Pilar, ens has escrit aquest conte per poder llegir-lo als nostres infants, de cada història podrem treure reflexions per a nosaltres, ells gaudiran d'estar al nostre costat compartint històries on podrem aprendre, volar, imaginar i somiar junts.
Aqui us deixem aquest preciós conte:
L'Amor Desitjava ser Experimentat
A la Terra regnava la foscor escampant la monotonia
El seu lacai, la desídia, es va instal·lar en un racó dels cors dels homes.
Allà va crear el seu quarter general.
Va cridar a tot el seu exèrcit de defectes perquè s'escampessin per tota la humanitat.
La Lluna vènia portant la nit, després se n'anava i venia el Sol amb un nou dia.
Se sentien malament, volien acabar amb tot això però no sabien què fer.
L'Amor desitjava ser experimentat
El Temps viscut
El Somni realitzat
Els sentiments i virtuts ser coneguts i sentits
Per separat res van aconseguir.
Van decidir reunir-se i unir esforços per a començar de nou
-Amics així no podem seguir-va dir l'Amor-.Plantemos cara a la desídia ia tota la seva família erradicándolos de la terra.
No serà fàcil ja que els problemes vindran posant obstacles a cada pas.
La mandra dirà moltes vegades a la nostra porta disfressada de cansament i aquest de son Hem de d'estar alerta! I no deixar-la entrar
Si, si a per ells! -Van cridar tots alhora-.
Amb obstinació i l'ajuda de la nostra amiga la Il·lusió ho aconseguirem. Jo us donaré tot el que necessiteu de mí.- Va dir el Temps-
Tots es van anar a casa seva.
A cadascun els acompanyarem un grup de virtuts encapçalades per mi-va dir la saviesa- Així que la Moral, l'Alegria, el Bon humor, la Il·lusió l'Esperança, l'Harmonia, la Paciència, la Tranquil·litat, la Calma i la Inspiració, creadora de les Idees, es van anar a preparar-se per després dirigir-se a les respectiva cases amb la finalitat d'ajudar-los en la dura lluita.
L'Amor va decidir que cridaria a tots els cors per impregnar-amb el seu dolç i poderós elixir i així donar-los la força necessària per tirar endavant.
El Temps intentava dividir-se a si mateix perquè tots poguessin prendre d'ell només la quantitat que necessitessin, quan la Saviesa va trucar a la porta juntament amb les seves amigues.
-Entra bonica, la porta està oberta
Perdona per la tardança. Ja saps que necessito molt de tu per arreglar-me abans de sortir.
A totes les virtuts se'ls va escapar una petita rialla la qual va ser reprimida immediatament en veure la cara d'una d'elles, la Prudència.
-Precisament per això t'estic esperant. Necessito que m'ajudis.
-Què puc fer per tu vell amic ?.
-La humanitat cada dia està pitjor. Més tancada en si mateixa. No canta, ni somia, no riu, Cada un va a la seva. Ningú es preocupa pels altres. Només s'estimen a si mateixos. L'egoisme és l'únic sentiment que reconeixen i practiquen. Tots els altres estem a l'atur forçós .Ens ignoren per complet. Tot això només els pot portar a l'autodestrucció tant d'ells com de la planeta. DÉU no ens va crear perquè ens quedéssim de braços plegats mentre s'assequen els cors per falta de saba nova de tots nosaltres.
Sóc conscient que cada situació necessita diferent quantitat de mi per realitzar-se, pel que estic intentant fer diverses mesures de mi mateix.
-I com els faràs?
-He pensat crear una màquina que em divideixi en trossets cada vegada més petits, perquè cada un agafi de mi el tros que necessiti segons li convingui en cada ocasió. . . .
Pots ajudar-me?
-I tant col·lega.
-Té, posa't aquesta bata no et vagis a embrutar aquest bonic i afavoridor vestit.
Mentre la hi posava no va poder evitar posar-se vermella. El miro de cua d'ull amb l'esperança que no s'haguessin adonat ni ell ni les seves amigues i va ser pitjor ja que ell estava mirant-la amb una agradable somriure, el que li va provocar major fogot.
Les altres havien après la lliçó 'calladetes estem més mones! -pensaron-.
-Gràcies, ets molt amable.
A poc a poc es van embrancar en tan àrdua tasca.
-Ha de ser pràctic, fàcil de manejar i que pugui canviar de mida segons qui el porti i que es pugui posar ja sigui sobre de la taula oa la paret, on els sigui més fàcil veure'l- li deia ella mentre col·locaven les quartilles en la taula per fer els esbossos de l'artefacte.
El trapella Sol va traspassar el finestral amb un dels seus raigs fent-los cosquillas.- Que divertit! - A ell al clatell, a ella a la cara i en aquestes estava quan de lluny el va anomenar la Lluna.
-Eh guapo! Que em toca a mi ser aquí. Tu a dormir.
Oh no, no! No m'ho vull perdre per res del món aquest espectacle tan xocant. Mira, mira la qual estan embolicant. Vagi parell de dos !. . . per cert Quina maca aquesta la Saviesa! Oi?
Pensativa, la Lluna el va mirar i amb la mirada li va preguntar-Alguna vegada em miraràs així al meu? - Però com ho va agafar una mica despistat mirant als pencaires no sencer.
-Bona nit bonica amiga. Que tinguis una jornada tranquil·la-va dir mentre s'allunyava intentant dissimular un badall ple d'esperança.
-Bona nit campió- li va contestar somrient- Aviat tindrem bones notícies. Estic segura d'això!
L'únic dubte que tenia era quan passaria si en el seu torn o al del sol.
Mentrestant, el Temps i la Saviesa seguien incansables fent dibuixos un darrere l'altre fins que per fi un els va convèncer a tots dos.
-Si, així està bé 'm'agrada! -Va dir ella
-Si, a mi també-va contestar ell
El més difícil estava fet, ara construirien les peces segons els esbossos.
La Lluna no perdia detall del que feien per això va tenir un ensurt monumental en sentir darrere de lluny la veu del Sol- hola bonica! Com els va? ¿Els queda molt? Has esbrinat de què es tracta?
El bon jan del Sol estava tan nerviós esperançat i il·lusionat que no podia conciliar el son.
-Oh cllate si us plau! Quin ensurt m'has donat grandullny no cridis tant que ni estic sorda ni m'agradés que els distrajeras. Mralo t mateix. Segons sembla aviat estar llest.
I aix va ser, tot just va dir això es ESCOLT un fort i enorme HURRRRRRRRA HO ACONSEGUIM!
-Djame veure bonica
-Ai! No siguis rude xaval i no em empentes
-Ho sento, perdona però és que tinc molta curiositat T no?
-Doncs clar .No els he tret ull des que vaig arribar, Ni tan sols he anat a saludar al meu amic el llac per no perdrem ningn detall.
-Caram això si que és una novetat
chhhhhhhhhhhhhhhhhis silenci i estigues quiet que no veig gens pesat!
Tot d'una al despertar i al mirar al cel. . . . .Oh! El Temps i la saviesa no salen de la seva sorpresa
-Habas vist alguna vegada parlar junts al Sol i la Lluna?
-No! Ai amic! A veure si ens hem carregat el dia i la nit
-t creus? No pot ser. Millor ser que els preguntem a ells que fan aqu.
-Hola companys! Qu passa que esteu junts?
-Oh! Perdoneu si us hem molestat amb la nostra presència. No era la nostra intenci armar tant rebombori. Però és que estem molt intrigats amb el vostre treball.
Amb un sospir d'alleujament els van convidar a conèixer la seva important invent
Veniu nois, us ho ensearemos mentre esperem als nostres amics.
El Sol conscient de si mateix es va apropar el just per veure-ho i alhora no provocar ningn incendi. En canvi la Lluna es va fer pequeita i es fotre dins.
A tots dos els van encantar les explicacions sobre el seu funcionament però els quedo un dubte
-Slo 1 qesti, cmo li direu a aquest artefacte?
-Es ens han ocorregut diversos, però al final ens hem decidit per dir-rellotge. Us agrada? - Va dir el Temps.
-S! Molt! - Van contestar at.
Es van acomiadar donant les gràcies per tot i la Lluna se'n va anar a dormir perquè encara que no volia reconèixer-No poda amb la seva ànima!
El Sol es visti de gala amb els raigs de les grans ocasions Aquell sens dubte seria un dia molt especial!
De seguida van arribar l'Amor i el somni.
La reunió va ser tot un èxit posant en marxa el seu preciós pla.
A poc a poc, suaument, tots i cada un dels cors van ser impregnats totalment per la major i poderosa força del món La AMOR! el qual va despertar en ells les ganes de viure, estimar i ser estimats.
Van aprendre a utilitzar i administrar adequadament el Temps per a benefici de tots,
podent així fer realitat dels Somnis.
Els sentiments i les virtuts ben armades amb les armes de l'Amor ni dir-ho que van esborrar per complet de la terra a tots els malvats defectes.
Per fi, els llargs i amorosos braços de l'Amor van poder abraçar a tots els cors portant a si a la molt estimada i desitjada felicitat.
El Sol va declarar el seu Amor a la Lluna i ella li va correspondre, Les estrelles van ser testimoni del seu Amor.
El Temps es va declarar a la Saviesa i ara tenen una bonica nena. Es diu Inventiva i és molt viatgera, tot just està a casa.
Sempre està visitant ments despertes perquè juntes puguin inventar objectes per al bé de la humanitat.
La seva habitació és un desastre. Sempre està molt desordenada. La seva mare no sap res encara si el seu pacient pare el qual confia que amb el passar dels anys pugui canviar- Estic disposat a donar-li de la meva qual necesite.- Es repeteix una i altra vegada.
El cor és l'estatge de l'Amor, però de vegades la desídia, la nostra pitjor enemiga que és molt astuta i creix de pressa, ens ho amaga a la vista, no deixant-nos veure la seva dolça careta.
Cal estar atents amics meus perquè l'ésser humà és oblidadís per naturalesa i això no pot tornar a passar.
Ma. Pilar Rebull Vall
setembre 2011
