Llibre: Automaestria, Trobar les pròpies respostes per crear una pròpia forma de vida, per Roberto Cabrera
Som nosaltres, els que habitem aquest planeta, els que tenim escrit en el nostre interior la major poesia que s'ha escrit mai a la Terra per un humà 
i encara s'amaga, encara té por treure el cap, però tinc la certesa i la confiança que no serà per molt temps més. Somni despert, i imagino un món en què tots els pits estiguin oberts per lliurar el seu amor, un món en què ningú li digui a ningú com ha de viure o trobar la seva veritat, un món en què la poesia sigui el nostre llenguatge i que a través de ell ens comuniquem, aquesta poesia que no necessàriament sona com les paraules, sinó aquella que se sent i es percep en cada cosa que la vida ens lliurament, aquesta poesia escrita en l'escorça dels arbres i en l'olor de les flors, però fins i tot vaig més enllà de la naturalesa que és pura consciència divina, em refereixo a aquella poesia humana mai abans dita, la de la carícia desinteressada perquè estarem plens de propi amor, la de l'sospir etern que ens connecta a cada instant viscut com una totalitat sense límits ni fronteres de creació i gaudi.
Aquest és el meu somni i la meva certesa. Aquest és el meu art. Aquest és el meu poesia en prosa, en cançó, en petons, en dolçor, en confiança, en amor.
En la nostra història mai vam estar en aquest meravellós punt de creació. Hem arribat molt lluny com per permetre'ns témer ara. En aquest moment l'únic que ens queda és lliurar-nos al flux de la nostra visió interior i gaudir-la com si fos l'únic que tenim. Això es diu viure, com ho fan els poetes.
[Button color = "blue" size = "medium" link = "https://hermandadblanca.org/wp-content/uploads/2009/10/hermandadblanca_automaestrialibro.doc" target = "blank"] Automaestria [/ button]
