Creus que meditar és una cosa extico per a gent vegetariana que no s'enrotlla amb el futbol?
Que potser penses que per meditar necessites un llac, un temple o estar a soles a casa?
Penses que els que mediten passen del sexe i viuen en una beata idealizacin?
Qu est passant en el món occidental pel que fa a la crida meditacin? Si bé en el segle passat era cosa d'uns pocs penjats que sintonitzaven amb aquest llunyà Orient, ara per contra comença a ser una cosa quotidiana en empreses, aeroports, editorials, centres comercials, i en tota classe d'ofertes culturals de creixement personal. I encara que això és una realitat social de creixement vertiginós, mereix aturar-se uns minuts i aclarir alguns enganys que circulen respecte a la mateixa.
D'entrada l'anomenada meditació hauria de canviar de nom i ser més aviat coneguda com "contemplació". En realitat la meditar no és reflexionar, ni donar voltes a les coses, o esbrinar mitjançant l'ús del pensament. Així doncs contemplar és una pràctica d'atenció plena al moment present, és a dir, fer-se plenament conscient de les sensacions, emocions i pensaments que circulen ara pel camp de percepció. Aquesta pràctica de l'observació que incrementa el silenci interior, és a dir un silenci que s'assembla al apaivagament i quietud, està tan mal entesa que, en general es pensa que per meditar correctament "cal deixar la ment en blanc", cosa que d' creure així, pot torturar a principiant que acaba per qualificar a aquesta de "missió impossible". Aclarim que una cosa és observar els pensaments i adonar-se que poden brollar espais buits entre cada un d'ells, i una altra cosa buscar aquest buit com a objectiu meditatiu.
La pràctica de la contemplació és tot un regal que la mil·lenària saviesa ha llegat a aquest ésser humà tan profundament desorientat en les tortuositats del pensament i la memòria com el de la nostra actual civilització. En què es basa aquesta afirmació? En alguna cosa clau i al mateix temps desconegut per a la realitat ordinària: el pensament no és el camí de trobada amb la veritat, ni tampoc és referència de saviesa. El pensament no cregui el Nou, sinó que més aviat es construeix i alimenta de la memòria, és a dir de "matèria morta", a l'estil fotocòpia, és a dir res creativa ni espontània. El pensament crea el temps, i discorre entre els estrets i il·lusoris lleres del passat i el futur.
Tant el pensament com la informació són el que encara mobilitza una societat presonera de la lògica i la raó, una societat adormida en un "penso per tant existeixo". En realitat el pensament no treballa en el pla de la Realitat sinó més aviat en una vigília que tan sols quan transcendeix és considerada com un somni de il·lusòria realitat. El pensament es desenvolupa en un estat mental tan limitat com separatiu i dualista, un estat subòptim que tan sols és útil per controlar i deduir aspectes tècnics de l'existència.
Per poc que s'investigui es reconeixerà que el pensament no és l'eina adequada per crear, per estimar, per sentir la bellesa, per descobrir la veritat, ni per satisfer la necessitat de comprensió que anhela l'ésser humà en procés de despertar. És per això que a mesura que es evoluciona, se sent la necessitat de descobrir un nivell més enllà del mateix, un nivell des del qual viure sentint, creant, comprenent, estimant i confiant des d'una consciència d'unitat.
I per travessar aquest pla de l'esfera pensant i entrar en una percepció tan creativa com multinivell, la pràctica de la meditació és un autèntic turbo, una eina sense ideologies a les que adherir-se ni religions a què afiliar-se. La meditació encara que es realitza des de la no intenció ni el desig dels seus fruits, se sap que obre suaument el meló del cap pensant. Una obertura que permet l'accés a un nivell de consciència des del qual viure en un present continu, un present en el qual no cap el sofriment ni la tirania anímica de l'anticipació i el record. Un nivell de consciència que vist fins i tot des d'una perspectiva pragmàtica, té tants beneficis que fins i tot els joves "taurons" de Wall Street estan començant a practicar-la. I tot i que encara molts d'ells l'han incorporat en les seves vides amb l'esperança de no estressar, així com d'accedir a espais de genialitat, també compten amb la primerenca expectativa de tenir més energia per fer-se rics.
En aquest ordre de coses, el silenci és el gran camí per aprofundir en l'observació i el discerniment. De fet, de no passar diverses hores al dia en silenci, es corre el perill de desconnectar-se de l'ànima que ens manté en el seny del cor. Aquesta pràctica continuada propicia així mateix el naixement d'una identitat profunda i inafectada que es pugui dir com Observador o Testimoni. Un observador o identitat essencial que es viu com a centre de percepció neutre i equànime, un Testimoni que no s'identifica amb el corrent de pensaments, sentiments i sensacions, a les que percep passar sense intervenir ni jutjar.
A aquest aquest nivell supramental o transpersonal s'accedeix més fàcilment amb la pràctica d'aquesta mil·lenària tècnica de la contemplació, una tècnica que en general comença a iniciar-se en els recintes especialitzats, i acaba per portar-se a la vida quotidiana al caminar per una vorera, pelar una ceba, consultar un programa borsària, abraçar amb passió o sense ... en realitat la diferència entre l'estat mental ordinari i l'estat contemplatiu, és que mentre en l'un es viu automàticament, en l'altre es viu de forma conscient i en sostinguda presència.
Encara condicionarem l'assoliment de la pau i l'alegria a l'arribada d'alguna cosa?
És ja arribat el temps de reconèixer que la sortida d'aquesta bogeria està just més endins?
L'anomenada meditació ....
