intenció de voler, sinó amb la intenció de donar. El que vam descobrir va ser aterridor. El cel estava contaminat, els aliments estaven enverinats, l'aigua estava bruta i contaminada, i el blat, el blat de moro, i les verdures "saludables" estaven alterats genèticament. Les guerres succeïen gairebé contínuament. La fam era comuna. Les tempestes eren pitjors que mai i espècie després espècie de plantes i animals estaven en perill d'extinció o extingides per sempre. "Què PASSAR?" Ens preguntem a nosaltres mateixos. Dnde estava jo quan tot això estava succeint al meu món? cmo va poder meu món descompondre de tal manera? qu vaig fer malament? Has volgut preguntar cmo puc ajudar? om al nostre JO Intern preguntar.
Sóc tan sols una persona. Com puc ajudar? Preguntem, tractant de no er la irritacin a la nostra veu, però no hi va haver respostes al nostre enuig i por perquè aquestes emocions baixaven la nostra connexió amb el nostre JO Intern. Llavors quem de tornada a la creença que rams sols humans, El temor i l'enuig van començar a superposar completament a la consciència ms elevada que havem visitat passatgerament. Ens oblidem massa rpid de tot el que havem recordat mentre disfrutbamos de la connexió amb el nostre JO Intern.
Havem cat a la Nit Fosca de l'Ésser, però no ho sabamos perquè havem deixat de llegir i escoltar tota la meravellosa informació que havem abraçat tan gustosament mentre estàvem en el nostre estat de consciència ms elevat. *** Després, un dia un nen petit va passar a costat nostre caminant en una bicicleta. Es va caure una i una altra i una altra. Es lastim, llor i després regres a la seva bicicleta. Cada vegada que es caa aprengui alguna cosa, aprengui que ni tan sols sabia que estava aprenent fins que es caa de la bicicleta.
Per qu no puc aprendre a caminar en aquesta estpida bicicleta? Va preguntar el prqueo. Perquè llavors no aprendràs a recordar cmo mantenir el teu equilibri, oi el nen a dir a la seva veu interior. Ningú li havia explicat sobre les veus interiors, de manera que l pens que era normal. No vull aprendre sobre la meva equilibri, grit el petit perquè NO fava pogut mantenir-se en la seva bicicleta de nou. Pate terra, pate seu estpida bicicleta, i sortida corrent, avergonyit, perquè fava fracassat de nou. Qu passa amb mi? per qu no puc mantenir la meva equilibri com va dir el tipus interior? balbuce el nen. Estic content que puguis or les meves paraules va dir el JO Intern del nen. Vols que diguem cmo mantenir l'equilibri? El petit va pensar que era estrany que li estigués parlant aquesta veu interna, però volia de veritat saber sobre l'equilibri, pel que va dir: d'acord. l'equilibri és sobre l'habilitat d'escoltar al teu JO Intern mentre prestes atenci tamb al món exterior. T no em oste dir, el teu JO Intern, t POTS fer qualsevol cosa que vulguis. Noms vas escoltar al teu jo extern dir: per qu no puc caminar en aquesta estpida bici?
Com saps el que estava pensant interiorment? Va preguntar el nen amb un to enfadat. Perquè Jo sóc t a l'interior. Com estic dins de t. puc veure tant el teu món interior com el teu món exterior. Jo sóc el t intern que noms pot dir la veritat i recorda a tots els que t has estat i cada cosa que has fet. Jo estic connectat tanben amb totes les versions dimensionals ms elevades del JO, les quals estan totes DINS de t. Quan puguis recordar cmo equilibrar, el teu JO INTERN, amb el TU, el teu Jo Extern, estaràs connectat amb tot el món multidimensional. "" Què és el món multidimensional? "Va preguntar el petit. "Uneix-te a mi, i et mostraré, " va xiuxiuejar el JO Interior al cor del petit.
Font: http://suzanneliephd.blogspot.be/
Suzanne Lie ~ Dins / Fora - Missatge del JO Intern - 11-16-14
