Torna la campanya "Una altra Economia és Possible", amb una entrevista en exclusiva a Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO i actual president de la Fundació Cultura de Pau. El compromís d'aquesta entitat amb la recerca de solucions a l'actual crisi mundial queda ben patent en el seu manifest "En temps de crisi, solucions per a la gent". El missatge d'aquest document és molt clar: els Estats han d'actuar per solucionar els problemes de tots els ciutadans, i no només per satisfer a una minoria privilegiada. Des d'aquest punt de vista, la lluita contra totes les formes de pobresa i el repte del canvi climàtic han de ser les prioritats dels nostres governants.
N +: En primer lloc, li agraïm la seva participació en la nostra campanya "Una altra Economia és Possible". Amb ella volem generar un debat sobre la veritable economia, que ha de ser la que estigui al servei de les persones. Volem donar eines per caminar cap a un altre món és possible des d'aquesta perspectiva de l'economia.
Mayor Zaragoza: Ahir va ser el nomenament d'Obama com a president d'EE. UU. És un exemple d'impossibles que de vegades són possibles. Avui estem veient que teníem raó els que dèiem que un altre món és possible. El 1991 acabava de presenciar l'enfonsament del Mur de Berlín. Llavors vam pensar que, en acabar la guerra freda, part dels diners que estaven gastant en armes ens ho donarien per a la pau i per eliminar la fam i eradicar la pobresa. El dèiem d'això els dividends de la pau, i esperàvem que arribessin en qualsevol moment. Però no van arribar perquè els països rics, en lloc d'anar a les Nacions Unides, van preferir unir-se i formar el G7 i després el G8 per governar el món des d'una plutocràcia, en lloc de fer-ho des d'una democràcia. Tot això ho hem denunciat, i al principi es va produir alguna violència a les protestes. Per això em gust tant el de Porto Alegre. Porto Alegre representava l'altra opció. No la protesta, sinó la proposta, la proposta que un altre món era possible, i era possible pels següents senders.
N +: Malauradament, els Estats semblen poc proclius a explorar aquests altres senders. La seva acció en aquesta crisi s'est bolcant en salvar les empreses i al sector financer.
MZ: Els altermundistes hem vist alguna cosa terrible. Hem vist que no hi havia diners per a eradicar la pobresa, perquè la gent no es mori de gana tots els dies, o per als que es moren de SIDA. No pot ser que no hi hagués diners per evitar que 60.000 persones es morin de fam tots els dies. Aquest és un genocidi silenciós, terrible. L'any 2000 es van aprovar els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Llavors s'accepta que per a l'any 2015 es redueixi a la meitat la fam al món. La qual cosa vol dir que morin la meitat dels que ara moren, que en lloc de morir 60.0000 persones morin sols 30.000, però qu disbarat! Doncs això és el que ha donat de s aquest sistema, un sistema que ha imposat una economia de guerra. Fa un mes, la premsa inform que Israel havia adquirit 20.000 milions d'dolars en armes als EE. UU. A hores d'ara, la despesa en armes diari és de 3.000 milions d'dolars al dia. Estem en una economia de guerra que gasta 3.000 milions d'dolars diaris en armes quan es mor gent de fam. És un disbarat.
N +: Cal que el sistema econòmic canviï aquestes prioritats i se centri en millorar la situació de les persones i de la societat, i no en protegir a una immensa minoria.
MZ: El problema sorgeix quan Reagan i Thatcher comencen a convèncer el món que l'Estat és incompetent i que calia donar-los tot el poder a les grans empreses perquè elles són les que ho saben fer tot. Però a aquest raonament no es va afegir que havia de haver un Estat per regular el que fan. Però això no es diu, i es va canviar la justícia social per les lleis del mercat. Jo sóc catal, i si algú sap la diferència que hi ha entre mercat i mercaders són els catalans. El mercat no existeix, el mercat és l'associaci d'mercaders. Els mercaders el que volen és el major benefici en el menor temps possible. Per això hi ha d'haver un Estat fort, per dir que en certs terrenys no pot haver-hi una privatizacin excessiva. Però els neoliberals van saber esquivar hbilmente aquesta cuestiny van convèncer a molta gent a tot el món, fins i tot alderes socialistes.
N +: El nom del manifest de la Fundaci Cultura de Pau defineix molt bé la situaci: En temps de crisi, solucions per a la gent. Molts anlisi coincideixen que una de les causes de la crisi mundial és l'allunyament entre l'economia real i l'economia financera. I tant ha estat aquest allunyament que ara sembla que s'ha arribat a una situaci molt contradictòria en la qual cal triar entre salvar el sistema econòmic o salvar les persones.
MZ: Nosaltres el nic que diem és que ara ha de prevaler el sentit de l'Estat, que representa en democràcia a tots els ciutadans, i no sols a uns quants. Quan regres de la UNESCO ja era molt crtic amb el sistema, perquè a la UNESCO havia vist que el sistema representava la explotaci i representava que, en lloc de la cooperaci internacional, es fava instal·lat un deute progressiva a força d'utilitzar al Banc Mundial i l'FMI com a pur instrument de les passades ms poderosos.
N +: Malauradament, l'FMI, el Banc Mundial i tamb l'OMC han estat instruments que a partir del comerç internacional han incidit en les polítiques internes de moltes passades, provocant amb aquestes intervencions resultats socials molt negatius . Si no hi ha democràcia a nivell internacional, no hi ha veritable democràcia, perquè és en aquesta escena internacional es dirimeixen molts assumptes.
MZ: Per això cal tornar a un sistema de Nacions Unides molt fort, que tingui els mitjans necessaris, fins i tot els militars en el cas que fos necessària una interposició de forces en algun país. Per exemple, a Rwanda hagués hagut prou amb 600 soldats de l'ONU perquè aquell horror del genocidi no s'hagués produït. No podem ser espectadors del que passa, i per intervenir hem de tenir una institució internacional, com les Nacions Unides. Però hem anat debilitant a l'ONU perquè entitats com el Banc Mundial i l'FMI s'han dedicat exclusivament a servir els interessos dels països més pròspers. Però almenys els dos organismes van néixer dins de Bretton Woods, i lligats a l'ONU, tot i que no depenguin d'ella. En canvi, l'OMC va ser creada pels EUA el 1993 directament fora de l'àmbit de les Nacions Unides i sota el control dels països més rics.
Cal acabar amb aquest sistema i refundar les Nacions Unides. Amb la mateixa Carta, no cal canviar res. Però cal que no només decideixin els Estats ni que siguin els més rics els que hi influeixen. També ha de suprimir el dret de veto dels països.
N +: Aquesta necessitat de regulació internacional es fa especialment necessària per al comerç. En aquest sentit, Chomsky distingeix entre la llibertat de comerç teòrica i la real. És a dir, EUA defensa en teoria la llibertat de comerç, però en la pràctica, ells opten pel proteccionisme i només volen aquesta llibertat de comerç per als països subdesenvolupats, que a més pateixen el xantatge del deute extern.
MZ: Jo he viscut l'època dels anys 60, quan es va voler apostar pel desenvolupament. El papa Pau VI va arribar a dir que el nou nom de la pau era el desenvolupament. Llavors semblava que s'hi han de destinar grans sumes de diners al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament. Però van arribar els de sempre, els de la cobdícia i la irresponsabilitat, i van decidir, que en lloc de donar-los diners, anaven a donar-los préstecs. El Banc Mundial els concedeix préstecs en unes condicions draconianes que impliquen que, en primer lloc, hi ha d'haver un canvi polític. Perquè exigeixen una major privatització. També hi ha d'haver reducció d'efectius administratius. Quins són els efectius administratius? Els funcionaris públics, per exemple els mestres. I en tercer lloc, si cal fer una carretera al país pobre, se li diu que com va ell a fer-la, que ja es la fem nosaltres. D'aquí procedeix el gran negoci del desenvolupament. Per tant, el desenvolupament ha estat un autèntic xantatge. Ara el que hem de fer és que la cooperació internacional existeixi, ia més pensant que és per al bé de tots, i no per al d'uns pocs.
N +: Es parla molt de la dimensió econòmica de la crisi, però realment aquesta és una crisi moral. Vostè ha parlat de les despeses en la indústria armamentística. Segons Món Sense Guerres, amb el 10% del que es gasta en armaments s'acabava amb el problema de la fam.
MZ: De vegades no ens atrevim a dir que al final tot és un problema moral. La crisi és una crisi ètica, és una crisi de principis democràtics. Ens hem anat instal·lant en una situació en que als pocs no els interessen per a res els molts. Això ho acabem de veure ara desgraciadament a Gaza. Això no pot tornar a passar. Europa ha de prendre cartes en els assumptes mundials i deixar d'estar sempre mirant a l'altre costat de l'Atlàntic, a veure què ens diu l'OTAN. L'OTAN ja sabem que és un mecanisme que està en les mans del país més poderós de la terra. Bé, doncs llavors tindrem a Europa la nostra pròpia autonomia, i després les aliances que un vulgui. No podem estar sempre mirant a veure què ens diuen de l'altre costat, i sobretot quan s'està matant a nens d'una manera absurda i intolerable.
Cal triar nous camins per acabar amb aquesta crisi econòmica i moral. Per això em va agradar veure el president Zapatero, juntament amb el president del Brasil Lula, la presidenta de Xile Bachelet i el ministre d'Afers Estrangers francès, Bernad Kourchner, assenyalant que per lluitar contra la pobresa cal utilitzar noves formes de finançament que fins ara semblava que no podien utilitzar-se. Al setembre de 2008 van ratificar que volen explorar la possibilitat d'establir una taxa per a les transaccions de divises. Hi ha una altra taxació que val la pena estudiar: tot creador gaudeix d'uns drets d'autor pels que cobra ell i després el hereten els seus familiars, i després d'un període de temps passa al domini públic. Jo proposo que en lloc de passar a domini públic, es constitueixi un fons per a joves artistes.
N +: En lloc d'aquestes noves fórmules, els Estat segueixen apostant per tornar a la situació anterior. Els governants sempre declaren que estan lluitant per acabar amb la crisi i perquè l'economia torni al camí del creixement. Però ningú explica molt bé què està creixent quan creix l'economia, i quin és el preu d'aquest creixement.
MZ: Un dels articles que he publicat recentment es diu "Nou capitalisme?", I diu que ara almenys al que podem aspirar els ciutadans és que ja no siguin les lleis del mercat les que ens governin, sinó els principis democràtics. A més, no es pot fer un desenvolupament unipolar, sobretot quan es fa empobrint als altres països i creant aquestes condicions que porten a molta gent a jugar-se la vida per arribar fins aquí en patètiques pasteres i en cayucos. Als països subdesenvolupats els hem dit que els anàvem a ajudar ia donar el 0, 7%, però no els hem donat res, ia més els estem explotant. No hi ha més que fixar-se en el que està succeint amb la bauxita a Guinea Conakry o amb el coltan al Congo. El que no podem fer és insistir que cal tornar a aquest creixement. No volem aquest creixement. Un altre dels meus articles es diu "Resposta a la crisi: desenvolupament global" perquè el que hem de fer és apostar per un desenvolupament global d'aquests països.
N +: En el manifest de la Fundació Cultura de Pau també es destaca que el problema de la pobresa no es dóna només en els països en vies de desenvolupament, sinó també en el primer món, a causa del augment de la precarietat laboral. La mesura estrella que proposen és la creació d'una Renda Bàsica de Ciutadania que garanteixi a tots els ciutadans un mínim nivell d'ingressos perquè puguin viure amb dignitat.
MZ: Plantegem que es doni una renda bàsica a aquells ciutadans als quals aquesta renda els compensi per arribar a una situació en què puguin gastar i menjar satisfactòriament, i fins i tot tenir una participació en la Seguretat Social que els permeti estar atesos degudament. I això costaria moltíssim menys que el rescat financer de les empreses. El que proposem és que siguin beneficiàries d'aquesta renda bàsica les persones que reben prestacions socials menors que el salari mínim interprofessional, que ens serviria de llindar de referència. És totalment factible, i des del punt de vista de l'Estat, seria molt raonable i dinamitzaria enormement l'economia.
N +: També cal prendre mesures per acabar amb l'excessiva explotació humana dels recursos naturals. Aquesta sobreexplotació és la principal causant de l'escalfament global. La Fundació Cultura de Pau insisteix que cal actuar de manera decidida davant el canvi climàtic. Aquesta demanda s'està produint en un moment clau, ja que al desembre hi haurà una important cimera de l'ONU a Copenhaguen on es decidirà el nou marc d'actuacions després de la finalització del Protocol de Kyoto el 2012. Què espera vostè d'aquesta cimera de la ONU?
MZ: No podem esperar res si no vam refundar abans les Nacions Unides. Acabo d'enviar un article en aquest sentit titulat "Urgent: Reforma de les Nacions Unides". Si a nivell nacional ens costa que s'apliqui la democràcia, encara costa més a escala internacional perquè no hi ha una regulació a aquests nivells, ni en el medi ambient ni en res. Recordo quan era director general de la UNESCO i vam tractar el problema dels accidents dels vaixells petroliers. El dolent realment no són els accidents dels petroliers. El problema és que habitualment renten els fons dels petroliers de manera que asfixien al fitoplàncton, que són organismes aquàtics que capturen l'anhídrid carbònic i oxigenen l'aigua. Immediatament vam decidir posar uns satèl·lits, que van formar l'anomenat Sistema Global d'Observació dels Oceans. Així podíem veure el que succeïa amb els vaixells, però després vam veure que no podíem fer res per canviar-ho. Els vaixells van tots amb banderes de conveniència, de països com Libèria o Panamà, i no hi ha possibilitats de fer-los complir les lleis. Els armadors es refugien en que ells no són els que han omplert el vaixell, que els noliejadors són diferents dels armadors, que si les assegurances, les reassegurances ... en definitiva, no hi ha manera d'actuar a nivell internacional. També per aquesta raó s'ha muntat tot un embolic de trànsit: tràfic d'armes, de patents, de capitals, de drogues, de persones, de paradisos fiscals. No cal fer-se il·lusions: o s'arregla tot això i posem un sistema de Nacions Unides que a partir d'ara pugui actuar i posar penes a escala internacional, o no hi ha res a fer.
N +: Acabem l'entrevista amb un missatge positiu. UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE SI ...
MZ: Si aconseguim entre tots construir una autèntica democràcia. La qual cosa vol dir que, tant a escala nacional com a escala internacional, hem d'enfortir les institucions que representen el poble.
Podeu veure el manifest en aquest enllaç:
fund-culturadepaz.org/MANIFIESTO/En_tiempos_de_crisis_soluciones_para_la_gente.htm
DADES DE CONTACTE:
Direcció: www.fund-culturadepaz.org
Correu electrònic:
