El mesènquima compensa els desequilibris àcid-alcalí i òxid-reductors de l'organisme si bé la seva capacitat es veu reduïda amb el temps i els hàbits de vida.
L'alimentació és un factor essencial que afecta de forma determinant els processos bioelectrònics de l'organisme.
La alcalosi i l'oxidació, contenen les claus fonamentals per determinar on es desenvolupen les malalties de la nostra civilització en funció de l'equilibri alimentari escollit per l'agent.
L'anàlisi dels aliments, begudes i substàncies medicamentoses des de l'òptica de la bioelectrònica determinen els valors reals de l'únic mitjà extern que evidentment tenim per protegir i equilibrar el terreny biològic que és on es desenvolupa la vida.
Vincent en el seu estudi bioelectrónico realitza una fotografia instantània de l'organisme i de qualsevol mitjà extern que entri en contacte amb ell, reprodueix un sistema eficaç, per al descobriment precoç dels desequilibris i predisposicions del terreny, la mesura de l'energia aplicable a l'impacte eficient de teràpies i l'evolució de les malalties, la valoració de substàncies medicamentoses i el control de les aigües i de l'alimentació.
L'estudi de cada aliment, beguda o substància medicamentosa tendeix a ser únic i ha de tenir en compte les seves qualitats biològiques i peculiaritats nutritives i d'activitat farmacològica.
Si tenim en compte l'anàlisi de tres líquids fonamentals de l'organisme, com són l'orina, lasaliva i la sang, segons el mètode de la bioelectrònica obtindrem tres paràmetres que ens defineixen si el teixit fonamental, el mesènquima, aquesta rovellat-reduït i carregat o bé es presenta pobre en el contingut en sals minerals (resistivitat).
Els aliments, com pretenem demostrar en aquest article, (mesurats en condicions especials) freqüentment se situen en un dels quadrants del diagrama BEV, classificant-se des àcids i oxidats fins bàsics i reduïts.
Per tant, la clau fonamental consisteix a reequilibrar el terreny fins a la normalitat mitjançant una dieta adequada amb els valors de la bioelectrònica, que compensi o corregeixi els valors alterats des de l'exterior: aquest és l'objectiu real i final de qualsevol aplicació de la metodologia de anàlisi de l'organisme.
Una dieta com la mostrada en l'esquema anterior indicaria que els processos d'oxidació es redueixen mitjançant una major ingesta d'algues verdes.
El nivell bacteriològic es veu reduït en els casos d'alimentació basada en els paràmetres anteriors.
L'aigua que bevem.
És el constituent principal del nostre organisme. Si està molt carregada de sals minerals, no compleix més que parcialment la seva funció de vehicle de les reaccions d'òxid-reducció i el que fa és bloquejar el sistema renal per sobrecàrrega d'electròlits.
Les sals minerals en excés contingudes en la majoria de les aigües de beguda són inassimilables i donen a l'aigua un pH alcalí, afavorint així l'aparició de càlculs renals i biliars, arteriosclerosi. sense anar més lluny, l'aigua idònia i òptima per a beure no hauria de contenir més de 5 mg / litre de nitrats.
L'esquema d'una alimentació conscient seria el següent:
Per tant és clau la qualificació de alcalinitzant o acidificant de la composició alimentària. La qüestió revesteix un interès especial per als temes de nutrició, especialment en els supòsits d'equilibri corporal, on la desacidificació té un caràcter prioritari.
No resulta estrany que a major desacidificació, menor és la incidència de malalties com ara el càncer i fins i tot pot arribar a alentir el procés d'envelliment.
En alimentació el temps és primordial, i és el balanç final el que ha de ser alcalinitzant, ja que els aliments constructors,
tant vegetals com animals, són part fonamental quan volem nodrir i han de ser correctament equilibrats per les verdures.
Les proteïnes d'origen animal són un element altament acidificant, sent-ho menys les d'origen vegetal (menys riques en purines); tots els aliments que es presenten a la natura en forma de gra, com els cereals integrals, els llegums o les llavors, que tenen caràcter equilibrador.
Des del punt de vista mineral, són preferibles les llavors d'oleaginoses que els olis obtinguts a partir d'elles, ja que aquests són els seus
sucs i no són, per tant, aliments integrals. La integralitat, constitueix una garantia del manteniment de l'equilibri de l'alcalinitat ja que contenen factors vitamínics, oligoelements i enzims activadores del metabolisme.
Una dieta rica en llavors oleaginoses aportaria vitamina B necessària per a la regulació del sistema nerviós central. (SNC), afavorint la resistivitat de la regulació dels parámetrosbiolelectrónicos, particularment el rH2. (No oblidem que el rh2 és responsable de l'alentiment de l'oxidació orgànica).
El consum d'aliments freds.
Convé evitqr el consum d'aliments freds, i també quan la resistivitat de lasangre és molt baixa el cas més freqüent, l'orina sol presentar una resistivitat elevada, com a conseqüència dels hàbits moderns d'alimentació. En aquest cas es tracta d'evitar aliments desequilibrants, com les solanàcies (tomàquet, patata, pebrot, albergínia, tabac, ...), els espinacs, els esprragos; Així mateix sedeben evitar les carns i embotits i fonamentalment els aliments freds.
Aquestes combinacions anteriors multipliquen els efectod de la acidificacin-oxidaci.
Tornant incidentalment a l'aigua, convé que aquesta es trobi en la neutralitat del rH2 (24 i 26), el pH (6, 5 i 6, 8) La r> 6000Q.
Una vegada més ens trobem amb els equilibris necessaris, entre donentes-receptors gut i donants receptors base:
1.-Donants gut.
Carn, au, cérvol, salsitxes, cansalada, despulles (fetge, roms, cervell), brou de carn, peix, formatge, requesn, ou (la clara conté excés d'cid, el rovell sola de base), llegums secs, esprragos, cols de Brussel, nous, vinagre, mostassa, begudes d'alt contingut gasós, xampany, cereals integrals.
2.-Productors d'cid.
Sucre refinat, chucheras, xocolata, pastissos dolços, gelat, derivats de laharina, pastes, greixos i olis hidrogenats i refinats, margarina comú, olis barats, cereals pelats i refinats, arròs refinat, pa blanc i gris, cafè, llimonada i alcohol.
3.-Donants de base.
Patates, llet crua, nata, verdura, tubrculos, hortalisses, sopes de verdura, fruita i tamb fruites seques, ametlles, hortalisses salvatges, dent de len, ortiga, herbes per assaonar, créixens, julivert, cibulet, marduix, farigola, romaní, sàlvia, aigua mineral sense gas.
4.-combinaci saludable.
Aigua, greixos i olis naturals, mantega, nous fresques, combinacions dels primers i segons grups.
Conclusions.
Mantenir una dieta equilibrada és ideal per al nostre sistema bioenergtico. La dieta mediterrnia és excel·lent en aquest sentit, ja que combina tots els ingredients equilibradors considerats anteriorment.
La tendència cap a l'alcalinitat, és preferible a l'acidesa, de menara que la ruptura de l'equilibri entre alcalinitat i acidesa, pot produir malalties degeneratives que poden arribar a ser irreversibles. Un excés de dietes greixos, carns, etc, acidificara fins a un punt de generaci de malalties com ara el càncer. El risc en aquests casos excedeix en 20 vegades, respecte a les persones que mantenen una alimentaci conscient.
Com bibliografia d'interès sobre el tema, recomanem:
Ackerrnan, LV, 1. B. Weinstein and HS Kaplan. 1998. "Càncer of the sophagus, " Càncer in Xina, HS Kaplan and PJ Tsuchitaui, New York, NY: Alan R. Liss Inc., pp. Novembre 11 36.
Adesida, A., LG Edwards and PJ Thornalley. 1999. "inhibition of human leukemia 60 cell growth by mercapturie acid metabolites of phenylethyl isothiocyanate." Food Chem. Toxico !. 34: 385-392.
Afanas'ev, 1. B., AI Dorozhko, AV Brodskii, VA Kostyuk and A. 1. Potapovitch. 1999. "quelats and free radical seavenging mechanisms of inhibitory actions of rutin and quercetin in lipid peroxidation, " Biochem.
Baker, RA 1984. "Potential dietary benefits of citrus pectin and lliure, " Food Technol., 11: 133-139.
Beretz, A. and J.-P. Cazahaye. 1998. 'The effect of flavonoide on blood vessel wali interactions, "Plant flavonoide in Biology and Medicine 11. V. Cody, I. Middieton, JB Harborne and A. Beretz, New York, NY-Alan R. Liss, Inc. pp . 187-200.
Busse, WW, DE Kopp and E. Middieton. 1984. "Flavonoid modulation of human neutrophil funetion, " J. Aliergy Clin. Immunol., 73: 801-809.
Caims J., The càncer probiem dans Scient. Amer., Vol. 223-5, pàg. 64-78, 1975.
Truja, J. L, R L. Robbins, CW Burgin, TG Baumgartner and RW Rice. 1988 "The effeets of grapefruit pectin on patients at risk for coronary heart disease without altering diet orlifestyle, " Clin. Cardiol., 11: 589-594.
De Whalley, CV, SM Rankin, RS Hoult, W. Jessup and DS Leake. 1990 "flavonoide Inhibit the oxidative modification of low density lipoproteins by maerophages, " Blochem. Pharmacol., 39: 1743-1750.
Escribano-Bailón, MT, MT Guerra, JC Rivas-Ganzalo and C. Sants-Buelga. 1995. "Proanthocyanidins in skins from different grape varieties, " Z. Lebensm. Unters Forsch., 200: 221-224.
Gillitand, S, E. and DK Waiker. 1990. "Factors to consider when seiecting a culture ofLactobacillus acidophilus es a dietary adjunet to produeix a hypocholesterolemie effect in humans." J. Dairy SEJ. 73: 905-911.
Gortner, WA and V L. Singleton. 196 1. "Carotenoid Pigments of pincapple fruit. 1. Influence of faiit ripeness, handling and processing on isomerization, "J. Food Es., 26: 53-55.
Ohno, K. and H. Nakane. 1990. "Mechanism of inhibition of various celluiar DNA and RNA polymerases by severa¡ flavonoide, " J. Biochein., 108: 609-613.
Okamura, N., R. Nakaya, H. Yokota, N. Yamai and T. Kariashinia. 1986. "Interactlon of Shigella and BIjIdobacteria." Blfidobacteria Mieroflora 5: 51-55.
Okeda, T. and K. Yokotsuka. 1996. 'Trans-resveratrol Concentrations in benry skins and wines from grapes grown in Japan, "Am. J. Enol. Vltlc, 47: 93-99.
Park, GL, SM Avery, JL Byers and DB Neison. 1983. "Identification of bioflavonoid
from citrus, "Food Technol., 37: 98- 2821 05.
Pederson, CS 197 1. "Grape juice, " FMIT and Vegetable Juice Processing Technology. DK Tessier and MA Josiyn, New York, NY. Van Nostrand Reinhold / AVI. pp. 234-271.
Petersen, Wl. A. 1993. "Influence of sous vide processing, steaming and boiling on vitamin retention and sensory quality in broecoli florets." Zeitsch. Lebensm. Unter. Forseb. 197: 375-380.
Peynaud, E. andp. Ribereau-Gayon. 1971. 'The grape;' TheBiochemistry of Fruits andtheir Produets, Vol. 2. AC Hulme, London: Academic Press, pp. 172-205
Renaud, S. C, AD Beswick, AM Fehiiy, DS Sharp and PC Elwood. 1992. "Alcoholand platelet Aggregation: the Caerphilly prospective heart disease study, " Am. J. Clin. Nutr., 55: 1012-1017.
STASSE-Wolthius, M., HFF Albers, JGC van Jeveren, JW DeJong, JGAJHautvast, RJJ Hermus, MB Katan, WG Brydon and MA Eastwood. 1980. "influence of dietary lliure from vegetables and fruits, cobren or citrus pectin on sèrum lipids, and Colonie funetion, " Am. J. Clin. Nutr., 33: 1745-1756.
Stavric, B. and T. 1. Matula. 1992. flavonoide in foods: Their significance FDR nutrition and health. "Lipid-Soluble antioxidants, Augustine et al., Basei, Switzeriand: Birkáuser Verlag. pp. 274-294.
Tsuda, T., el Sr. Watanabe, K. Ohshima, S. Norínobu, S.-W Choi, S. Kawakishi and T. Osawa. 1994. "Antioxidative activity of the anthocyanin Pigments eyanidin 3-0-0-D-glucoside and eyanidin, " J. Agrie. Food Chem., 42: 2407-2410.
Ustünes, L, M. Ciaeys, G. Laekeman, G. Hermán, AJ Viieúnck, and A. Ozen 1985. "Isolation and identification of tiwo isomerie trihy & oxyoctadecenoie àcids with prostaglandin E- like activity from onion bulbs (Allium cepa)." Trostagiandins 29: 847-851.
Van Baiken, JAM, TJGM van Dooren, WJJ van den Tweel, J. Kampbuis and EM Meijer 1991. "Production of l-kestose with Intact mycelium of Aspergillus phoenicic containing suerose- 11-fructosyltransferase." Appl. Mierobiol. Biotechnol. 35: 216-221.
Andrea Cassiragi & StarViewerTeam International 2012.
