Fa un temps vaig escriure sobre el nen interior i vaig oferir una meditació que podien realitzar, situada en l'article anomenat Honrant al nostre nen interior, però no m'havia adonat de la magnitud de la seva importància tant en mi com en les persones que vénen a realitzar les teràpies deDesbloqueo Energètic. Vaig notar que invariablement els dolors corporals, la rigidesa, els temors, la tristesa i la ira reprimida, totes aquestes manifestacions surten a la superfície durant les teràpies i sempre estan relacionades amb assumptes pendents de la nostra infància i més enllà.
Per als que no saben, el nen interior és el nostre subconscient, aquella part on van quedar registrades totes les situacions de dolor, traumes, creences i emocions com també les experiències agradables.
Una part de nosaltres va quedar congelada en aquest estat, en aquestes experiències mentre vam anar creixent i aprenent a sobreviure. Tots tenim un nen ferit, uns més que altres, que va ser danyat en algun moment del seu desenvolupament. Aquestes ferides es manifesten constantment en la nostra vida adulta.
Aquesta part nostra quedar oblidada i abandonada. Aquesta és la part que va aprendre a protegir-nos reaccionant a les situacions similars o qualsevol eventualitat que pugui causar-nos novament mal. Al nostre nen ho ignorem totalment, desconeixent l'origen de les decisions que van ser preses aviat i que avui en dia ja no ens resulten útils i més aviat ens causen problemes. Oblidem les causes que van donar origen als nostres patrons de conducta i de quina manera hi remei.
Avui dia necessitem desaprendre allò que perpetuem en conductes negatives cop i un altre o allò que ens fa atreure relacions nocives a la nostra vida per poder fluir lliurement.
Qu necessita el nostre nen intern per col·laborar amb nosaltres i deixar anar aquests patrons de conducta, aquests programes i reaccions? Allò que caminem buscant en el món, és justament allò que necessitem de nosaltres mateixos, l'acceptació, la seguretat, sentir-nos valuosos, la companyia, la confiança, però sobretot amor.
No podem sentir amor veritable cap al món si no l'hi donem primer al nostre nen intern. No podem donar el que no posseïm. Llavors sense saber caminem per la vida com a éssers necessitats buscant ser rescatats o buscant relacions on rescatem a altres per sentir-nos importants i valuosos. Però passa que no podem obtenir allò que necessitem tampoc de quin no ho pot donar; perquè som nosaltres els que hem de completar-nos. No som la mitja taronja buscant l'altra meitat. Sent éssers complets podem gaudir de l'amor sense condicions, sense necessitar que altres ens donin allò que ens falta.
Les relacions no es basen en aconseguir qui ens completi sinó en quin ens acompae.
A l'relacionar-nos novament amb el nostre nen intern, hem de guanyar-nos la seva confiança, donar-li tot allò que necessita per curar les ferides i deixar anar allò que el hiri. As ens alliberem del ressentiment, de la por, i de la tristesa, tamb de memòries d'abandonament o abús. És all quan vam realitzar el veritable perdn, deixant anar, deixant anar el que ens tenia agafat a un record.
Quan en l'ara, sanem nostre nen interior, no només estem canviant el nostre futur, tamb nostre passat es transforma.
El nostre nen interior torna a ser un nen sa, alegre, curiós, segur confiat i juguetn. I aix experimentarem la vida novament.
t'estimo
El nen interior, per Jocelyne Ramniceanu Personal
