Quan TOT acaba: La fi d'una vella etapa
Quan TOT acaba: La fi d'una vella etapa Quan TOT acaba és quan TOT té la possibilitat de començar de nou.
Cicles que es tanquen, nous somnis que reneixen, jos que es dissolen dins de l'estructura energètica i interdimensional ... El macro sistema que col·labora perquè això passi ... Interiors que es dissolen per trobar un nou sentit a la existència. Camins que segueixen trobant-nos per mostrar-nos la oportunitat de CANVIAR.
Avui obro un nou cicle, el camí cap a la manifestació, el sender que anhel per poder arribar a casa. Tot ha d'acabar i enfonsar per tornar a construir la torre amb nous fonaments, aquells que havíem oblidat establir la primera vegada que edifiquem. Construir amb por és anticipar la dissolució de l'objectiu. Construir en base als somnis, amb puresa i des del cor suprem és anunciar la victòria, generar fonaments forts que nodreixen d'amor a cada maó edificat.
Avui, nous camins s'obren, he de travessar amb passió, força vell està morint. He de construir una nova torre basada en l'esperança, amb paciència, fe, en semblança amb el Déu, Creador. Avui trio edificar la meva torre i despertar en aquest procés cap a una nova llum que il·lumini els meus sentits humans. No puc evitar sentir-me trist i buida, sabent que quan TOT acaba la incertesa toca la meva porta dient-me suaument a l'odi: "Ara és moment de capitalitzar l'aprenentatge, tornar sencera cap a la morada interna, recapitular el viatge i esperar que la nova finestra em brindi els seus primers centelleigs per anunciar-me l'arribada a la nova llar "
La vida es construeix en base als canvis, tocar fons, arribar cap al més profund per emergir cap a la nova casa.
Renovar-nos al mig del sender és el camí del mag, és en gran part la dimensió de déu a la qual no estem acostumats. L'univers sencer està canviant ara. L'energia que va morir en un estat està permetent que una nova reneixi. Els sistemes solars segueixen el rumb de la transformació. El recorregut dels planetes al voltant del sol segueixen el seu curs i cada cos celeste està disposat a canviar de posició per continuar ampliant la seva pròpia esfera dins l'evolució global. Per què ens costa tant com humanitat comprendre que mai res romandrà estàtic?
L'energia està en constant moviment. Ens acomiadem de les hores, vells jos que moren, vam rebre el dia, veiem brillar el sol però també observem quan aquest cicle s'acaba. Al cel podem ser testimonis de les estrelles gràcies al fet que la terra ha rotat per portar-nos la nit, la terra s'ha mobilitzat sobre el seu eix per CANVIAR. Un nou alba tocarà les nostres portes, no serem els mateixos que fa alguns anys. La consciència d'aquest observador de la realitat haurà mutat.
Quan TOT acaba és un senyal d'alarma que ens diu: "En aquesta petita o gran mort hi haurà un cicle de resurrecció" Tocarem fibres sensibles a la nostra essència que mai podríem vivenciar sense la capacitat de desafecció. Ens sentirem incòmodes estant enmig de la transició. Ens sentirem buits sense la vella estructura que ens acompanyava que, tot i ser destructiva, era una cosa conegut a la qual cosa aferrar i la consciència s'havia habituat a sentir. Sentirem por a reconèixer-nos dins d'una nova estructura energètica que desconeixem. Hi haurà pau enmig de la tempesta si reconeixem que res és permanent. "Això també passarà" El que arribi a la teva vida serà ni més ni menys que el que has co-creat amb el flux de la teva intenció. Per això hem de gaudir dels temps de victòries, els temps en què estem ancorats en una realitat perquè la vida novament tornarà a impulsar-nos a buscar més. No podem romandre per sempre en una mateixa sintonia, els astres allà fora es mobilitzaran i mouran les nostres peces internes.
Avui em passa una cosa que mai, mai, mai feia sentit. Avui puc dir que TOT acaba d'acabar. D'un moment a l'altre meus guies, ser superior i Kryon van desaparèixer, van retirar les seves sàvies presències per uns minuts perquè la meva part humana fes el procés de resurrecció. En aquest espai entre el vell i el nou sento buit ... "On són?", Els pregunto. "Per què es van anar?", Crida la meva ànima desesperada. "Em van deixar sola!", Expressen els meus cinc sentits. Entenc que per alguna cosa ha de ser ... van desaparèixer en un instant i, per més que intento parlar i invocar-los, ja no hi són més. A poc a poc començo a comprendre el que he de deixar anar, la claredat arriba a la meva ment. Sento desesperació per uns moments, angoixa, tristesa, la meva ànima se sent perduda, no sap qui és i què està fent aquí. Però d'un moment a l'altre hi ha un vel que es corre, ve la claredat, els meus sistemes tornen a centrar-se, l'ànima torna al meu cos, veig tot clar, transparent ... Entenc que han tornat de nou i que van haver de deixar-me per uns moments per que fos jo qui fes el procés de transformació. Em llevo del llit, tot es torna més clar i em diuen: "Hi va haver algú en aquesta terra que va mostrar aquest mateix procés que acabes de viure. Ell va ser Jesús. Minuts abans de la seva mort va sentir l'abandó del seu pare (ser superior) i els guies que l'acompanyaven perquè havia de realitzar el procés d'il·luminació i transformació només "Va ser llavors quan va dir:" Déu meu, per què m'has abandonat? "En realitat va voler dir: "On està aquesta porció de divinitat que estava amb mi en tot aquest procés?" la porció de divinitat que hi havia en ell la major part del temps, es va retirar. Havia de travessar aquest procés sol. Enlairar la seva consciència angelical amb la humana perquè el cos pogués assimilar aquesta transformació. L'ànima es va anar per uns instants en la recerca de nous canvis al pla energètic i interdimensional. Enmig d'aquest camí ell va sentir el buit. Quan la mort es va produir aquesta part de la consciència superior va tornar al seu cos, però aquest cop materialitzant el CANVI definitiu cap a la nova dimensió, i va ser aquí quan finalment va morir.
Exactament el mateix em va succeir a mi aquell dia ... vaig poder vivenciar el que és morir i ressuscitar estant encarnada en la matèria. A això es refereix Kryon quan ens diu el següent:
Morir i ressuscitar en una mateixa vida Aquest és un dels atributs d'aquesta nova era. A la vella humanitat vostès hagin de consumar l'energia de renaixement i regeneraci profunds amb la mort fsica i partida terrenal per després tenir un nou naixement. Ara vostès poden regenerar-se, canviar i re-néixer en una mateixa vida diverses vegades. De fet aquest és un dels atributs ms importants que presenta l'energia de GAIA en aquest moment. Aquest procés de transformació requereix una mort real d'un antic vostès per deixar renéixer un de nou. Aquesta regeneraci generalment es produeix després d'haver consumat el trnsit per una energia determinada. És el mateix procés que poden veure en l'au que vola a nivells molt elevats i que representa el procés de regeneracinms profund en la humanitat (l'guila). Ara vostès, els humans, tamb poden aconseguir es procés de transformació profunda. Si tuviramos que dir-los que la nova era té una bandera, així com vostès tenen a manera de smbol per a cada nacin, els diria que la bandera d'aquesta nova era és de color blau cel i blanca i porta al guila com smbol: la visiny la regeneraci. Aquesta bandera és de tota la humanitat, no és només per a algunes cultures i per a altres no, és per a tots per igual. (Celeste pel vel celestial i blanc per la simplicitat i purificaci) Quan l'antic plomatge del guila mor, la mateixa passa per un període de desproteccin: aquella cuirassa de plomes ja no est msya canvi d'això hi ha un buit, la qual cosa produeix que tot quedi exposat a l'exterior. El mateix succeeix en la seva experiència de transformació humana. En la mesura que van sanant i es van traient les cuirasses que fins ara els havia protegit d'alguna manera de l'exterior, es queden sense defenses i és ah on poden treure veritablement la seva pròpia naturalesa pura i de llum. Molts de vostès experimenten això en els seus processos de transmutacin. Molts diuen: em sento tova / o, vulnerable i jo no era aix, jo era una dona / home fort Qu va succeir Kryon? es van sortir les plomes, és a dir, la cuirassa, i es interior que romanien tapat i protegit per les cuirasses ara s'exposa cap a l'exterior. És la forma que han de fer-ho, si no es treuen l'antic i anterior com poden aconseguir posar-se un revestiment nou? L'important és que la propera vestimenta de plomes ja no sernms cuirasses de protecci, sinó de ser un fidel reflex del clido SER dolça i angelical que ARA viu en el seu interior. I es és.
Qu gran bendicin el poder canviar en una mateixa vida! Els nostres ancestres ho haguessin volgut fer. Potser en un nivell molt profund de les seves consciències ho anhelaven i aquest anhel va acabar per obrir la porta al fet que temps ms endavant passi i avui som nosaltres els que estem recollint el fruit dels seus co-creacions. Bendigo als meus avantpassats, beneeixo als ancestres d'aquesta terra ja que ells van generar la plataforma energètica apropiada perquè avui ens puguem transformar. Ens van deixar una bella càrrega energètica per elevar cap a la llum.
A majors desafiaments més càrregues lluminoses que ens van donar per resoldre aquests obstacles que sabamos anaven a ser molt grans. Les ànimes guerreres nascudes en aquests temps són esperits lluminosos molt potents, que han nascut, per llei de simetria, amb una càrrega de foscor important ja que més poder lumnic, major contrast fosc per poder dissoldre i elevar cap al nou estat. Enmig d'aquest camí la nostra ànima es converteix en guerrera, adquireix un nou sentit dins de l'espiritualitat i canalitza la saviesa necessària per plasmar el beneït desenllaç al qual arribar quan TOT hagi acabat.
"Vaig estar en crisi, toqui fons i em vaig sentir molt malament", expressen les veus de l'ésser humà. En aquell moment vaig experimentar el que era sentir l'abandonament dels guies i ser superior. Havien de deixar-me fer el meu procés humà. Anterior a això ja m'havien dotat de les eines espirituals que serien necessàries utilitzar quan aquest procés arribés. Tot s'acaba avui i un nou camí desplega les seves ales. Anhel que tot acabi d'ensorrar, perquè el meu desig encès és construir tot de nou, però aquest cop, amb l'impuls de l'amor de Déu conscient en mi. Deixo anar tot, tot el solt. En aquest acte de consagració deixo al meu destí i el meu millor futur que obri el teló per iniciar aquest nou acte. Estic vençuda. Deixo que la meva part de llum em cridi novament per escoltar la seva veu i encendre la meva ànima.
Encara que aquesta part de llum mai es va apartar de mi; aquesta part mai pot cansar perquè sempre va buscar portar-me cap a l'escenari de major puresa i llibertat. És la personalitat victimitzada qui es creu i sent vençuda, ella és la que opaca nostra felicitat.
Vaig enfrontar al meu major gegant, el qual vivia dins meu i el que vaig formar durant tants anys. Ja no pots conviure amb la meva essència beneïda, la que ara es vol manifestar.
Lluna negra que cremava davant els meus ulls ja no està més. Vaig travessar la nit, vivencie stu cicle, mobilitzi l'aigua del meu cos i finalment vaig decidir SOLTAR.
Avui veig a la Verge de Guadalupe carregant en els seus braços a un fill. A l'antiga imatge ella es trobava encinta, però avui, per la meva consciència interdimensional ja va donar a llum. En aquest fill es troba segellada la seva beneïda essència, la que va portar dins del seu ventre per milers d'anys.
Lluna blanca que il·lumina els meus sentits, ara em fas saber que he arribat a casa.
Ànima vivent que dóna l'últim sospir sabent que ara ja pots descansar.
Narraré a les pròximes generacions que un dia cridi: Vaig tornar! ¡Vaig tornar! ¡Vaig tornar! Després de tant de temps d'haver-me desencontrado. Déu em va dir: "Et perdràs a tu mateixa al mig el camí, perquè quan sentis l'impuls de tornar hagis materialitzat la lliçó durant el viatge" Em va dir: "La dimensió de llum que duràs serà la mateixa dimensió de foscor que hauràs travessar, perquè es aquesta manera siguis conscient de la capacitat que tens de donar a llum la teva vida "
Un dia vaig tornar al meu centre i vaig dir: "Gràcies Déu perquè quan TOT acaba és quan TOT té la possibilitat de començar de nou. Començar des d'una nova dimensió "
La vida es manifesta dins d'una mateixa espiral evolutiva que ens va a apropant cada vegada més al reconeixement de la dimensió de Déu dins nostre. Avui tinc l'oportunitat de començar de nou. Avui sé que cada desafiament, cada pas transitat, va tenir una raó de ser. Finalment tot em va conduir a la trobada amb mi ésser diví.
Honro la vida de cada treballador de la llum que ha caminat. Perquè en aquest caminar seves ànimes es van elevar, van conèixer la dimensió de la seva pròpia llum que es reveli a aquelles ànimes que amb prou feines fan els primers passos.
I així és.
María José Bayard
Font: https://www.facebook.com/MariaJoseBayard/
Quan TOT acaba: La fi d'una vella etapa per
María José Bayard
