Veig les aigües del riu abrindose pas entre les pedres, seguint el cabal traçat des del seu naixement. La creació d'aquest sender per on han d'habitar cada gota de la seva presència, es traz amb tota minuciositat i tenint present la influència que hauria de tenir al llarg de tota la seva existència, en els temps de abundància i escassetat. Cada arbre existent aleatòriament al llarg del seu curs ha estat trat fins aqu per ser regat per les teves aigües. Avui, molts d'ells encara es troben a la acceptaci i el silenci de la quietud, encara que quan el vent fa presència, alguns manifesten el cruixir de les seves branques.
Sento el colpejar de les aigües braves causa de l'abundància d'aquest present. El riu segueix el seu curs sense aturar l'impuls que el porta al que ha vingut a fer. No pregunta, només es deixa portar per la pendent, sortejant els possibles obstacles que pugui arribar a trobar al llarg de la seva trajectòria.
Quan l'observo m'adono de la lliçó que m'està transmetent: tot segueix malgrat tot, regant a cada pas de la seva arribada. Gràcies a ell, el paisatge pren un altre matís, exaltant la bellesa del lloc i creant, amb la seva presència, la perfecció d'aquell lloc.
Fa anys em vaig adonar que la naturalesa era el millor mestre que podíem tenir per trobar-nos amb nosaltres mateixos.
Ara jo sóc part d'aquest decorat enmig de la natura, on la puresa es mostra sent cada peça tal com és. Res ni ningú vol ser l'altre, l'altra planta, l'altre ocell amb un trinar diferent al meu, aquell arbre amb les arrels sobresortides, ... no !, cada element amb la seva manera de ser té un sentit en aquell lloc.
El meu procés continua i entenc cada dia millor als meus germans de la natura. Sempre he volgut estar amb ells el màxim temps possible. Sento l'assossec, l'harmonia, la calma i l'alegria dels ocells que encomanen al meu ser. Ells, tots són vida en el meu present i em fan recordar que, sigui on sigui, sempre formaré part d'una mica més extens als meus sentits i que la meva presència on sóc dóna sentit a tots i tot el que m'envolta. Sóc peça del meu entorn. Tot encaixa. Tot té sentit i una intencionalitat per part de qui ens va crear.
Hi ha vida on em trobo, sigui on sigui.
Hi ha un sentit que va més enllà del raciocini.
No pensar, ... ..sólo sentir.
Tinc la sort de poder sentir la remor de les aigües procedents del cim de la muntanya.
Sóc un afortunat de poder escoltar els cants dels ocells al meu pas, anunciant les seves presències. Són vida. Ells sempre van on perceben l'existència de la puresa.
Recordo una vegada, que em trobava en un lloc on no es veia ni escoltava cap ocell. Em vaig dedicar a netejar energèticament aquell lloc, i al cap de poc, van començar a venir i aparèixer. Un lloc sense ocells, és un indici de sense vida. Allà on hi ha vida, hi ells van.
Em trobo assegut en una roca contemplant aquestes aigües anant cap a on van pactar, però el sorprenent és que aquest final no és l'important, sinó el fet de passar i ser-hi per on passa i ocupa el seu espai. Durant tot el procés tot pot canviar. El cabal pot variar, i ell, el riu, sense dir ni piu accepta el nou rumb servint a la natura.
Veig a la humanitat en aquest sentiment, encara que els éssers humans, sovint, protesten o fan les coses a contracor.
Bé, l'acceptació tampoc és el seu plat fort, i el deixar-se anar ..., podríem parlar durant molt de temps, però el que sí és important és la bellesa i el mestratge que es troba a la natura. Tot aquell que vulgui nodrir-se de l'essència espiritual que som, s'endinsi en un bosc o muntanya, i obri el seu cor. Des d'ell, es pot apreciar el que en una altra situació passaria desapercebut: l'ordre i l'harmonia malgrat els pesars d'aquell lloc. Poder donar-se compte de l'abundància i la unió entre els diferents éssers vius i minerals fa que sigui una exaltació de la bellesa divina que tots som.
Fa poc vaig llegir una frase que deia que perquè la bellesa sigui, es necessita el paisatge i la teva visió. No hi ha bellesa sense la teva percepció, i aquesta està relacionada amb el moment que et trobes en el teu procés d'ascensió. El teu grau de consciència pot apreciar o ignorar. A major consciència d'un mateix, més gran serà la bellesa que veuràs en la teva vida. La Llum que hi haurà a tu et permetrà veure amb més detall el que existeix. A menor Llum, més foscor. En una habitació fosca no podrem trobar el que "hem anat a buscar". Toca l'interruptor de la teva consciència i es farà la Llum. Llavors podràs veure tot el teu entorn d'una manera clara i nítida.
Així l'ésser humà viu el seu procés. Molts ho ignoren, però per sort, la humanitat està despertant i uns activen als altres, fent entre tots una mena de cadena humana activada i resplendent que fa que els altres també puguin veure i activar l'obertura dels seus cors.
No veieu com la naturalesa és part de nosaltres? ¿No us adoneu que allò que podeu trobar en ella és allò que cada un busca en el seu interior? Quan sintonitzes amb ella, llavors t'adones del veritable ser que ets i aprecies que encara que la teva vida no sigui com tu vols que sigui, té un sentit major per al major bé de tots, i tu et trobes en el lloc precís, adequat a aquests moments. No podies estar en un altre lloc, perquè necessites d'aquest ara i aquí per a la teva ànima.
La naturalesa, la Terra, és part de tu i tu ets part d'ella. Allò que veus a ella, es troba en tu. Allò que veus en tu de benestar, es troba en ella. El desequilibri humà és fruit de la ignorància, el no recordar. Veus al bosc, seu, tanca els ulls i deixa't portar.
Quan el nostre cor sintonitza amb el cor de la natura, es crea harmonia.
Quan el teu ser necessiti de pau, serenitat, aclariment i una visió clara sobre el què fer, pots endinsar-te a la llar de la mare Terra i ella et consolarà, nodrirà i et mostrarà el camí a seguir.
La naturalesa és la part de tu, de cada un que sovint s'oblida. Ella et tornarà pel camí cap a la teva llar interior, cap al veritable ser que ets i estàs disposat a manifestar. Aquest no procedeix de la teva ment, sinó del teu cor.
Un cop ens hem tornat a equilibrar, llavors reafirmem els llaços amb tot ésser que habita aquest meravellós planeta. Som Un amb tot i amb tots. Llavors sents el veritable sentit de Unicitat.
Tornes al teu espai quotidià sabedor que allò que hi ha en tu és immens i únic, creat des de l'amor de la Llar del qual procedeixes.
I les aigües continuen el seu curs.
https://jordimorella.blogspot.com
Invitació a la Natura per Jordi Morella
