La profunditat del que vivim no depèn del que s'ha viscut, sinó de la nostra facultat per transformar l'acte d'aspecte ms trivial en una experiència religiosa.
(Drckheim).
Aquest és un article que has d'escriure t.
Jo sols et anoto alguns pensaments mos, però no et vaig a donar pautes ni directrius, ni vaig a ressaltar res més que el que pots llegir; no vaig a fer la teva feina, que és reflexionar i sentir dins teu.
I, per descomptat, evitar que la teva vida sigui una vida de les que noms s'omplen de buits.
Et recomano una lectura lenta, molt lenta, però que molt lenta
No hi ha res més dramtic que una vida plena de buits, de desatencions, de temps morts, de somnis perduts, d'abraçades reprimits, de petons que no van arribar a néixer, de sofriments innecessaris
La vida és un foli en blanc i noms escrivim esqueles.
La vida passarà encara que ests distrado.
I viure és, sempre, la obligacinms irrenunciable.
No es pot allargar la vida, però es pot eixamplar.
La vida està composta per moments irrepetibles. Els moments, indolents, impacients, implacables, fugen un rere l'altre i noms en fugaços ocasions estem atents a viure'ls. Viure la vida és la suma de viure tots els moments. Deixar-se sense viure un és viure una vida incompleta, ja que tot i que estiguem fent res, hem de ser conscients que és res, precisament, el que volem fer i estem fent.
No hi ha res pitjor que condemnar a mort a la vida.
La vida està composta per moments irrepetibles i irrecuperables.
Viure en plenitud és saber apreciar i concedir, a cada cosa ia cada moment, la importància que tenen.
El gran perill de la vida és la no vida.
No som conscients que estem escrivint la nostra història en cada moment.
La nostra vida té tant o tan poc significat com nosaltres li infundamos.
La Vida és un estar imparable, un buit que nosaltres hem d'omplir. La qualitat d'aquesta vida depèn del que posem en ella.
És un gran pecat acabar la vida sense viure-la.
Déu ens va donar la responsabilitat d'administrar l'única, irrepetible i irrecuperable vida. El dia del teu propi judici final et preguntaràs què vas fer i què no vas fer a la vida.
Viure no és només respirar. Viure és, essencialment, ser conscient de cada moment.
En l'acte de viure no hi ha vacances.
Viure la vida dura tota una vida.
Deixo que el món visqui com vulgui i em deixo viure a mi mateix com vull.
L'autèntica transcendència és viure la teva pròpia vida, per què busques una altra cosa?
La vida hi és, encara que miris a una altra banda.
I se'n va anar a viure a una cabana, a la vora d'un llac, per afrontar els fets essencials de la vida i intentar aprendre d'ella, en comptes d'esperar a morir i descobrir que no hi havia viscut.
Jo no sóc simplement jo: sóc la Vida.
A la vida cal prendre-li, si cal, com pot donar-nos.
És un arbre ple carregat de delícies, i només hem de allargar el braç.
Viure no admet ajornaments: només es pot viure ara.
El més valuós de la vida no és el que tens, sinó a qui tens. I, sobretot, que la tens a ella.
Viure també és això: la quotidianitat i que no passi res especial.
Però és millor que tingui una mica més de salsa. Posa-li'n.
La responsabilitat de procurar-se una vida bona no es pot delegar.
És un miracle: cada dia comença la vida.
I no és mala idea que el tornis a llegir d'una manera lenta, molt lent, però que molt lent ...
(Francesc de Sales, és el creador del web www.buscandome.es, per a persones interessades en la psicologia, l'espiritualitat, la vida millorable, el Autoconeixement i el Creixement Personal)
Viure en plenitud, per Francesc de Sales
