Ahir a la tarda es va realitzar a la 1 Assemblea en l'àmbit de la Cimera dels Pobles. L'objectiu de la trobada va ser el de compilar totes les causes estructurals de la crisi mundial i assenyalar les falses solucions suggerides pels governs i per les corporacions. La sntesi del que es vaig discutir durant les plenàries que es van realitzar el diumenge i el dilluns va servir com a guia per al document final de la Cimera.
Sobre la qesti dels Drets (per justícia social i ambiental) que es debatudes en la plenària gener, es va arribar a la conclusi que la privatizacin dels espais públics, la cultura hedonista dels béns de consum i el model neoliberal són el tronc de la problemtica estructural. Bancs i empreses transnacionals utilitzen estratgicament aquests artificis per justificar el desenvolupament basat en el capitalisme i en l'ús d'energia no sostenible, que explota massa la natura.
La plenària 2, que va tractar del tema de la Defensa dels béns comuns, contra totes les formes de mercantilizacin, va comptar amb la presència de 800 persones. Abans de començar a postular-la sntesi del que es debatudes, la platea clam fortament el crit de guerra La vida no es ven! La vida es defensa !. Es va arribar a la conclusi que el model agrourbano i la producci industrial orientada al consum juntament amb el capitalisme, la violència, la concentraci de béns i el consum són problemes estructurals i est n en les venes de la societat. El racisme, l'homofòbia i la intolerància religiosa enforteixen el poder de l'Estat, que per la seva part es sustenta en les micro-guerres generades per aquesta intolerància entre els petits pobles.
La sortida proposta, llavors, per l'alt escaln, serà la Economia Verda, una falsa soluci que sols servirà per sustentar todavams el poder hegemnico de les organitzacions i l'Estat, que d'exercir el control sobre els recursos naturals i humans de manera cada vegada menys sostenible i amb la intenció de l'explotació. Per Sandra Quintela, una de les lders de la plenària, l'Economia Verda agreuja les desigualtats de gènere i agredeix al medi ambient.
Les qüestions de l'Aliment, el seu posesiny seguretat van ser debatudes en la plenària 3. L'estructura del problema presentada va ser l'aliança promoguda entre les corporacions i l'agronegoci. Corporacions stas que no estan subjectes a una regulació seriosa, que castigui les empreses d'acord amb les infraccions comeses. Aquesta falta d'abast de la Llei fa que les empreses degradin de manera absurda i sense límits, ja que saben que els seus faltes no rebran les sancions degudes.
Durant l'Assemblea es va recordar que el model de l'agronegoci és depredador, ja que consumeix enormes quantitats d'energia, amb origen en els combustibles fòssils, per mantenir-se en funcionament. I això és el que més contribueix a la crisi climàtica. Tot això ja és un gran problema, sense parlar de les malalties provinents dels agrotòxics, que afecten els treballadors i debiliten la força de treball al camp. Per Claudia Jerônimo, de Guatemala, que va parlar sobre Seguretat Alimentària, la legislació no beneficia els treballadors del camp. "Les lleis estan canviant en favor de les grans corporacions i no a favor dels pobles", sosté.
Sobre la qüestió energètica i de les empreses extractives, debatuda en la plenària 4, el sistema capitalista va ser assenyalat com el principal enemic. La lògica econòmica diu que és possible superar la crisi, però per a això el capitalisme utilitza la mercantilització dels béns comuns, amb l'extracció massiva de components energètics del medi ambient. Transvestit amb aquesta falsa idea i les de progrés i desenvolupament, el sistema justifica les seves accions, basat en el combat a la crisi. Per darrere de tot aquest procés, hi ha un augment significatiu de la precarietat de les condicions de treball, un augment en la vulnerabilitat dels pobles, i conseqüentment, un augment del control sobre les terres. És un sistema que "està en oposició a totes les formes de vida de la humanitat" denúncia Graça Sant, moçambiquesa que va participar en la plenària. I afegeix: "no n'hi ha prou l'intercanvi de tecnologia per resoldre la qüestió ambiental i extractiva, es requereix un canvi de paradigma. Cal canviar el sistema. "Graça va acabar el seu discurs sent ovacionada per la platea, que va cridar juntament amb ella" Aigües, mines i energia, no són mercaderia! "
La plenària 5 va tractar la Qüestió del Treball. Va comptar amb la presència de més de 400 persones, vingudes des 35 països. D'acord amb Sara Moreira, que va parlar en relació amb aquest tema, la situació en què es troba el treball és un problema d'ordre "estructural, polític, econòmic, social, cultural i ambiental" i el principal dolent de la precarietat de les condicions laborals és el capitalisme que està, segons ella, "apel·lant" la causa de la crisi i basant-se en l'Economia Verda com una falsa solució per als problemes enfrontats.
Font: Adital - www.adital.com.br/site/noticia.asp?lang=ES&langref=ES&cod=68054
---
Dirigim tots els nostres recursos meditatius i invocativos sobre Rio de Janeiro, Brasil, sobre la Cimera dels Pobles i la Cimera de la Terra Rio + 20, perquè tots els participants siguin il·luminats en les seves decisions i perquè els seus cors guiïn l'accionar dels seus voluntats pel Bé Comú Global.
