Missatges del Despertar - La utòpica illa de Lebab (Segona part) per Laura

La utòpica illa de Lebab

(Segona part)

"... El 20 de Desembre de 2012 a les 09:19, un estrany senyal d'origen desconegut va emetre a tots els confins de la Terra un enregistrament, acabant amb secrets i especulacions ... -El temps us va aconseguir finalment a l'Universal. Sereu capaços de veure aquesta vegada? - ... El missatger va desaparèixer per uns minuts dins el refugi de pedra i quan la multitud es va haver calmat, es va presentar novament per completar el seu missatge ... "

Encara que tots els presents estaven plens d'interrogants, ningú es va atrevir a dir res en veure amb sorpresa i incredulitat que havent ingressat al refugi caminant, va sortir d'allà suspès en l'aire a uns quants centímetres de terra.

-Us pregunteu si el que esteu veient és realment va somriure comprensiu -el que dieu realitat, no és més que una convenció que els homes heu pautat i transmès com a veritable a cada nova generació durant segles, moltes vegades en contra del que la vostra pròpia ciència ha demostrat.

-Està suggerint que és possible la levitació? - va preguntar un famós Nobel de física.

-No us preocupeu per endevinar si és aquest un fenomen místic o un simple truc d'il·lusionisme, l'important aquí és el que simbolitza ... cada un de vosaltres podeu enlairar per sobre de les vostres limitacions, només necessiteu recordar els sabers que guarden les vostres ànimes. No hi ha secrets universals per a aquells que desitgen Despertar, només heu de deixar anar els vostres pors i veure més enllà del que, durant mil·lennis, heu reconegut racionalment com a única realitat.

-Crec parlar per tots -va replicar el Físic- en afirmar que és impossible que intel·lectuals i homes de ciència, acceptin una altra realitat que no sigui la que dicten la raó i els fets comprovables.

-No hi ha impossibles per a qui cerca la Veritat. -va asseverar el missatger- Imagineu què haguessin pensat fa tot just un segle intel·lectuals i científics, si qualsevol de vosaltres us haguéssiu presentat davant d'ells per afirmar que una nau llançada a l'espai aquest mateix dia, va transmetre via satèl·lit la imatge d'un robot extraient mostres de sòl d'un nou planeta descobert; i que tot i haver estat divulgat a l'instant a través de la Xarxa virtual de comunicacions, milions de persones indiferents, van continuar amb intercanvis trivials d'imatge i àudio en temps real, mitjançant el usos dels seus ordinadors personals.

Al peu del turó tots van quedar absorts imaginant-se a si mateixos en aquella situació, en què haguessin pogut acabar reclosos en una institució mental del segle passat.

-Heu aconseguit acceptar l'evolució de la ciència i la tecnologia -va prosseguir- però feu servir la vostra raó com a excusa per allunyar-vos de l'evolució de la consciència. Valoreu l'intel·lecte, que per definició significa "potència cognitiva racional de l'ànima humana", però no teniu en compte la potència que posseeix l'esperit de l'home: la Saviesa, que no s'obté a través d'estudis formals, sinó obrint els ulls de l'ànima i les orelles al cor. Accedint a la vostra saviesa podreu descobrir que el bé i el mal no són una cosa externa, sinó part de vosaltres mateixos, i que triant en cada acte entre la vostra pròpia llum o foscor és com forjáis la realitat de la vostra existència, que res té a veure amb l'atzar o designis divins.

-La gent comuna necessita que se li marqui el límit entre el bé i el mal, si deixem lliurat això a la consciència individual tot seria violència i descontrol- va argumentar alarmat un governant -hi ha veritats que estan fetes per als líders i estudiosos.

-Què heu aconseguit ocultant la veritat de l'ànima als pobles ?, ordre, pau, germanor? - va dir amb un deix de misericòrdia en la seva veu -Puc entendre el vostre temor però, no se us ha ocorregut pensar que amb l'evolució de la consciència, l'ordre sigui una conseqüència natural en lloc d'alguna cosa impost externament?

-A la història han transcendit missatges, de persones que van ser presos com a paradigmes de diverses religions i això no va acabar amb la violència- va replicar un científic amb sarcasme.

-Creient ser lliures, durant mil·lennis otorgasteis el poder de manipular la vostra voluntat a una ceguesa que enfosquint les vostres ànimes, va aconseguir sumiros en un cicle circular d'experiències doloroses. Els missatges, que sempre van ser símbols dirigits a la saviesa de l'ànima, van acabar convertits en arguments racionals confusos i inexplicables, que van fer que els homes es adoctrinaran aixecant uns contra els altres. Les guerres i massacres que es van dur a terme en nom de diferències que mai van existir, només van ser distraccions per provocar un caos que us va allunyar de la veritat. El temps d'aquesta veritat va arribar a vosaltres, la foscor encegadora que va trobar estatge aquí, serà desterrada a la fi. És hora del Despertar.

-Vol dir que s'acabarà el món? - es va animar a cridar un home protegint la seva identitat barrejat en la multitud.

-Com i quan serà? - es va atrevir a cridar un altre

-¡Queremos data i hora de la catàstrofe! - va llançar un reconegut governant. La multitud va acompanyar amb afirmacions i gestos d'aprovació entusiastes dels plantejaments fets per aquests homes.

El missatger va moure el cap d'un costat a un altre amb gest resignat.

-El que puc dir-vos és que el canvi ser. Però no d'una manera catastrfico ni apocalptico com molts temis. No ser la fi del món, sinó del món tal com el conocis, puc afirmaros que cada ésser sobre aquest planeta el viure d'una manera diferent, igual que diferents són les vostres experiències individuals davant d'un mateix succés ; el que per a alguns és foscor, per a altres és la transici cap a l'alba d'un nou dia. La diferència estar donada pel que cadascú triï veure i això estar determinat per el que cadascú porti al seu interior. Tot dependre de vosaltres.

-Cmo podrem triar el que hi haur de succeir?! - protest el mateix governant.

-Com sempre ha estat, gozis de llibertat per decidir el que habris de vivenciar o no, però aquesta tria resulta impossible si no es comprèn el dret que es té d'accedir-hi i els mitjans per aconseguir-ho. Per això estic aqu.

Aquestes paraules van semblar sacsejar als presents, deixant a l'illa en el ms absolut silenci.

-Debis saber -continu el missatger- que fora d'aquesta aclaparadora illusi de realitat que heu creat, hi ha la possibilitat d'un món millor, i l'entrada a l jeu a la saviesa a de les vostres ànimes. És moment que la humanitat sencera ascendeixi a una forma d'estimar desconeguda i diferent per a la majoria de vosaltres: l'Amor Universal.

-En conclusi, va venir a demanar-nos que siguem bons nens i ens estimem els uns als altres- es burl desdeoso 1 poltic.

Del cos del missatger comen a rajar 1 clida i suau llum rosada, que vaig embolicar als que esperaven expectants una dura reprimenda a la cnica acotacin. Contrari al que esperaven, la mirada d'aquell Ser es omplir d'una infinita tendresa, i amb la seva veu convertida en el ms semblant a una dolça i harmoniosa melodia, va parlar als presents per última vegada abans de desaparèixer definitivament juntament amb el turó i la vegetaci circumdant

-Amor Universal meus estimats Éssers de Llum, sms que un sentiment, és una forma de brillar en l'ànima, va ms enll de donar o voler donar la vida per algú o alguna cosa, és una satisfacci ni recompensa en si mateix. És ms immens que l'amor pur que pot sentir un nen en la seva innocència, no té cap tipus de limitació material. L'Amor Universal és la nota ms alta en una escala inimaginable de harmonia, que fa vibrar l'ànima tan alta i sonorament que eleva l'esperit molt més enllà de les estrelles. No es relaciona amb ideals romntics, és un sentir-se complet amb l'Univers, és transposar tot el conegut i palpable; experimentar-és la plenitud absoluta i haurà de ser la meta de tots els éssers humans, perquè porta a un estat de perfeccin de l'Ésser tan especial que després d'això qualsevol altra manera d'estimar és poca cosa. No té res a veure amb una resposta per part de qui estimem, és annim i alhora compartit i reconegut, és el ms llunyà a la por i el sofriment, és desinterès i exaltacin de l'esperit . Doneu aquest missatge als que vulguin escoltar-lo i una flama de curiositat i recerca renéixer dins l'ànima.

La veritat és, que quan el moment va arribar cada persona va viure una realitat diferent, com diferents eren entre si; cadascú com en un somni únic i personal va percebre la realitat que havia format en el seu interior del que passaria o no, aquell 21 de desembre del 2012.

Enmig de ... foscor absoluta, llum resplendent, paisatges paradisíacs, catàstrofes naturals, rutina habitual sense novetats ni cap canvi, descens de naus extraterrestres, i altres milions de visions de la realitat, una sola cosa va coincidir en tots els casos en cada racó del planeta ... en totes les llengües possibles es va pronunciar la mateixa frase: "Tant de bo s'hagués sabut el Missatge de Lebab un parell d'anys abans".