El cos és com un mirall, on es reflecteixen els patrons d'organització de la consciència dels plànols energètic, emocional i mental. Promoure la salut del cos fsic és una tasca impossible si simultàniament no adquirim salut emocional, que no ser construïda per l'absència d'emocions negatives sinó per un sa aprenentatge emocional doncs, encara ms que l'intel·lecte, les emocions són instruments del coneixement.
Els nostres gestos, somriures, tristeses, obsessions, pors, ires, alegres, són emocions que deixen impacte en el cos. Algunes emocions bàsiques estan determinant bona part de la nostra fisiologia. La unitat psico-fisiolgica que es forma entre la ment i les emocions -comportament psicolgico-, i el cervell i el cos -comportament fisiolgico- explica bona part del que són les nostres malalties.
Aquest sistema cos-ment no és però una dualitat, perquè les nostres emocions i actituds estan tan íntimament integrades a la nostra fisiologia, que ara no té sentit discutir si va ser primer l'ou o la gallina; la veritat és que és possible incidir simultàniament sobre la totalitat de l'ésser, si no desconeixem la sincronicitat i multi-dimensionalitat d'una aparent diversitat, que revela la seva indivisible unitat. Tractem d'alleujar el nostre cos físic i el nostre cos d'energia, però un percentatge molt significatiu de les nostres malalties no tenen el seu origen en el cos, són producte de la distorsió de la nostra identitat en el pla emocional. Corregir els mals des del seu origen, suposa harmonitzar la vida des d'aquest pla de les emocions on un dia vam començar a perdre el rumb.
Les emocions són una via de transició entre el cos o nivell mental de la consciència, i el cos físic. Aquesta via presenta una intricada xarxa de codificació, transmissió i descodificació de senyals en el cos físic coneguda en la medicina com la xarxa de neuropèptids i els seus receptors, una veritable estratègia de resposta integral de l'organisme físic al moviment de les emocions.
Cada emoció és automàticament seguida per una resposta simultània de molts òrgans i sistemes. És el codi del sentir, el llenguatge de la sensibilitat total de l'organisme que es comporta com una antena de processament emocional. Al sentir, tenim un codi de resposta de la totalitat, el que ens dóna una idea de la tremenda importància terapèutica de l'equilibri emocional.
El cos és com un mirall, on es reflecteixen els patrons d'organització de la consciència dels plànols energètic, emocional i mental. Promoure la salut del cos físic és una tasca impossible si simultàniament no adquirim salut emocional, que no serà construïda per l'absència d'emocions negatives sinó per un sa aprenentatge emocional doncs, encara més que l'intel·lecte, les emocions són instruments del coneixement.
Moltes memòries emocionals, programades i retingudes des de la infància, incideixen poderosament sobre les nostres actituds determinant el nostre estil de vida i la nostra salut global. Això vol dir que les actituds errònies, origen de bona part de les nostres malalties cròniques, són producte de l'aprenentatge condicionat, que perpetua patrons de comportament reforçats per la família o la cultura.
La malaltia, com la salut, és total, i involucra sovint actituds emocionals d'origen cultural. La repressió sostinguda de les emocions genera sentiments permanents que, via molècules efectores -neuropéptidos i neurotransmisores- afecten el sistema nerviós, i pel seu canal, el sistema endocrí i immunològic; al seu torn, via sistema circulatori, aquests es comuniquen amb totes les cèl·lules de l'organisme. Això no és una seqüència lineal d'esdeveniments, sinó un front d'ona que escombra sincrònicament tots els sistemes, que es comporten en el cos corn un radar per a la nostra ona emocional.
En el càncer, en les malalties degeneratives o malalties cròniques, un component important és l'actitud cap a la vida, actitud que es troba impresa al cos. Encara que aquesta no és l'única causa, també hi ha factors genètics, hereditaris, metabòlics i del medi ambient, probablement tots ells no arriben a ser el cinquanta per cent del problema.
El fet de tenir un pare diabètic no es tradueix en el fet que estiguem condemnats a la diabetis vol dir que la diabetis és una possibilitat que depèn de moltes altres coses: medi ambient, educació, alimentació, actituds cap a la vida i cap al nostre entorn.
S'ha vist que encara en els tumors malignes com els de còlon i de si, en els quals s'ha constatat una relació genètica en alguns grups familiars, el factor genètic no arriba a explicar més que al voltant del cinc per cent de la incidència.
El càncer no té una sola causa, milers de factors promouen el seu desenvolupament. Parlant en un sentit biològic estricte, tots desenvolupem càncer perquè tenim milers de cèl·lules que es degeneren cada dia, l'única diferència és que l'organisme les reconeix, les aïlla, les anul·la i protegeix les cèl·lules normals. Per això en el càncer, és més important 10 que ens passa a dins, que el que ens passa fora.
Íntimament lligades amb l'auto-reconeixement tant en el pla psíquic com en el nivell immunològic, les nostres vivències interiors són el context en el qual la salut o la malaltia tenen les seves arrels. L'autoreconeixement és la imatge revelada pel mirall en el qual ens estem mirant per dins; aquest mirall està fet d'una substància reflectora bàsica que són les nostres emocions, i aquestes determinen la nostra actitud cap al món.
El ressentiment, l'amargor, la tristesa, la depressió crònica, poden generar càncer, el que no succeeix per exemple amb l'alegria. L'alegria, emoció clau que neix del cor, és una emoció que porta al desinterès, a alliberem de l'aversió, a sortir de la ignorància, a ser el que realment som.
L'amor que viu en el nostre cor és el factor integrador que ens protegeix. De tota manera, amb o sense càncer, l'important en la vida des del punt de vista de les emocions, és entendre-que aquestes són una estratègia d'aprenentatge. Aprenem de les emocions, així com aprenem lliçons de matemàtiques.
En la vida diària, cada emoció és una experiència viva que ens permet aprendre lliçons que omplen la vida de significat. L'important en la vida no és que tinguem o no càncer, no és que ens morirem o no, perquè de totes maneres tots ens morirem, el més important és aprendre el significat. Quan fem significatius els esdeveniments tant els positius com els negatius, li donem sentit a la vida; aquesta és la fase més important en el procés de la sanació. La genuïna sanació és molt més que el procés racional d'entendre allò que ens passa, és sobretot la capacitat d'incorporar emocions i sentiments que ens porten a la comprensió ia rescatar el sentit, on tot coneixement es converteix en vivència.
La consciència és com una antena sensible, en la qual les emocions són el component que aporta sensibilitat i colorit. En termes humans, tota forma de consciència involucra algun tipus implícit de colorit emocional. Encara així semblés, no hi ha coneixements abstractes o asèptics, tots estan contaminats d'algun sentir en un pla emocional abstracte o concret. Encara el matemàtic que descobreix una fórmula, no està exempt del sentiment d'admiració que la perfecció li produeix. Un físic ho és, perquè les que considerem lleis dures i més de la física han despertat una emoció recòndita en el seu cor. Ningú que hagi fet alguna cosa significatiu per a la història de la humanitat, ha pogut realitzar-ho sense la vivència d'una passió intensa.
Per llegir més articles del Dr. Carvajal Posada: www.davida-red.org
