La Reflexovertebroterapia és una tcnica combinada que sorgeix partir de tcniques com el Massatge Teraputico, reflexòloga, Quiropraxa, Shiatsu
El Massatge, va aparèixer a Orient, fa aproximadament 2.700 anys (AC) .Ha anat passant per una evoluci important fins arribar als nostres dies. S'ha anat perfeccionant i desenvolupant fins que a finals del segle XIX i principis del XX, el massatge ja no s'aplica de forma emprica, sinó científica.
La reflexòloga podal és una tcnica que treballa amb el reflex nerviós del cos a nivell metamrico ia nivell zonal. Utilitzant un mapa de punts podem localitzar i tractar a distància un òrgan determinat. Accedint a veure si aquest òrgan reflectit en el punt està fent les seves funcions correctament. S'estudien les seves bases fisiològiques, els diferents mètodes i les indicacions de cada modalitat tècnica en particular.
La Quiropràxia és una disciplina que va fundar David Daniel Palmer i que la va descobrir observant als pastors i recopilant dades de com aquests homes treballaven com hueseros, i eren cridats per les persones perquè el mateix que feien amb els animals ho fessin amb ells, davant una torçada, etc.
Aquesta tècnica consisteix a recol·locar i restablir el moviment articular, perquè les funcions vitals d'aquesta articulació no quedin bloquejades.
Shiatsu és una paraula composta per shi (que significa dits) i atsu (que significa pressió) .Aquesta tècnica sorgida al Japó, combina el massatge amb pressions en determinats punts. Aquests punts tenen una relació directa amb els meridians d'acupuntura. Aquesta disciplina la va fundar al segle passat un terapeuta japonès anomenat Namikoshi.
La Reflexovertebroterapia es basa en l'estudi i aplicació de la suma de totes aquestes tècniques veient i valorant que a la columna hi ha el reflex directe del sistema nerviós central i que per ella passa tota la informació que anirà a parar a la resta de l'organisme, tant a nivell venós, limfàtic, energètic, nerviós i estructural.
Les zones per les quals surt aquesta informació es diuen forats de conjunció i cada vèrtebra té dues sortides que van a realitzar una connexió en una zona determinada:
La primera i segona vèrtebres cervicals estimula els centres d'origen dels quatre nervis cervicals superiors i té un poderós efecte en el neumogástrico i frènic, i en tots els nervis cranials. Influeix en els ulls, orelles, el cor, el diafragma i en la nutrició del cervell, de manera que tractant-alleuja o evita el vertigen i l'amnèsia o flaquesa de memòria.
L a tercera vèrtebra cervical enforteix la dentadura i les genives, i ajuda a la curació de les malalties de tots dos òrgans. Estimula l'acció del cor i dels pulmons.
La quarta i cinquena vèrtebres cervicals és un eficaç preservatiu de les hemoptisi o hemorràgies del pulmó; tonifica els pulmons i l'aparell de la fonació, així com alleuja algunes formes d'asma. És un auxiliar en el tractament del goll exoftalmico i deté l'epistaxi o hemorràgia nasal. També estimula l'acció de les glàndules suprarenals.
L a sisena vèrtebra cervical és molt beneficiós per a l'aparell de la fonació, i en el tractament de tota forma de goll. Estimula el cor, l'estómac i els pulmons. Enforteix el cap i els braços i augmenta la temperatura general del cos.
La setena vèrtebra cervical és molt important per combatre la debilitat del cor, ja que és el centre més enfortidor d'aquest òrgan. Constreny els vasos sanguinis de tot el cos. És eficaç en el coriza, refredats, grip i nefrosi. Té assenyalat efecte en el tractament i curació del goll exoftalmico, afavorirà la volta en si d'una persona desmaiada, i servirà de poderós auxili en la respiració artificial. Alleuja la fredor de les extremitats i l'angina de pit. Evita l'aneurisma i redueix l'arteriosclerosi.
La primera i segona vèrtebres dorsals bé efectuat produeix els següents efectes terapèutics: estimula l'activitat del cor, contreu els músculs de l'ull i acluca la flexura sigmoidea del còlon.
La tercera vèrtebra dorsal té per més notori efecte estimular el plexe solar, l'estómac i els pulmons alhora que dilata el càrdies i contreu el pílor; alleuja qualsevol trauma del tòrax.
La quarta vèrtebra dorsal estimulant de tot el sistema nerviós central i de la melsa. Enforteix el miocardi o múscul del cor les palpitacions regula.
La cinquena vèrtebra dorsal influeix favorablement en el plexe solar i en tots els òrgans innervats per derivacions d'aquest plexe. Estimula el fetge i el pàncrees, dilata el pílor i afavoreix en conseqüència el més fàcil buidatge de l'estómac, així com facilita l'acció peristàltica (moviment de batidera) aquesta víscera.
La sisena, setena i vuitena vèrtebres dorsals. Dilata els pulmons, estimula l'activitat dels ronyons, els nervis esplánicos i els òrgans innervats per ells.
La novena vèrtebra dorsal És un eficaç auxiliar en el tractament de les litiasis renal i biliar, el de les malalties de l'aparell respiratori.
Les desena i onzena veure tebras dorsals. Té acció vasodilatadora. Activa la digestió intestinal, combat el restrenyiment, augmenta el nombre d'hematies a la sang. No obstant això, no és convenient quan el cor està dilatat o hi ha aneurisma arterial.
La dotzena vèrtebra dorsal Redueix ràpidament la hi p ertrofia de la pròstata. Estimula l'activitat de totes les vísceres de la cavitat pelviana, constreny l'esfínter de la bufeta urinària i afavoreix la curació de la incontinència de l'orina.
La p rimera, segona i et rcera vèrtebres lumbars. Constreny totes les vísceres de la cavitat abdominal. Evita les hemorràgies uterines. Contreu l'esfínter de la bufeta urinària i també afavoreix el tractament de la incontinència orina i altres trastorns de la bufeta.
La quarta i cinquena vèrtebres lumbars. Entona a la bufeta urinària. Enforteix les extremitats inferiors, alhora que afavoreix el tractament dels trastorns de l'intestí recte.
Les vèrtebres sacres. Té molt favorables efectes en el recte i en la bufeta urinària.
Aquesta tècnica permet conèixer i treballar en profunditat la columna vertebral i la seva fisiologia (articulacions, músculs, lligaments). Coneixent i tractant cada sortida nerviosa (nervis cranials i nervis raquidis), amb el que millorarem la qualitat de vida del pacient.
Pel que podrem detectar anomalies quan només estan latents i derivar als pacients a l'especialista corresponent.
Qualsevol tcnica que ajudi al nostre cos a aconseguir un saludable benestar ha de ser ben rebuda, però si a més, aquesta tcnica és manual, natural i no agressiva redundar en un major benefici en la nostra estructura fsica.
I si, fins i tot, aquesta tcnica és capaç de relacionar la part fsica amb la part mental, encara es poden aconseguir millors resultats que beneficiarnanms nostre estat general de benestar .
Una d'aquestes tcniques és la Reflexovertebroterapia.
Per Mara Martrat Hugu.
Professora de Massatge Teraputico i Gerent de l'ESCOLA VIPASSANA www.vipassana.es
