Reflexions XIX ~ Només a través del "Fill" arribareu al "Pare"

  • 2012

27 juny 2012

Avui he sentit l'impuls des l'intern d'escriure - parlar - sobre un tema que m'ha cridat l'atenció en observar en el meu interacció amb els meus amic (e) si germà (e) s del món en els últims anys, temps en què es ha donat a la Terra i la humanitat una accentuació de la polaritat llum-foscor, un recurrent tornar i afecció a sistemes de creences ja aclarits, i per tant obsolets, per a les persones que caminem el sender de la nova espiritualitat.

Durant segles i mil·lennis s'ha intentat frenar l'auge de la Llum, però en les recents dècades, en virtut de l'avanç gegantí i inaturable de la Llum, la foscor ha jugat més a disfressar-se i penetrar els àmbits espirituals per intentar confondre i desviar als més incauts i amb menys discerniment i així poder perpetuar el seu domini sobre la humanitat, i en molts casos ho ha aconseguit, malauradament. Una de les tàctiques que ha utilitzat i segueix utilitzant amb cert resultat és el mantenir els vells sistemes de creences, molts d'ells basats en malinterpretacions, tergiversacions i mentides premeditades, d'una manera renovada, maquillada, però l'abundant informació amb alt coneixement espiritual i l'abundància de noves revelacions i ensenyaments de saviesa que constantment ens han vingut transmetent tota una plèiade d'Éssers de Llum a través de missatges canalitzats.

Però no em detindré en aquesta situació ni vaig a donar més energia a aquest símptoma normal i natural d'una realitat de tercera dimensió decadent i un temps de profunds canvis transcendentals. El que sí desig plantejar és l'observació que molts germans i germanes del camí espiritual o bé conserven profundes confusions al voltant de certes revelacions o segueixen aferrant-se a vells paradigmes religiosos, produint-se en la seva consciència una significativa barreja de conceptes i especulacions mentals, fal·làcies i veritats.

Desitjo parlar específicament avui d'un coneixement espiritual que ha estat permanentment enriquint-se en les últimes dècades i els últims anys, gràcies a l'amorosa tasca dels guies espirituals que ens han vingut assistint i que avui en dia ens assisteixen cada vegada amb més amplitud. I estic parlant de que això ens ho han vingut comunicant gran quantitat de mestres que han caminat la Terra des de fa mil·lennis i segles, com va ser el cas del Mestre Yeshua, quan va dir, segons registra la Bíblia: "Només a través del Fill arribareu al pare ". Això, per descomptat, va donar peu a una gran andanada d'interpretacions, tergiversacions i manipulacions, cadascuna a la mesura de l'interès de cadascú. Però afortunadament hi va haver qui van sentir la profunda i elevada veritat d'aquesta afirmació del mestre. Avui, els que caminem el sender de la nova espiritualitat hem rebut de part del propi mestre Yeshua la veritat entorn al que ell va encarnar i personificar: el Crist; el Crist com una energia, una consciència, que ell moltes vegades va dir està en cadascun de nosaltres. El que es va crear a partir de la figura de Yeshua ben Yosef i els seus ensenyaments, utilitzades i manipulades, ja ho sabem i no cal afegir més a l'assumpte. Però és un bon punt per introduir el tema del que vull parlar aquí, perquè el que crec ens estan transmetent els Mestres Ascendits, els Arcàngels i altres Éssers de Llum és perquè tinguem un quadre clar sobre el nostre 'arbre genealògic' espiritual.

He estat reflexionant sobre això i he sentit l'impuls intern de parlar sobre això perquè considero que és summament important concientizarlo per desprendre'ns definitivament de les velles conceptuacions religioses i per al nostre ferm avanç en la Llum; en cas contrari no ho hagués dit ja llavors el mestre Yeshua i no ens ho seguirien instruint els guies; és vital que vegem exactament el que se'ns ha estat explicant perquè la nostra pràctica espiritual i el nostre procés intern personal siguin més efectius i alliberadors.

Els guies ens han explicat en moltes ocasions que som l'encarnació en el món físic, material de tercera dimensió d'una ànima, que al seu torn és un fractal d'una ànima gran, qui al seu torn és un aspecte d'un Ésser encara més gran, diguem-ne Mònada o Divina Presència Jo Sóc o Ésser Superior, qui al seu torn és un aspecte del Déu Pare i Mare d'aquest univers, i aquest al seu torn del Creador Suprem del Cosmos, i tal vegada calgui dir i així successivament ... Els guies ens han comunicat reiteradament la importància d'establir - restablir - el contacte amb la nostra ànima, amb el nostre Jo Interior, com a via natural de connexió o reconnexió interna, conscient, amb la nostra Divinitat, per així comunicar-nos en última instància amb el Suprem Creador. I sento la importància transcendental de seguir la línia natural ascendent dels aspectes del nostre Ésser Multidimensional i infinit i no saltar-nos tots aquests plans, i de buscar alinear-nos en el nostre interior amb la instància més immediata del nostre ésser, la nostra ànima, allà on habita la eterna espurna divina, que és dins de la unicitat immanent del Tot el que és una eterna unitat individual de consciència.

Però malgrat tanta ensenyament de part dels mestres guies, observo que encara molts germans i germanes continuen seguint paradigmes teosóficos establerts des de fa molts segles per les grans religions, fonamentats en la seva majoria en sistemes de creences a la seva mida i conveniència, saltant-se tota una línia ascendent interna per arribar directament al Suprem Creador.

Mai vaig practicar molt el cristianisme realment, ja que des de molt jove em vaig sentir atret per altres corrents religiosos i espirituals, però aquesta frase del mestre Yeshua que he portat aquí a col·lació sempre va tancar per a mi un misteri, un clau que algun dia hauria de desxifrar, igual que altres afirmacions registrades en les escriptures.

Per tant, vull compartir, germanes i germans, la comprensió que tinc avui pel que fa a aquest punt i convidar-los a observar la seva comprensió, tota vegada que sento en el meu cor que això és vitalment important i necessari per al nostre avanç espiritual, mes quan estem esforçant-nos tant per sumar-nos al grandiós procés del despertar de la humanitat, d'expansió de la consciència, d'elevació de la nostra vibració i el nostre quocient de llum per així sintonitzar amb els canvis energètics que s'estan donant en aquest moment a la Terra i aconseguir la tan anhelada ascensió a plans superiors de realitat i existència.

Comprenc que no pot haver ascensió ni salt quàntic si no aconseguim la nostra connexió i alineació interna amb la nostra pròpia ànima i el nostre propi ésser intern multidimensional, si no ens integrem dins de nosaltres mateixos amb aquesta espurna de Déu dins de cada un de nosaltres. Crec i sento que aquest és el camí natural de la nostra ascensió. Crec que abans de pretendre arribar al "Pare", hem de tractar d'arribar al "Fill", aquesta Espurna Divina, eterna, que és el nucli del nostre ésser, on som un amb tot l'univers, tot el cosmos i tota la Creació, i que ens uneix a tota la nostra multidimensionalitat i divinitat ia la Consciència Suprema, de la qual som diminuts fractals. Però en aquesta unió interna amb nosaltres mateixos, en aquesta comunió amb la nostra pròpia ànima, som alhora part d'aquesta gran, incommensurable i insondable Consciència Còsmica.

Comencem per integrar-nos en i amb el nostre propi Jo, el nostre propi Ésser; per connectar-nos amb la nostra ànima, amb el nostre Jo Interior, amb la certesa que d'aquesta manera ens estem connectant amb tot el nostre gran Ser Multidimensional, i així estarem unint-nos, reunint-nos, conscientment amb Déu, haurem retornat a la Consciència de Déu.

Quan siguem capaços de veure i sentir la llum d'aquesta Espurna Divina que en essència som, estarem en condició i en camí de veure la Llum de Déu.

Hem passat bona part de la nostra vida mirant a un cel insondable o enfocant la nostra consciència en les nostres meditacions en un punt indefinit de l'infinit cel per invocar Déu, un Déu que en el fons de la nostra més profunda creença percebem potser distant, gairebé inaccessible, per buscar el Déu Suprem, per parlar-li, i encara avui, malgrat tot el coneixement que se'ns ha impartit sobre la presència de Déu en el nostre cor, seguim fent-ho.

Cadascú pot establir - restablir - la seva connexió amb el seu propi Jo interior, amb la seva pròpia ànima, en funció de fer-se conscient de la seva pròpia i eterna connexió interna amb Déu i amb el Tot, de la manera que li indiqui el seu cor. Jo sento que la meva manera de fer-ho és a través de la pràctica del JO SÓC, sentint i visualitzant aquest 'JO' quan que pronuncie, mentalment o en veu alta, vibrant al centre mateix de la meva Flama Divina, de l'Espurna Divina que és l'essència del meu ésser, i entenent per sER el manifestar-me al aqu i l'ara, alguna cosa així com portar el meu cel a terra. I és que crec en el meu cor que Jo sóc és la potent afirmaci que posa en acci nostre ésser i el nostre poder diví, i que els que som i el que som i tot el que puguem desitjar en els nostres ms elevats i sublims somnis est contingut en aquesta Espurna Divina. És a dir, per m, SER és manifestar-nos. No trobo una altra definicinms apropiada per a la paraula SER.

Llavors suggereixo enfocar la nostra consciència en el centre del nostre cor, visualitzar aquesta Espurna Divina que som en essència i unir el nostre jo extern amb el nostre jo intern, ser un en un mateix; i des all, amb plena i profunda certesa de la nostra autoritat divina, SER, aqu i ara. Crec que aquest és el nostre pla lmico, el nostre pla diví i la nostra missi a la Terra en aquesta encarnacin, i que estem preparats per fer-ho, que tenim les eines per fer-ho.

Busquem primer al Déu individualitzat en el nostre corazny es estarem reencontrndonos conscientment amb el Creador Suprem.

Jo Sóc, aqu, ara, el que Jo Sóc.

Una abraçada des de la total plenitud del meu ésser.

Oscar Salazar

~ OJS ~

27.06.2012

Imatge: Manuela Grimm

http://www.facebook.com/notes/oscar-jose-salazar/reflexiones-xix-s%C3%B3lo-a-trav%C3%A9s-del-hijo-llegar%C3%A9is-al-padre/ 432283030144968

Article Següent