Una entrevista recent sobre el Camí Interior

Com creuen que la Pau al món comença amb la Pau interior, la canadenca Mony Dojeiji i el espanyol Alberto Agraso van decidir posar-lo en marxa caminant fins Jerusalem. Uns 5.000 quilmetres per 13 passis en comptes de treballar per a Microsoft (Mony) o per a una empresa d'assegurances (Alberto). Es van trobar a Finisterre fa ms de 12 anys just quan acabaven el Camí de Santiago. Però aviat, ella va decidir arribar a Roma, ciutat de l'Amor Etern on començar una peregrinacin d'Amor humà a la qual es unira Alberto per acabar de donar forma al WALKING FOR PEACE. Sense twitter, sense xarxes socials, fa deu anys, sense suport logístic. Amb molt de cor i amb una meta per davant: Jerusalem.

MOVIMENT LÍQUID: Creieu que avui dia s'està donant una major corrent de persones movent-se pel món o simplement els mitjans socials, etc. fan que sembli més gran?

MONY I ALBERTO: Creiem que hi ha principalment un moviment de recerca interior, la inquietud es manifesta en els viatges exteriors que, avui més que mai, s'estan emprenent. Ja sigui quan intencionadament ens dirigim a destinacions popularment coneguts com sagrats o espirituals, com és el Camí de Santiago, o quan simplement ho fem a qualsevol lloc important o atractiu per a nosaltres.

A vegades pot tractar-se no només d'un viatge, sinó d'un canvi de residència per anar a estudiar oa treballar oa prestar un servei de voluntariat en alguna comunitat estrangera ... ja sigui temporal o fins i tot definitivament.

Però sempre, en essència, consisteix en que ens allunyem de la rutina, del nostre món conegut, i ens endinsem en un de nou que guarda la promesa, o com a mínim l'esperança, de trobar alguna cosa que pot donar més significat a la nostra vida. Els mitjans socials estan donant a conèixer i facilitant aquest corrent, però no són l'origen d'ella. Aquest moviment que veiem fora té les seves arrels en les inquietuds internes de cada persona.

ML: Quins creieu que són els motius pels quals aquestes persones surten cada dia més del seu entorn per emprendre aquests viatges?

MONY I ALBERTO: Com comentàvem abans, els motius superficials poden ser molts, però en el fons creiem que tots són el mateix. Actualment estem vivint en un període de grans canvis, on la nostra visió anterior del que significava "viure una bona vida" aquesta enfonsant per tots costats, donant pas a una nova visió que encara estem per descobrir. Els somnis dels nostres pares ja no són els nostres.

La seguretat i l'estabilitat que tant defensàvem s'ha vist seriosament amenaçada per la crisi econòmica. La vida que, segons ens van prometre, anava fer-nos feliços quan aconseguíssim una feina fixa, un bon sou, un cotxe nou (o dues), una casa gran (o dues) i tota la resta ... ja no ens satisfà.

Sentim que deu haver alguna cosa més a la vida que ens proporcioni aquesta felicitat que anhelem. Hi ha una consciència nova que aquesta despertant al cor de la humanitat, una inquietud que ens està empenyent cap a alguna cosa desconegut, cap a alguna cosa que fins i tot pot despertar el nostre temor al principi; però que, a un nivell molt profund sabem i intuïm, ens proporcionarà la pau i l'harmonia que busquem.

ML: És el viatge una moda o una manera nova de vida?

MONY I ALBERTO: El viatge i el viatger representen una forma de viure i mai estaran passats de moda.

ML: Quina ha de ser l'actitud del viatger en un segle com el XXI en el qual resulta aparentment molt fàcil viatjar?

MONY I ALBERTO: Quan un viatja amb una ment oberta, i un cor més obert encara, les experiències són molt més gratificants. La curiositat i, per descomptat, el respecte són fonamentals. I també ho és, al nostre parer, el no planificar completament cada detall del viatge, per deixar-nos portar no només per la nostra anàlisi mental, sinó també per la nostra intuïció.

És molt important recordar també que, al cap la fi, ens portem a nosaltres mateixos a allà on anem, i és convenient, per tant, ser especialment curosos amb la nostra pròpia actitud, ser conscients que si mirem a la vida ia la gent amb una mirada temorosa, segurament viurem experiències que confirmin aquesta percepció o creença que tenim. Però si ens obrim, en canvi, a veure el món a través dels ulls comprensius de l'Amor, els ulls del respecte i fins i tot el suport cap a les altres formes de veure i entendre la vida, les nostres experiències també van a confirmar aquesta mirada. Molta gent pensa que el viatge o el lloc al qual es dirigeixen canviarà per si sol la seva vida o la seva forma de pensar, i per descomptat que això passa; però també creiem i som testimonis d'això, que quan ofereixes el millor de tu mateix al món, la vida es converteix en una aventura inoblidable, encara que no hàgim sortit tan sols del nostre cercle.

I això necessita un petit (o gran) esforç addicional per la nostra part, o potser i més ben dit, tot el contrari: un rendir-se a la vida ia permetre'ns fluir amb ella. Triant el nostre camí però sense resistir-nos a res, manejant el timó del nostre vaixell però sense lluitar contra les tempestes ni els vents, sinó permetent-nos més aviat fluir amb ells. Quan vam aconseguir, a més, viatjar amb aquesta predisposició és quan els miracles succeeixen.

ML: Què aporteu amb WALKING FOR PEACE a aquest nou mode de vida?

MONY I ALBERTO: Nosaltres intentem fomentar el camí interior independentment del lloc al qual anem. Nosaltres veiem la vida en si mateixa com un viatge sense principi ni fi. El que comprèn això descobreix el Camí interior i es converteix en un pelegrí de la Vida.

Fins i tot si no ens movem de casa el viatge interior sempre aquesta succeint, sempre estem avançant, experimentant, aprenent, creixent, anant sempre més enllà, cap al desconegut a l'interior de cada un de nosaltres.

Les nostres peregrinacions pel Camí de Sant Jaume i la nostra marxa per la pau de 5000 quilòmetres a Jerusalem, a més de conduir-nos a molts llocs meravellosos, tant turístics com sagrats, ens van estar dirigint sempre cap al mateix destí final: nosaltres mateixos. El seu propòsit més elevat va ser el d'ajudar a conèixer-nos millor, el netejar capa per capa les pors, inseguretats i prejudicis que dificulten que floreixin les llavors de la pau, l'amor i la felicitat que tots portem en els nostres cors.

El seu valuós regal va ser ajudar-nos a entendre que som molt més del que creiem que som, que cada un de nosaltres és valuós en si mateix i posseeix una cosa única i especial que oferir al món. I que el món, per molt meravellós que pugui ser, ho seria una mica menys sense aquesta aportació.

Com peregrinar per la Pau cap a l'interior. I cap a Jerusalem.